Hi ha la famosa dita, atribuïda a John Lennon, de que “la vida és allò que passa mentre tu estàs mirant cap a una altra banda”. Això és el que em vingué al cap fa uns dies en tenir coneixement de la declaració, que podríem qualificar fins i tot d’alarmant, sobre els perills de la intel·ligència artificial feta per més d’un miler de gurus i experts tecnològics de primer nivell internacional. Una declaració que planteja, segons els experts, efectes “potencialment catastròfics per la societat” si de manera immediata no es fa una pausa en l’actual "carrera fora de control per desenvolupar i desplegar ments digitals cada cop més poderoses”, en particular de sistemes d’intel·ligència artificial més potents que el GPT-4.

Quelcom especialment significatiu si tenim en compte que venia signat per personalitats, algunes d’elles prou controvertides, com Elon Musk (propietari de TESLA i Twitter, i alhora important inversor en la recerca d’intel·ligència artificial), però també Steve Wozniak (cofundador d’Apple), científics com Gary Marcus i tants d’altres. En cap cas se’ls pot acusar pas de tecnòfobs, és a dir d’adversaris al desenvolupament tecnològic, més aviat el contrari, cosa que encara fa la qüestió més fascinant o preocupant, segons com es miri. Un manifest que subratlla els perills derivats d’una recerca de conseqüències imprevisibles, i en alguns casos amb un potencial d’alta perillositat, que s’està duent a terme sense un marc regulador a nivell global o regional. De fet l’objectiu d’aquesta aturada que es proposa seria precisament donar temps a definir un marc regulador sòlid que aporti seguretat i permeti planificar i gestionar els enormes reptes d’una intel·ligència artificial avançada tenint en compte “el canvi profund en la història de la vida a la terra” que aquesta podria provocar.

Com tot allò que últimament té a veure amb Musk, de seguida l'ha seguit la polèmica. Per una banda, algunes de les persones que apareixien a la llista de signataris han negat haver-la firmat i altres critiquen l’origen de la declaració, el Future of Life Institute, per estar massa lligat a la personalitat i finançament de l’esmentat Musk. Diversos especialistes en l’àmbit l’han considerat com esbiaixada, o fins i tot amb una certa voluntat de manipulació, en la mesura que és una declaració que parla dels riscos d’un major desenvolupament de la intel·ligència artificial, com si es volgués evitar o fins i tot tapar els seriosos riscos que ara ja planteja en l’estadi de desenvolupament actual.

Sigui com sigui, és més que evident la urgència de crear un marc regulador a nivell internacional que posi ordre a aquesta qüestió. De fet, davant la manca d’una normativa global o europea hi ha països que ja han pres decisions dràstiques, com en el cas d’Itàlia que acaba de prohibir —ni que sigui temporalment— el ChatGPT, arran de les sospites que no respecta la normativa sobre privacitat d’aquell país. Anunci fet només pocs dies després d’un contundent informe d’EUROPOL sobre el potencial ús criminal de tecnologies com l’esmentada i similars.

Davant d’aquesta sensació de buit apareix, amb un cert punt de sorpresa, el Consell d’Europa: el degà dels organismes europeus, amb seu a Estrasburg, i el referent institucional en la defensa dels drets humans al nostre continent. Resulta que aquest és precisament un dels organismes internacionals que fa més temps que treballa en aquesta qüestió, i el que té més avançat una proposta de tractat internacional sota el títol “Convenció sobre intel·ligència artificial, drets humans, Democràcia i estat de dret” l’esborrany de la qual, el que es coneix com a “Zero Draft”, es va fer pública a principis d’aquest any.

Una proposta de Convenció que és el resultat del treball intens de diversos anys, amb processos de consultes multiactors, estudis legals i de viabilitat, grups d’experts —en un dels quals hi tingué el seu paper com experta una catalana, de nom Victòria Alsina, poc abans d’esdevenir consellera— la versió final de la qual és previst es presenti per l’aprovació del seu Consell de Ministres el novembre d’aquest any.

En paral·lel, la Unió Europea també està treballant en la seva proposta de reglamentació, coneguda com la “EU Artificial Intelligence ACT”. En aquest cas, però, el procediment està lleugerament més retardat i es preveu que l’aprovació sigui més tardana, cap a finals del 2023 o més aviat principis del 2024. A més, en tractar-se d’una normativa limitada als 27 països membres, i amb un enfocament més tècnic i menys orientat als drets com ho és el del Consell d’Europa, comporta que el potencial regulador de la Convenció impulsada pel Consell d’Europa agafi encara més volada. I és que el simple fet que la Convenció estigui dirigida a la ratificació dels 46 estats membres del Consell respecte als 27 dels que té la UE ja és prou diferenciador. Però és que a més també estarà oberta a països amb estatus d’observadors dins del Consell i que ja estant participat de manera molt activa en les negociacions, entre ells els Estats Units, Japó i el Canadà. De fet, no es descarta que, un cop aprovada, la Convenció del Consell d’Europa s’obri a l’adhesió de tercers països d’arreu.

Prova d’aquesta rellevància són les maniobres fetes des de Brussel·les per, primer, intentar alentir el procés d’elaboració de la Convenció i, després, per assegurar-se una posició preeminent de la Comissió Europea en les negociacions que es duen a terme a Estrasburg. Són de destacar, també, els esforços que s’esmercen des dels Estats Units en aquest procés, amb una posició molt agressiva que fins i tot ha aconseguit apartar a les ONG dels estadis centrals de les negociacions, cosa que ha estat rebut evidentment amb crítiques.

En qualsevol cas, les negociacions, les preocupacions i les expectatives són màximes. Per exemple, diversos experts consideren que tal com està concebuda actualment l’Acta de la Unió Europea (la de Brussel·les, no la d’Estrasburg) aquesta no respondria a tots els desafiaments derivats de les capacitats que està mostrant el GPT-4, amb els potencials perills que implicaria uns eventuals instruments de regulació que des del seu naixement es quedessin curts. Segurament conscients d’això, en els darrers temps, s’està notant un canvi d’actitud al Parlament Europeu on va creixent el suport a favor d’una regulació més àmplia i contundent en el context UE.

De fet, tenim precedents, en aquest cas amb resultats prou satisfactoris. Recordem la gran polèmica desfermada sobre la qüestió de la clonació genètica, arran del naixement de l’ovella Dolly (el primer mamífer clonat) a mitjans dels anys 90 del segle passat, en especial davant els dubtes que generava la potencial aplicació d’aquesta nova tecnologia en l’ésser humà. Doncs bé, en aquell cas la UNESCO va aprovar l’estiu del 1997 –menys d’un any després de l’anunci del naixement de la Dolly— la Declaració Universal del Genoma Humà, que va establir les bases per a la regulació desenvolupada a posteriori sobre aquest aspecte a nivell internacional.

Tres dècades després, però, els ritmes han canviat. I mentre la velocitat —i competència— en la recerca en intel·ligència artificial sembla desbocada; les capacitats de resposta institucional, tot i que existents, són molt més lentes. Confiem que finalment s’estigui a l'altura i que com a societat, amb tots els reptes que ja tenim, no hi hàgim d’afegir els excessos d’intel·ligència, en aquest cas, artificial.