Una noia plora per la mort de la seva àvia i després del funeral rep una caixa plena de fotografies i records de l’estiu del 1978. I decideix resseguir les seves passes. I, clar, coneix un noi. I tots dos són molt guapos. Aquesta és la idea de l’estiu que ha triat Estrella Damm per seguir la seva narrativa de marca Mediterràniament, amb el missatge Canviï el que canviï, que el que és important mai canviï.
L'anunci, titulat, no cal dir-ho, Estiu 78, l’ha ideat, una vegada més, l'agència creativa Oriol Villar i compta amb Blur com a productora. La direcció és de Claudia Llosa, peruana establerta a Barcelona, que ja va col·laborar a les campanyes de 2012 (No és el què, és el com), 2014 (Entrena l'ànima) i 2018 (Cyrano). La peça té direcció de fotografia del nord-americà Erik Messerschmidt, conegut i premiat pel seu treball a la pel·lícula Mank (2020). I s'ha rodat a la Costa Brava, Menorca i Barcelona.
El missatge que canviï el que canviï, que res canviï, és bastant impossible, bàsicament perquè els preus s’han tornat prohibitius, els paisatges han estat vampiritzats i col·lapsats pel turisme i la temperatura és insuportable
L'anunci combina passat i present a través del recurs de la comparativa de fotos als mateixos llocs visitats, un recurs estètic habitual de xarxes socials com Instagram. El contrast nostàlgic, a més, es reforça a través de l'elecció musical, que confia en el tema Yes, Sir, I Can Boogie, del duet Baccara, interpretat per la cantant i compositora britànica Debbie. Tot molt idíl·lic. La peça, sense diàleg, vol incidir en l'habitual missatge de la marca: l’important és gaudir de les petites coses de la vida. Clar que sí.
Ja queda lluny el focus en la sostenibilitat iniciat amb Ànima i les peces que van seguir fins al 2022. L'estiu passat amb Pussy ke mana, protagonitzat per Bad Gyal, la marca va tornar a elements més clàssics, com el sol, el mar o la diversió amb amics. Tots molt guapos sempre i amb diners a la butxaca. O rics directament.
Petites coses en llocs caríssims, efectivament. La Costa Brava, Menorca i Barcelona. No altres llocs amb, diríem, menys glamur i que no cal citar perquè ningú s’enfadi. La idea té molt bona voluntat, estètica bonica i és un anunci, clar, no un documental de denúncia. El problema és que el missatge que canviï el que canviï, que res canviï, és bastant impossible, bàsicament perquè els preus s’han tornat prohibitius, els paisatges han estat vampiritzats i col·lapsats pel turisme i la temperatura és insuportable. Estic esperant que la competència, o qui sigui, faci un anunci explicant aquesta altra realitat. O la realitat, vaja.