El senyor Alejandro Fernández, el líder del PP al Parlament, segueix donant lliçons morals a tort i a dret. En la darrera entrevista —un massatge periodístic, per cert— no li varen formular la pregunta que jo faria a un pepero català: "Em pot explicar per què vota o és militant d’un partit catalanòfob?". I sense un periodista incisiu, el senyor Fernández va seguir adoctrinant moralment a tothom i justificant-se. Resulta que els seus pares varen sortir de les muntanyes asturianes l’any 1974 i es varen instal·lar a Catalunya. La mare era pobra i comunista, el pare era pobre però molt de dretes i franquista, sospito, i el nen, nascut a Tarragona, va voler agrair a la terra que els havia salvat de la misèria afiliant-se als 18 anys a un partit catalanòfob com el PP, antiga AP. Gràcies, senyor Fernández, però faci de les seves lliçons morals farcit per a un cachopo.
Avui ja volo cap a Barcelona i em fa molta mandra tornar a bregar amb impresentables com el senyor Fernández i la constant sensació que Catalunya viu entre una ficció gens poètica i una realitat molt prosaica. Quan vaig marxar, Salvador Illa encara no era president de la Generalitat, i ara, convertit en el president Illa, es veu que ja no dissimula tant l’accent català quan parla en castellà, un exercici esgotador, aquest de dissimular el deix vallesà, perquè el truc d’aconseguir l’accent neutral consisteix a prémer el forat del cul i posar boca de pinyó. El president Illa ho tindrà pelut per governar, però el patiment va inclòs en un sou que no li envejo. Els Comuns, uns altres que es passen la vida alliçonant moralment els díscols a la pàtria woke, ja amenacen a fer caure al nou president si no compleix amb l’establert en el pacte de investidura. El problema dels Comuns és que s’han acostumat a la vella política i se’ls veu el llautó —l’amor al càrrec i la pagueta— i entre amenaça i genuflexió, van perdent diputats al Parlament. Si la memòria no em falla, van arribar a ser-ne nou, ara en són sis i en les properes eleccions pot ser que arribin al Parlament muntats en una moto amb sidecar.
Recuperant la figura del Fernández, aquest viatge m’ha despertat la memòria nostàlgica. L’estiu de 1975 vaig venir a Grècia per primer cop amb els meus pares i vàrem tornar-hi l’any següent acompanyats pel Francesc Artigau, la Dolors Puig, la Glòria Vilardell, el Miquel Sanchis i l’Anna March. Jo era l’únic menor del grup, però amb la seva alegria, em varen condicionar la meva futura pubertat i joventut. Es bevia molt i es fumava molt més en aquells anys, i entre el primer viatge i el segon, va morir el Generalíssim, van enterrar la mòmia al Valle de los Caídos a ritme de marxes militars i va començar allò que tant agrada al Fernández, la Transición que nos dimos entre todos, una època ignominiosa en què es va perdonar a una oligarquia franquista que, per un abracadabrisme molt ibèric, es va fer demòcrata de tota la vida. Un criminal d’estat com Fraga va fundar un partit en què, ves per on, s’hi acabaria afiliant en Fernández, el que va repartint lliçons morals en entrevistes blanquejadores.
Els hereus del franquisme tenen una capacitat innata de falsejar la veritat i fer creure a l’altre que està mentint
Els hereus del franquisme tenen una capacitat innata de falsejar la veritat i fer creure a l’altre que està mentint. És el costum heretat de tenir sempre la raó. Primer per decret i garrot vil, i, a partir de 1978, per una constitució escrita, entre altres, per Fraga i controlada a curta distància per militars de gallet fàcil. El Fernández parla un català bastant mediocre per ser una víctima de la immersió lingüística. Algú l'hi hauria de dir. I algú li hauria de remarcar que set anys després de l’atemptat gihadista de la Rambla de Barcelona és il·lícit que encara no se sàpiga del cert quin paper varen tenir les clavegueres de l’Estat peperes en la massacre barcelonina. Hi ha molts dubtes de l’autoria i del laissez faire estatal, i si es tracta o no d’un cas de falsa bandera. Al senyor Fernández, en el seu paper de portador excels de la moral patriotera constitucional, li hauria de preocupar una mica la incògnita, encara que, darrere d’una persona que es congratula d’anar sempre amb la veritat per davant, sol haver-hi un gran manipulador.
De casos de falsa bandera n’hi ha hagut molts. Un dels més famosos va ser l’aniquilació de 21.000 militars i intel·lectuals polonesos l’any 1941 al bosc de Katin. Els van assassinar els russos per ordre de Stalin i amb el llepaculs de Beria dirigint la matança, i van emprar armament que usualment utilitzaven els membres de les SS per desorientar els aliats. Molts anys més tard, descatalogats els documents, es va saber que els perpetradors de la massacre no havien sigut els alemanys.
També va succeir un cas de falsa bandera amb l’intent d’assassinat de Joan Pau II per part d’Ali Agca. Que Bréjnev menyspreava el Papa era vox populi, i l’animadversió va servir per dirigir l’opinió pública contra l'URSS com a suposada ordidora de l’atemptat. Es va parlar de la trama búlgara, però sobtava que Agca, un membre d’una organització ultradretana turca anomenada Llops Grisos, estigués en nòmina del KGB. I davant els dubtes, van sorgir les veus que varen considerar l’intent de magnicidi del pontífex com un atemptat de falsa bandera, emmarcat dins d’una operació anomenada Gladio, en la qual estaven involucrades la CIA i organitzacions d’extrema dreta europees amb una llista de personatges rellevants de l’Europa Occidental com a objectius amb l’intent de crear el caos i carregar el mort a l’URSS, amb l’OTAN, com sempre, preparada per moure fitxa.
I tornant a una suposada falsa bandera espanyolíssima, una pregunta per al senyor Alejandro Fernández: sap alguna cosa més de l’atemptat de Barcelona? Amb entrevistes de pa sucat amb oli no en traurem l’entrellat. Potser, si furguem una mica més, aconseguirem que li caigui la cara de vergonya quan intenti donar lliçons morals sent el líder català d’un partit corrupte, catalanòfob i especialista en manipular la realitat. Com diria un altre Fernández, també asturià i més fatxa que Fraga: "Chatín, ¿pero qué me estás contando?".