Tal dia com avui de l’any 859, fa 1.166 anys, a Córdoba (llavors capital de l’emirat independent d’al-Àndalus); l’emir Mohamed I sentenciava a mort Eulogi, que en aquell moment era —segons algunes fonts— arquebisbe de l’arxidiòcesi cristiana de Toledo (sota el domini polític i militar andalusí). Eulogi era, també, el cap d’un moviment clandestí format per indígenes d’origen hispanoromà i hispanovisigòtic, que tenia l’objectiu de provocar el desgast i la caiguda del règim dels emirs. Els seus principals símbols d’identitat eren l’ús del llatí vulgar del territori (la seva evolució local) i la professió de la religió cristiana.
La tradició cristina ha presentat Eulogi com a un màrtir. Però la investigació historiogràfica explica que la figura d’Eulogi revela l’existència d’un moviment clandestí contra el règim andalusí (àrab i musulmà) format per algunes famílies patrícies dels grans nuclis urbans del sud peninsular (Toledo, Mèrida, Córdoba, Sevilla) que no haurien acceptat els pactes subscrits entre invasors i envaïts (a partir del 712) i que haurien quedat marginades del poder polític i econòmic. Durant el seu lideratge (848-859) aquest moviment es va radicalitzar notablement i només a la ciutat de Córdoba haurien estat detinguts, jutjats, sentenciats i executats un mínim de cinquanta dissidents.
Entre el 848 i el 851 va viatjar pels dominis cristians del nord peninsular a la recerca de llibres llatins que a al-Àndalus s’havien perdut després de la invasió, i que volia destinar a alimentar la identitat cultural del moviment que dirigia. I va efectuar aquell viatge, també, amb l’objectiu d'aconseguir suports per al seu moviment polític. Per alguna raó desconeguda, no es va orientar cap a l’emergent monarquia de Lleó, sinó que es va dirigir cap als Pirineus i va visitar les cancelleries carolíngia de Barcelona i navarresa de Pamplona i va fer estades a diversos monestirs de la zona. Va retornar a Córdoba amb alguns llibres, però sense els suports polítics i militars que cercava.