En capítols anteriors, el Govern es va conjurar perquè no hi hagués urnes l'1-O, i n'hi va haver. En capítols anteriors, Santamaría va prometre que el referèndum independentista no se celebraria, i es va celebrar perquè els seus serveis secrets no van ser capaços de detectar no una, ni dos, ni tres, ni quatre, sinó 2.000 urnes. En capítols anteriors, el PP va fiar a l'aplicació del 155 la normalitat de la vida política, i no hi ha rastre de serenitat en l'horitzó proper ni llunyà. En capítols anteriors, l'Executiu va coquetejar amb la detenció de Puigdemont, i no només no està entre reixes, sinó que es passeja per Europa en clara provocació a la Justícia espanyola. I en capítols anteriors, la Moncloa va fer saber que l'ex Molt Honorable no seria mai investit, i ara ha deixat de dir-ho. Per alguna cosa serà.

El serial segueix, i cada capítol voreja l'esperpent més que l'anterior. És igual que es rodi el lliurament a Brussel·les, a Copenhaguen, al Suprem o a La Moncloa. Puigdemont va quatre passos per davant del govern espanyol, de la Justícia i del mateix independentisme. Ningú no sap on va ni fins on està disposat a arribar, ni tan sols aquesta ERC que a més de canviar d'estratègia política ha canviat també d'estètica. Comparin Rufián amb Torrent i s'adonaran que allò de posar fre va seriosament entre els de Junqueras. Tant que el nou president del Parlament ha decidit pagar-se de la seva butxaca el viatge a Brussel·les per entrevistar-se amb Puigdemont per callar els qui ja l'acusaven preventivament de malversació de fons públics.

L'únic cert d'aquest fulletó és que mai no passa allò previsible. I si qui ho preveu és el govern espanyol, molt menys. Preparin-se perquè que el ministre de l'Interior digui que ha posat en marxa un operatiu per impedir que Puigdemont es coli en el Parlament al maleter d'un cotxe és una garantia que hi pot haver investidura.

Puigdemont va quatre passos per davant del govern espanyol, de la Justícia i del mateix independentisme

Si amb l'antecedent de la nefasta gestió de l'1-O, al govern espanyol se li acudeix enviar la guàrdia civil i la policia dins del Palau per detenir Puigdemont, la imatge no només farà la volta al món, sinó que és probable que Europa trenqui el seu contingut silenci, i no precisament per felicitar Rajoy. Per això a La Moncloa ja no parlen d'impedir la investidura, sinó que, si passa, el Constitucional l'anul·larà posteriorment.

Si fos així, Puigdemont tornaria a guanyar la pugna, i Rajoy tindria un problema greu. Un altre més, que només podria solucionar amb la seva dimissió o amb la destitució de Soraya Escarlata O'Hara com a màxima responsable de la carpeta catalana, de la celebració de l'1-O i de la fuga de Puigdemont. Per molt menys, encara que també per la fugida d'un presumpte delinqüent, a Espanya hi va haver un ministre anomenat Antonio Asunción que va presentar la seva dimissió. Eren altres temps, una altra premsa i una altra oposició. I la d'avui no està per la feina d'exigir responsabilitats polítiques pel desastre català. Molt millor donar pàbul a un beneit integral que ha fet que Puigdemont besi la bandera d'Espanya per gravar-lo en vídeo i pujar-lo a Youtube. Mentre ens entretenim amb un provocador, amb posats de pinxo de pati de col·legi, ens oblidem de qui són els responsables que el circ de Puigdemont hagi arribat tan lluny.

P.D. Rajoy ja ha elegit per fi nou cap de gabinet. Es diu José Luis Ayllón, fins ara era secretari d'Estat de Relacions amb les Corts, és català i és persona de la màxima confiança de Soraya Saénz de Santamaría. Tot en ordre.