A mi m’agrada molt Nadal, sempre m’ha agradat; quan era petita perquè tot era màgia, quan el meu fill era petit per mantenir la màgia per a ell i, ara que ja és gran, per mi i per tothom m’agrada Nadal. De ben petita que m’agrada fer el pessebre i guarnir la casa per a festes m’encanta; especialment les garlandes de llums.

De fet, recordo tires de llums en concret pel color que tenien o per com quedaven en un racó determinat de casa o del jardí. I no són pas records de quatre dies. També decoracions de carrers concrets, com el mateix carrer Aragó que em feia entrar molt més contenta a Barcelona. He fet, durant anys, que el meu home hagués de passejar i jo abrigar-me molt bé, i no m’agrada el fred, per anar a veure els llums de Nadal de diversos llocs. Tant del veïnat com d’altres pobles; a jardins de cases particulars i al carrer. Era com si no en tingués mai prou i tot i que alguna cosa no m’agradava, en general les sortides no em decebien, perquè amb escreix m’enduia, de tornada a casa, imatges molt boniques.

Ara bé, ja no és el cas. De fet, no puc més de la febre enlluernadora dels leds de Nadal, em fa mal d’ulls. S’ha pujat la intensitat i la magnitud de l’expressió decorativa, tant als balcons com als carrers, una mica massa; i ho diu algú que és prou exagerada amb el tema llum. I no em refereixo a l’alcalde de Vigo i la seva voluntat de ser vist de tot arreu; sinó de la febre que en general mostren molts balcons particulars i especialment ajuntaments; hi ha massa ajuntaments sense calibrar la intensitat de les decoracions que posen, sense entrar en la qualitat estètica dels ornaments.

Els colors són molt més durs, més freds; ni els que són càlids escalfen. L’ànima dels llums ha canviat, també la dels llums de Nadal

No és que no m’agradin les decoracions grosses o agosarades, però cal una mica de sobrietat i alguna mesura de discreció perquè segons quina brillantor fa directament mal a la vista i no poques vegades mal de cap. Ja he llegit algun estudi sobre els efectes que té en la salut, especialment si es pateixen determinades patologies, la sobreexposició lumínica. Més encara les pampallugues i tota mena d’intermitències. Les bombetes que ja no ho són, que ara són leds, enlluernen a la que hi poses una mica massa d’intensitat i, el que és més important, els colors són molt més durs, més freds; ni els que són càlids escalfen. L’ànima dels llums ha canviat, també la dels llums de Nadal.

Hem après ja, en moltes coses, que els excessos no són bons en general, però entorn de Nadal, que aquest discurs ha arrelat en moltes coses, encara hem d’integrar-ne més. Ho diem del menjar i del beure, també dels regals i haurem de començar —i no parlo pas d’aplicar restriccions— en l’enllumenat de Nadal. No només per tot el que he explicat, encara que només sigui per repensar per què a tots els pobles i a totes les ciutats continuen coexistint carrers tan il·luminats i altres de tan foscos.

Bon Nadal a tothom!