Ser dona, obrir les mencions a Twitter i trobar amenaces, insults, injúries i tota mena d'improperis és el pa nostre de cada dia. Si a més de dona ets periodista amb certa exposició pública, les ofenses traspassen el límit del delicte. No és nou.

Unes vegades són simples haters d'individus o grups que s'amaguen rere l'anonimat i d'altres, veritables exèrcits de trols que busquen silenciar els continguts o les opinions que molesten. Hi ha hagut ocasions en què les invectives van ser fins i tot orquestrades pels equips de xarxes socials que treballen per als partits polítics. Els mateixos, per cert, que es queixen que internet sigui un lloc temible i tòxic, però alhora esperonen els seus "cadells" perquè es llancin a la jugular de la primera que expressi la més mínima crítica contra el seu líder.

Així és com una pot ser "fatxa", "roja de merda", "sociata" i "podemita" el mateix dia que la poden acusar d'estar a sou de la dreta, de l'esquerra radical i de l'independentisme que vol trencar Espanya. Tot depèn del garbuix mental del tuitaire de torn o de la seva capacitat de concentració per processar el que escolta o llegeix.

El feminisme, a més de per la igualtat de drets i contra la violència masclista, la precarietat laboral, el sostre de vidre o la bretxa salarial, avui també lluita contra això, que ens assetgin, insultin i difamin per ser dones

Que la misogínia i els abusos prosperen a les plataformes de xarxes socials cada dia amb més virulència no és cap secret, i tampoc ho és que les dones periodistes pateixen més assetjament que els seus col·legues homes. Hi ha estudis sobre això. Insults pel físic, amenaces de violència sexual, menyspreu a la trajectòria professional i fins i tot insinuacions sobre favors sexuals estan a l'ordre del dia en aquest pati tòxic i miserable que anomenem xarxa, i on és estrany trobar un hater que critiqui el físic d'un periodista home o insinuï que ha passat pel llit d'una ministra.

Davant aquesta allau de violència és molt comprensible que hi hagi hagut col·legues que han preferit tancar els seus comptes o autocensurar-se per no ser pastura dels atacs de potencials delinqüents. D'altres, aguanten estoicament l'impacte emocional de l'amenaça diària i directa. I unes quantes pretenen fer-nos creure que això només passa amb les que no es declaren feministes i "sí femenines" com si les primeres fossin totes d'aspecte viril i estiguin obligades a portar mocassins. Ara resulta que, amb el 8-M, algunes han descobert que a les xarxes ens insulten, ens assetgen i ens difamen molt més que a ells.

El súmmum de la ignorància és desconèixer que el feminisme, a més de per la igualtat de drets i contra la violència masclista, la precarietat laboral, el sostre de vidre o la bretxa salarial, avui també lluita contra això, que ens assetgin, insultin i difamin per ser dones. Amb tant enrenou interessat, és fonamental, encara que sigui obvi, aclarir conceptes.

P.D.: Segons dades de la Federació Internacional de Periodistes (FIP), el 66 per cent de les dones que es dediquen al periodisme i que han estat víctimes d'assetjament a les xarxes socials ho han estat per motiu de gènere.