Dimecres passat vam poder tornar a gaudir de l’Albert Batalla fent política. Les seves declaracions davant l’Ajuntament de la Seu, al costat de Jesús Fierro i Mireia Font, membres del seu equip municipal l’any 17, subratllava una manera de fer. El motiu d’aquesta atenció als mitjans és que, després de cinc anys, la jutgessa ha arxivat “per manca de fets delictius” la causa contra ells i altres directius i treballadors de l’Ajuntament de la Seu i el Consell Comarcal de l’Alt Urgell. Tot el que han hagut de patir durant aquests cinc anys és molt injust i està bé que s’hagi acabat. Però tots sabíem que no hi havia fonament i tots sabíem per què algú ho va fer. El bon fer dels regidors és la vergonya dels qui els han perseguit.
La cronologia dels fets és impagable: Una setmana abans del referèndum del primer d’octubre del 2017 una o diverses persones van adreçar una denúncia anònima a anticorrupció. El març del 18, la Guàrdia Civil de Lleida fa un informe secret. El març de 2019, la Fiscalia presenta una querella i, dos dies després, la Guàrdia Civil entra amb gran xou mediàtic a l’Ajuntament i al Consell Comarcal. El gener del 20, s’obren dues peces separades i al febrer declaren els investigats. Atenció ara. El juliol de 2020, es dicta el sobreseïment i l’arxivament de les dues peces separades. Al cap de dos dies, es dicta la primera interlocutòria de pròrroga a petició de la Guàrdia Civil: dotze mesos. Juliol del 2021, segona pròrroga: sis mesos. Gener del 2022, tercera pròrroga: sis mesos. Juliol del 2022, quarta pròrroga: sis mesos. Gener del 2023, interlocutòria per la qual s'estableix no prorrogar més la instrucció malgrat la petició de la Guàrdia Civil. Febrer del 2024, declaracions dels investigats. Després d’això les defenses van demanar el sobreseïment i arxivament de la causa, al cap d’uns dies també ho va fer la Fiscalia —que era l’única acusació— i finalment, el febrer d'enguany la jutgessa va arxivar la causa per manca de fets delictius.
Que anys de presó, d’exili i de causes d’investigació contra la gent que se l’ha jugada políticament es donin per amortitzats és un greu error
Després d’aquesta denúncia anònima i d’aquest procediment injust, què és el primer que han fet en Batalla i la resta dels investigats? Convocar els mitjans de comunicació per subratllar que la seva actuació va ser “honesta i transparent”. I també han demanat als qui van interposar la denúncia anònima que surtin a donar la cara i a demanar disculpes pels danys que han causat a ells i als seus entorns. Pot semblar ingenuïtat, però és bona política. Fer bé les coses, l’estil Batalla. Fer amb passió i amb la màxima exigència de qualitat el que t’has compromès. No és d’estranyar que hagin rebut tantes mostres de suport i afecte, així com el reconeixement de bona part dels ciutadans. Tot i que el mal ja està fet.
Si analitzem com han anat les coses veurem que la celebració del judici era el menys important. El que es buscava fent la denúncia anònima, el que es buscava presentant una querella, el que es buscava amb l’entrada de la Guàrdia Civil, ja s’ha cobrat. Per mirar de fer caure alcaldies, per mirar de fer caure polítics, per mirar de fer caure idees, no els cal la sentència d’un judici, al contrari. Els cal una gran gesticulació prèvia i allargar tant com es pugui el procediment d’instrucció. Perquè compten amb dues conductes de la gent: primer, que s’ho creuran —com lamentablement ha passat molt en el nostre país darrerament— i segon, que al cap de tots els anys de procediment i patiment ho donaran per amortitzat, aigua passada. Que anys de presó, d’exili i de causes d’investigació contra la gent que se l’ha jugada políticament es donin per amortitzats és un greu error. A banda que compten que passarà, traspua un punt de mesquinesa social bastant nociu. Sort dels Batalla, que no es rendeixen i no es deixen embrutar.