No han après res. ETA ha mort. No hi ha armes, no hi ha atemptats, no hi ha víctimes, ni funerals d'Estat... Però ells tornen a la mateixa i utilitzen la memòria dels morts contra els vius només per treure rèdit. Tot per una pancarta. Miguel Ángel Blanco es regiraria a la seva tomba si escoltés els seus dir mesquins i covards als qui han preferit afegir-se al record del regidor d'Ermua que lluir el seu rostre a la façana de l'Ajuntament.

No és que Manuela Carmena hagi estat fina en la gestió de la polèmica. No li hauria costat gens acceptar la petició del Moviment contra la Intolerància. Encara que sens dubte no hi ha víctimes de primera i de segona, l'assassinat de Miguel Ángel Blanco va suposar un abans i un després en la lluita contra ETA i en el repudi i la reacció unànime d'una Espanya que va dir prou i va deixar de mirar cap a un altre costat davant la barbàrie assassina.

A hores d'ara ningú no dubta, tampoc l'alcaldessa de Madrid, de l'enorme empremta emocional que aquell crim atroç de juliol de 1997 va deixar gravada per sempre en la memòria col·lectiva. Les mans blanques, les llàgrimes als ulls, el silenci eixordador, la consternació i la per primera vegada compartida indignació de tota la societat basca.

En política no val tot, molt menys aprofitar el desencert per tornar als anys més negres de la política espanyola quan els morts d'uns eren més morts que els d'altres

Però una cosa és la malaptesa o l'error rectificat sobre la marxa de Carmena, que per als qui no ho sàpiguen també va estar amenaçada per ETA, i una altra que els populars converteixin l'errada en una presumpta proximitat de l'alcaldessa amb els botxins, en una indignitat moral o en una covardia. En política no val tot. Molt menys aprofitar el desencert per tornar als anys més negres de la política espanyola quan els morts d'uns eren més morts que els d'altres, el PP patrimonialitzava el dolor, parlava en nom de totes les víctimes i acusava els seus adversaris, fossin del color que fossin, de ser amics dels assassins.

De quina mesquinesa parlen? Potser no recorden com van retronar les paraules de Rajoy quan sent cap de l'oposició va acusar Zapatero en seu parlamentària de trair la memòria dels morts per intentar el mateix que van intentar tots els presidents de govern? No es recorda cap altre exercici de roïnesa semblant en el Congrés ni paraules més gruixudes, a sobre havent firmat un pacte per les Llibertats i contra el Terrorisme que comprometia a deixar fora del xoc polític la lluita contra ETA. Acord, per cert, que va impulsar el mateix Zapatero i que Rajoy va qualificar d'ocurrència i de "conill tret del barret".

Així que encara que erri Carmena i Ahora Madrid no s'hagi assabentat que amb els assassinats per ETA no valen mitges tintes, lliçons sobre aquest assumpte el PP en pot donar les justes. Aquest país ja havia passat la pàgina de l'equidistància davant de la barbàrie i també la de l'intent de patrimonialitzar el dolor de les víctimes com si cada una d'elles no tingués rostre o pensament propi. Així que deixin en pau ja els morts, que ni són només seus ni mereixen que ningú intenti treure rèdit amb ells.