En temps de dol pels mal resultats que s’han tret a l’Informe PISA, pot ser pedagògic relacionar les notícies que es comenten (o s’amaguen) dia a dia, fent també esment a algunes de les bases fonamentals de la nostra educació. Em refereixo, per exemple, a quan sembla que el nom no fa la cosa (o sí), Euclides i els seus postulats bàsics, o tenir pensament propi i llibertat d’expressió.

No sé ben bé quantes d’aquestes coses va refusar implícitament el ministre d’Interior del Regne, quan va negar que la Policia Nacional o la Guàrdia Civil —que depenen del seu ministeri— poguessin disposar del programa Pegasus. I encara que potser pensaran que agafo el rave per les fulles, els ben asseguro que no és el cas. Llegir l’actualitat il·luminada per la història, la política o la ciència té els seus avantatges. I si més no, els convido a fer la prova a partir d’algunes nocions comunes heretades d’Euclides, com són:

1. Dues coses iguals a una tercera són iguals entre si.
2. Si a coses iguals hi afegim coses iguals, els totals són iguals.
3. Si a coses iguals en traiem coses iguals, les restes són iguals.
4. Les coses que se superposen són iguals.
5. El tot és més gran que la part.


Fins a l'any 2004, les punxades de veu es feien amb magnetòfons marca Uher, com els que surten a les pel·lícules, ens explica la Marta Sibina, però si a Borbònia estem a l’avantguarda de les noves "lleis Torquemada" és gràcies a les modernitats que permeten des del 2004 i sobretot el 2015, treure tot el rendiment als nous aparells d’escolta amb disposicions i lleis del PP d’Aznar i M. Rajoy. Així doncs, els nostres telèfons, tauletes i ordinadors poden ser víctimes de dos tipus de "punxades" espietes, ens diuen des d’Octuvre: les "tradicionals" o "de tota la vida" que xafardegen i enregistren converses, i les de "nova generació".

En una acció d’espionatge il·legítima, si ets l’amo, no sols pots donar-li el nom que vulguis, sinó que pots donar-li un sentit legítim perquè els amos de les paraules solen ser també els amos de les lleis


Per si Grande-Marlaska no ho recorda o no ho vol recordar, des de la Guàrdia Civil (angelets!) ens diuen que per punxar les comunicacions dels independentistes catalans volen accedir a les seves agendes, missatgeria, videotrucades, a l’historial de navegació, xarxes socials i arbre d’arxius, fotos, àudios, etc., amb l’afegitó —el millor de tot— que nosaltres siguem els millors microfonistes per a la Nova Inquisició gràcies a l’activació del micròfon que portem a sobre i on ens han instal·lat el dispositiu espia sense que nosaltres en tinguem cap mena de sospita.

Després de llegir o escoltar el vídeo enllaçat, podem arribar amb Octuvre a la conclusió que el "que demana la Guàrdia Civil és exactament el mateix que fa Pegasus" o bé, seguint la propietat transitiva d'una relació euclidiana, que dues coses iguals a una tercera són iguals entre si. O que DARS, o SITEL, o la plataforma SILC, que conté diversos programes espia, compleixen els altres punts dels principis euclidians, entre ells que un TOT és més gran que les parts que conté. Així s’entén millor la notícia d'El País sobre la despesa de 6 milions d'euros d’Interior en l'equipament i el software necessari per dotar de capacitats avançades a la plataforma SILC, eixamplant les bases de les escoltes. Potser per aquest delit d’eixamplar el que sigui, el programa Pegasus el volen també els Mossos d’Esquadra…

Acabo amb un gir final a una argumentació tan trista, d’amenaces tan funestes, que sols se’n pot parlar des de l’humor si es vol preservar la poca salut que com a societat ens resta…

«Quan faig servir una paraula —va dir Humpty Dumpty en to més aviat despectiu— aquesta significa exactament el que jo vull que signifiqui, ni més ni menys.
La qüestió —va dir Alícia— és si vostè pot fer que les paraules signifiquin tantes coses diferents.
La qüestió —va dir Humpty Dumpty— és qui és l'Amo, això és tot.»

Amb aquesta cita d’Alícia a través del mirall s’explica que en una acció d’espionatge il·legítima, si ets l’amo, no sols pots donar-li el nom que vulguis, sinó que pots donar-li un sentit legítim perquè els amos de les paraules solen ser també els amos de les lleis.

I ara, no es perdin el darrer vídeo d’Octuvre que parla de les coses que estem comentant, i de moltes més…