La primera i clara lliçó que n’ha de treure ERC, dels resultats del 12M, és que les eleccions del 2021 les va guanyar Junqueras. Un Junqueras que acabava de sortir de la presó i que va veure com en pocs dies l’electorat reconeixia el seu sacrifici en forma de vots. ERC, governant primer amb Junts, després sol i finalment suïcidant-se convocant eleccions anticipades, té un terra electoral de 20 diputats. I un primer dilema: Junqueras sí, Junqueras no. Però és un fals dilema. O ERC té un recanvi clar, que ni se l’espera, o no hi ha cap dubte que ha de continuar Junqueras, llevat que ERC vulguin tornar als 10 diputats. Jo, que només en soc un amable votant de circumstàncies, ho tinc clar. Junqueras. Les bases decidiran. Citant el meu estimat Ignasi de Loiola: "En tiempo de desolación, no hacer mudanza".

La segona i clara lliçó que n’ha de treure ERC, dels resultats del 12M, és que han de ser el PSC i Junts els que prenguin la iniciativa. Ells són convidats que hauran de decidir en quin vaixell i en quines condicions continuen la travessa. El president Aragonès, segurament sota l’efecte de la nit de la caiguda electoral, parlava d’oposició. No és tant oposició com deixar la iniciativa als que han guanyat. I estar atent i meditar amb molta més cura la resposta de la que es va tenir a l’hora de convocar eleccions precipitadament. Per tant, voler prendre la iniciativa és igualment un fals dilema. ERC no ha de patir cap pressió per decidir, sinó esperar que es concretin les propostes i valorar-les quan en tingui tots els elements.

La tercera lliçó és que 20 diputats continuen sent molts. Per tant, cal un replantejament intern, una reflexió severa i unes decisions internes contundents. No es pot dubtar. Seria una mala notícia mirar al costat i continuar sense rumb clar. Per tant, un tercer fals dilema seria dissimular i no fer res internament per aclarir què ha passat. Cal un replantejament a fons de quines coses no s’han fet bé o, en tot cas, no buscar excuses a l’hora d'explicar per què s’han perdut tres eleccions seguides. No en tinc la clau, però no afrontar el problema de cara serà letal per a un partit que fa massa anys que existeix per tenir por d’analitzar fredament les causes de la reculada.

El tripartit d'esquerres seria el menys dolent dels escenaris per a ERC i per a Catalunya, perquè unes noves eleccions tindrien un cost inacceptable per a la ciutadania

La quarta lliçó és que ERC té la responsabilitat de decidir qui ha de presidir la Generalitat. Amb 7 diputats a Madrid de 350, en Puigdemont ha revolucionat la política espanyola. Amb 20 diputats a Catalunya de 135, ERC ha de prendre el seu temps per mirar de fer el millor per a Catalunya. Illa, Puigdemont o noves eleccions? En aquest moment, això també és un fals dilema, perquè no coneixem prou bé les opcions. Entrem, però, una mica més en detall d’aquest darrer dilema. ERC no pot provocar unes noves eleccions, perquè en l’actual escenari, aquests comicis serien a tots els efectes com una segona volta i el vot es polaritzaria entre Puigdemont i Illa. Només l’amnistia de Junqueras podria canviar la situació, i parteixo de la premissa que no es podrà presentar, perquè està per veure com s’aniran desenvolupant els efectes i els tempos jurídics de l’amnistia. Per tant, aquesta opció —almenys per a ERC— queda, al meu entendre, descartada. La segona opció és que Puigdemont es presenti com a candidat i obtingui del PSOE l’abstenció del PSC. En aquest cas, ERC hauria de tornar a governar amb Junts, intentant oblidar que Junts els va deixar tàcticament a l’estacada fa uns anys. I un cop el gripau empassat, tornar a governar plegats. Aquesta opció és, al meu entendre, molt impossible, perquè el PSOE no cedirà al xantatge de Puigdemont, i Puigdemont no es tornarà boig i votarà Feijóo en una moció de censura. Queda, doncs, només una darrera possibilitat: que Illa convenci els Comuns per fer un govern d’esquerres. Si ho fa, ERC també té un darrer fals dilema: investir i passar a l'oposició o investir i entrar al govern. ERC no sabrà fer d’oposició a un govern d’esquerres, això ho farà molt millor Junts. I si no has de fer d’oposició, millor contribuir al govern defensant millor que el PSC els interessos de Catalunya. El tripartit seria, en aquest cas, el menys dolent dels escenaris per a ERC i per a Catalunya, perquè unes noves eleccions tindrien un cost inacceptable per a la ciutadania. Tenim a les portes una crisi com una casa de pagès, i no ens pot agafar votant per enèsima vegada.