L’escriptor Kipling ostentava una esvàstica a la coberta dels seus llibres, incloent-hi El llibre de la selva. Però va aparèixer el nazisme i la va haver de retirar. També els Boy Scouts feien servir aquest símbol, però amb l’auge nazi el van modificar. I el poble canadenc que es diu Swastika ha patit diversos intents per canviar de nom, però l’han mantingut.
La creu gammada —símbol que s’apropien els nazis— prové del sànscrit i vol dir “benestar”. L’associem per defecte al feixisme. Però l’esvàstica és un element molt comú als temples hindús. També es troba a temples budistes, i a la cultura xinesa es veu sovint a envasos de menjar, per indicar que és vegetarià. Els grecs, els celtes i el poble anglosaxó la van fer servir, i no és rar trobar-la a diverses peces arqueològiques i a jaciments. Se n’han trobat a moltes localitats, des de Grècia fins a l'Iran, des de les catacumbes de Roma fins a l’Índia o Nord-amèrica, a les tribus dels navajos.
A Alemanya, el símbol està prohibit des de finals de la guerra, i els alemanys van intentar que es prohibís a tota la Unió Europea el 2007, però no van reeixir. Però per a milers d’hinduistes és un símbol de bona fortuna. Molts estudiosos de sànscrit, sobretot a Oxford i Cambridge, van popularitzar l’esvàstica com a símbol hinduista porta-fortuna. A més, van establir una connexió entre els indis i els alemanys i en van derivar que hi havia una raça que els representava: la raça ària.
Amb l’arribada dels nazis al poder, el símbol entra en crisi i ja s’associa només al feixisme
Steven Heller, escriptor americà, en el llibre La esvàstica, símbolo irredimible?, descriu com Occident es va entusiasmar amb l’esvàstica i la va fer servir per a tot, des d’ornament de roba a usos arquitectònics o utilització a la publicitat. Un dels casos emblemàtics és la Coca-Cola, que s’anunciava amb una esvàstica, o la cervesa Carlsberg. També el club infantil femení americà va batejar com Esvàstica la seva revista per a membres. Amb l’arribada dels nazis al poder, el símbol entra en crisi i ja s’associa només al feixisme. Com que hi ha de tot a la vinya del senyor, a Dinamarca hi ha un taller de tatuatges on fan un esdeveniment anomenat “Aprengui a estimar l’esvàstica”, on diversos tatuadors volen rescabalar l’esvàstica dels feixistes i la dissenyen gratuïtament a la pell per tal de recordar que és un símbol “de l’amor” i que Hitler la va malinterpretar i manipular.
La periodista Deepa Bharath, a l’agència AP, explica que fa pocs dies una noia del barri de Nova York Queens va rebre una carta de la comunitat de veïns dient que tragués del balcó una decoració “ofensiva”. Era una esvàstica que decorava una de les festes hinduistes, Diwali. Efectivament, a la postal hi posava “Feliç Diwali” i hi havia una esvàstica, com a tantes cases americanes, on es fa molt present gràcies al creixement de la immigració asiàtica hinduista. La redempció o no d’un símbol és ara una qüestió que implica la llibertat religiosa en dos vessants. Per als hinduistes, és part de la seva identitat i herència religiosa i els vincula al seu llibre sagrat, el Rig Veda. Per als jueus, és un símbol traumàtic que desperta els pitjors malsons de l’Holocaust. Són més de 5.000 anys d’història d’un símbol que, després del segrest per part dels nazis, malda per tornar als orígens. El mal fa massa mal per ser oblidat, i l’esvàstica no pot desfer-se de les connotacions nefastes.