Resulta molt simptomàtic que el canvi més rellevant ordit per Carlos Mazón al seu govern d’ençà de la catàstrofe de la DANA sigui la destitució de l’antiga consellera d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme Nuria (sic) Montes. Escric això perquè Montes ha esdevingut el cap de turc principal del president valencià, no pas a causa de la seva contrastada incompetència (compartida per ell mateix i per molts altres consellers del govern del País Valencià), sinó escudant-se en la seva manca d’empatia envers les víctimes de la gota freda. Com recordarà el lector, aquesta senyora (fins ara desconeguda) irrompé a les nostres vides exhibint un rostre funcionarial mentre passava a la història per alliçonar els conciutadans dient-los que no podien veure encara els cadàvers dels seus familiars, que havien d’esperar la trucada del jutjat i, com a cadència final, que fotessin el favor d’estar-se a casa.
La política té una certa ironia tràgica perquè, de totes les barbaritats que hom ha sentit aquests dies arran de la DANA, les declaracions de la senyora Montes no s’enduen la palma. Resulta bastant lògic que, durant el primer esclat de la tempesta, amb el consegüent caos i el gran nombre d’hipòtesis sobre el total de víctimes (la majoria de les quals s’han contrastat com a exagerades) l’administració volgués fer el recompte de desapareguts de la manera més ordenada i segura possible, facilitant el treball dels forenses i, al seu torn, evitant que el dipòsit de cadàvers provisional de la Fira de València es convertís en un passadís de famílies a la recerca del seu traspassat (o de persones que buscaven algun desaparegut). De fet, com digué ella mateixa en un comunicat posterior, el procediment l’havia dictat el comandant de la unitat d’emergències que custodiava tots els cossos.
Ja ho sabeu, governants: podeu gestionar com el cul, però si teniu pretensions de mantenir la cadira, feu el favor de fer positura d’afectats
Però la possible incompetència, insisteixo, és un mal molt més excusable que la manca d’empatia. En el vídeo que citava suara, el futur cadàver polític canviava la cara de taquilla funcionarial per declarar, amb una cara d’afectada digna d’una escola dramatúrgica d’extraradi, que ella també era "sufridora del dolor de todos los que hemos podido perder a un familiar o a un amigo en esta tragedia”, reblant que lamentava “que mis palabras hayan estado faltas de esa empatía y sensibilidad en estos momentos duros que todos estamos viviendo". La cosa té conya, certament, perquè la incapacitat executiva d’aquesta senyora (que no nego en cap moment) no arriba a la sola de la sabata d’un president que va tenir la brillant idea d’allargar les postres durant la tragèdia i d’escudar-se en un hipotètic dinar per estar incomunicat, com si un alt mandatari no hagués d’estar disponible a totes hores.
És una qüestió curiosa, això del frenesí dels éssers humans per l’empatia. Qui ho sap perfectament és sa majestat Letícia, que va complementar l’accidentat passeig del seu marit per Paiporta assegurant-se que les càmeres de televisió de tot el món la veiessin plorar (la reina, cal reconèixer-li-ho, té una perícia comunicadora molt superior a la de la majoria de mandataris espanyols). Els més veterans de la política deuen recordar aquella mítica performance que es va regalar l’antic canceller alemany Gerhard Schröder, qui —durant uns aiguats força greus a Baviera— va calçar-se botes d’aigua i camisa curta per tal d’enfangar-se una mica com si fos un voluntari més, una representació que li atorgà la victòria en unes eleccions generals que tenia perdudes contra el democratacristià Edmund Stoiber. El teatre no tenia res a veure amb la gestió, era una simple manera de rebaixar-se per excitar el sentimentalisme.
La primera víctima política de la DANA l’ha causada la manca de cintura empàtica. Pel que fa a la gestió, Mazón s’ha limitat a aquesta cosa tan espanyola de contractar un general perquè li reconstrueixi les barriades i a mantenir la majoria de càrrecs de la seva administració. Ja ho sabeu, governants: podeu gestionar com el cul, però si teniu pretensions de mantenir la cadira, feu el favor de fer positura d’afectats o, en tot cas, pagueu-vos una bona escola de teatre especialitzada en catàstrofes.