Res com atiar el debat català perquè Albert Rivera recuperi l'espai que va perdre després de la moció de censura que va impulsar Pedro Sánchez a la presidència del Govern. El líder de Ciutadans va marxar de vacances demanant un nou 155, i just tornar-ne ha tingut la gran pensada de posar-se, juntament amb Inés Arrimadas, a retirar els llaços grocs amb què l'independentisme reclama la posada en llibertat dels polítics presos. I això, és clar, després d'acusar d'inacció l'executiu espanyol davant d'aquesta guerra de símbols, com ja ha fet també el PP, erigint-se alhora en l'únic partit que defensa la llibertat davant els qui volen "imposar les seves idees per força".

Ni una paraula no va dir quan els nusos van aparèixer penjats en espais públics, ni de què va fer o va deixar de fer-hi al respecte la Fiscalia o el Govern de Mariano Rajoy, ni tampoc de la responsabilitat dels ajuntaments per no aplicar les seves respectives ordenances davant de l'ús partidista dels espais públics, que en definitiva és l'origen i alhora la solució al problema.

Si ja al juliol el TSJC va avalar la retirada de l'estelada que l'Ajuntament de Sant Cugat va instal·lar en una plaça, el sentit comú i la jurisprudència diuen que el que no pot fer una administració —sigui local, regional o estatal— tampoc ho ha de fer un ciutadà particular, perquè de la mateixa manera està apropiant-se d'un espai públic d'ús comú.

Però més enllà de motivacions polítiques, sota la guerra de llaços semblen haver-hi les ganes de confrontar, tant de l'independentisme com de les dretes, perquè si els qui col·loquen creus i llaços en places i carrers busquen mantenir la tensió, Rivera i Pablo Casado també ho fan quan reclamen a Pedro Sánchez que enviï a la Guàrdia Civil a retirar llaços i apliqui altre cop el 155 per una guerra de banderes.

Sota la guerra de llaços semblen haver-hi les ganes de confrontar

Si aquest assumpte, la solució immediata del qual podria haver-se trobat en les ordenances municipals, és utilitzat políticament de la manera amb què ho ha fet el líder de Ciutadans, millor no pensar fins on està disposat a arribar en l'estratègia de Ciutadans aquesta tardor, i més tenint en compte que l'independentisme anuncia alt voltatge i promet nous episodis de tensió política, també entre la Generalitat i el Govern de Sánchez, a qui se'ls ha trencat ja l'amor sense gairebé haver començat a provar-ho. El dur creuament de cartes entre el ministre de l'Interior i el seu homòleg català sobre la competència en seguretat i la defensa del jutge Llarena han estat només el principi del que està per arribar abans del judici als líders del procés.

En tot cas, si una democràcia no pot tolerar que una part de la societat envaeixi amb consignes polítiques carrers i places que són de tots, tampoc no hauria de callar davant de partits que atien el debat per pescar vots, a la recerca d'un espai perdut a l'agenda mediàtica. El que hi ha a Catalunya, potser, no sigui només una fractura social ni un problema de convivència, sinó una irresponsabilitat política majúscula d'un líder com Rivera, que es pressent que sense Catalunya podria no ser res en la resta d'Espanya. Una superproducció, per cert, que ja va protagonitzar el PP en altres temps, i que només va aconseguir engreixar l'independentisme.