La topada de Javier Milei amb el Govern ha servit d'arrencada oficial de la cita europea. En el primer cap de setmana previ a la campanya, el gran acte de VOX, més que el disparador de Santiago Abascal ha estat el de tots. Marine Le Pen, Viktor Orbán, la picada d'ullet de Giorgia Meloni i el plat fort de Milei han enviat una enrampada ultra de Madrid a Brussel·les. Pedro Sánchez, des de Barcelona, va aconseguir el camp magnètic necessari per col·locar-se una altra vegada com el partit que millor confronta amb VOX. No és que Abascal li regali la partida al PSOE, és que el PP desisteix per incompareixença.

En aquesta partida al PP no li serveix la campanya contra Sánchez, sinó una resposta al discurs de la tercera força nacional que no ha aconseguit doblegar a Catalunya o el País Basc. On hi va haver un delírium de predicadors ultres, el PP va guardar silenci amb l'arribada de Milei, o davant de les seves proclames bàrbares contra la justícia social, el 'socialisme i mort' o el mateix acte de Vistalegre.

Fins i tot la CEOE ha hagut de sortir a corregir la seva posició i el seu mutis després de la trobada de dissabte. Després del paperot de la foto dels quinze CEO sense dones empresàries, van evitar posicionar-se a la sortida de l'ambaixada, pronunciant el contrast amb els seus homòlegs alemanys que alerten del "perill" que acabin "amb el construït", en paraules de Roland Busch de Siemens AG. Antonio Garamendi —tan loquaç contra l'amnistia— ha sabut remeiar l'error i ha sortit a donar explicacions. A contrapeu ha rectificat el PP pels atacs de Milei contra la dona de Sánchez, després que l'hemeroteca portés aquella intervenció de José Luis Rodríguez Zapatero defensant Aznar davant Hugo Chávez.

Pedro Sánchez ha vist una oportunitat, mentre el PP no acaba de reaccionar. El conflicte diplomàtic amb l'Argentina l'ha portat a corregir les declaracions en 24 hores, passant del "Begoña Gómez no és un assumpte d'Estat" a reivindicar la institució de la presidència, base de les relacions amb Iberoamèrica.

Per respondre a VOX, el PP ho tenia fàcil. Implica reivindicar la bandera del liberalisme polític, nucli de la dreta convencional europea, en la línia de Donald Tusk. Enfrontar-se a la radicalitat llibertària, sinònim de la demolició de l'Estat de benestar. Seguir els editorials del The Economist, la capçalera de l'establishment, amb portades que van de l'"Europa en perill mortal" a l'última sota el títol "Està Amèrica lliure de dictadors?". Fa setmanes que el setmanal anglosaxó alerta del símptoma del retrocés en drets i valors democràtics europeus que es juguen a les urnes el 6 de juny.

En l'obsessió per abatre Sánchez, Feijóo deixa escapar oportunitats per reforçar el seu lideratge en unes europees on la delegació espanyola —i en particular el Grup Popular—, pot ser la segona delegació amb més pes. La guerra cultural contra la ultradreta, que hauria de ser fàcil per al PP, té congelat el partit per temor de necessitar els seus escons com hagués passat el 23 de juliol.

Amb l'oposició a l'amnistia desfonada després del 12-M, el PP confia a continuar aprofitant el cas Begoña Gómez. La justícia no s'ha mogut, més enllà de permetre VOX com a acusació, després d'admetre la denúncia del sindicat ultra Manos Limpias. Una pinça idèntica al cas de Mónica Oltra, on —com en el cas Neurona— el tiki-taka de diligències del jutge amb els satèl·lits de VOX va acabar en res.

La compareixença de Pedro Sánchez aquesta setmana, la primera des que va posar en dubte la seva continuïtat, té dues fites d'interès. Les explicacions sobre les activitats de la seva dona i la data en la qual anirà al Consell de Ministres el reconeixement de l'Estat palestí. La sessió de control no és propícia per a massa preguntes. I el PP ja ha dit que estendrà la comissió Koldo les vegades que calgui. La traducció és que seguirà activa per quan trobi el moment que més desgasti a Sánchez i cridar a comparèixer ambdós.

Confiar-ho tot al 'cas Koldo' i a Begoña Gómez deixa el PP en zona de risc electoral o, almenys, de creixement. Els cicles canvien a una velocitat elèctrica i ara és el moment PSOE amb el PP liderant a les enquestes. Si els socialistes aconsegueixen quedar a menys de cinc escons de distància, ja serà molt. I garantirà a Pedro Sánchez el clima i l'oxigen per a les negociacions més difícils, la possibilitat o no de pressupostos.