Segons l’exoficial d’intel·ligència de la Força Aèria dels Estats Units, David Grusch, el Govern dels Estats Units té trossos de naus no identificades amb restes biològiques no-humanes a dins. No sé per què la gent se sorprèn tant; a Espanya, fa molts anys que convivim amb els extraterrestres. Si no, com us expliqueu que en Jordi Hurtado tingui sempre la mateixa edat; que en Rajoy veiés unos pequeños hilitos con aspecto de plastilina en estiramiento vertical, o que l’Aznar comencés a parlar amb accent texà (Estamos trabajando en ello...) durant la conferència de premsa que feia al costat de l’expresident George Bush sobre la crisi de l’Iraq i les armes de destrucció massiva? Tornant a en Jordi Hurtado, algú l’ha vist mai de petit? No, oi? Sabeu per què? Doncs perquè aquest senyor va néixer en un planeta que es troba a un milió d’anys llum del nostre i que es caracteritza per tenir uns habitants que no envelleixen mai. Va arribar a la Terra quan tenia vint-i-vuit anys a través de teletransportació per entrellaçament quàntic, amb la missió d’investigar quin era el grau d’intel·ligència dels éssers humans; per això va presentar el programa Saber y ganar. I aquí s’ha quedat. Sembla que els humans li van caure bé o que no n’ha trobat cap de prou intel·ligent per endur-se’l al seu planeta perquè l’analitzin.

No sé si ho recordareu, però l’expresident d’Espanya, en José Luis Rodríguez Zapatero, tenia unes celles molt particulars (suposo que continuen igual), tenien una forma triangular molt curiosa i magnètica, no podies parar de mirar-les. Doncs són les típiques celles extraterrestres. Un altre cas és en Mariano Rajoy, segur que heu vist algun dels molts moments en què deixava de parlar amb coherència i pronunciava frases inconnexes i sense sentit; doncs, el que realment passava és que estava parlant en un dialecte extraterrestre del nord-est de la galàxia d’Andròmeda per passar informació als seus compatriotes que l’observaven. Suposo que també recordareu que el rei emèrit solia caure bastant sovint, sense cap motiu aparent; doncs, el que realment passava, en aquest cas, és que algun extraterrestre amb el poder de la invisibilitat s’avorria i, per distreure’s una mica i deixar de banda les seves obligacions d’exterminar la humanitat, li feia la traveta. Els agrada fer aquest tipus de bromes, són molt típiques d’ells. No les confongueu amb les bromes d’apujar els preus de tots els productes i deixar els sous com fa vint anys; aquesta broma és completament humana.

Hi ha alguns castellanoparlants que, quan senten que algú parla en català, en gallec o en basc, s’espanten perquè es pensen que són extraterrestres

També hi ha alguns castellanoparlants que, quan senten que algú parla en català, en gallec o en basc, s’espanten perquè es pensen que són extraterrestres. És una reacció molt normal, les coses desconegudes sempre fan por. Però, en aquest cas, simplement són humans que parlen llengües diferents del castellà; no cal preocupar-se. No és gens fàcil diferenciar el que és extraterrestre del que no n’és, a mi m’ha costat anys aprendre a fer-ho. Normalment, ho saps perquè són situacions o actituds que no segueixen una lògica humana; tot i que de vegades dubtes perquè hi ha actituds humanes que no tenen cap sentit.

Però, deixant de banda el que és o no és extraterrestre, suposo que estareu d’acord amb mi que se’ls hauria de fer una benvinguda a l’estil Bienvenido, Mister Marshall. No m’agradaria que es pensessin que som uns maleducats. Llavors no ens queixem si ens envaeixen de mala manera i ens obliguen a parlar en extraterrestre i a adoptar les seves tradicions. Que, per cert, tinc entès que són llengües aglutinants molt complexes, i, si a algú ja li fa mandra aprendre el català, imagineu-vos una llengua extraterrestre. Penseu que se’ns obren moltes portes: fer-nos selfies a altres galàxies; fer stories d’Instagram amb plats exòtics que ningú no ha tastat mai; teletransportar-nos i ser a un lloc diferent cada cinc minuts... Hem de ser optimistes, quan es tanca una porta, s’obre una finestra, o, en aquest cas, un univers.