Fantasma (Ghost, en anglès) és el nom d’un dels sis cadells de llop salvatge que, a les novel·les de Joc de Trons i la seva sèrie homònima, són adoptats pels fills de la Casa Stark. Fantasma és el cadell albí que és adoptat per Jon Snow, el fill bastard que no acaba de trobar on pertany. Un llop que es desenvolupa en tota la seva fortalesa, amb ullals temibles, perquè està inspirat en com devia ser el llop gegant (Aenocyon dirus) que va viure al continent americà des de fa 125.000 anys fins que es va extingir, fa uns 13.000 anys. El nom del gènere, Aenocyon, vol dir gos terrible (resulta de la unió de dues paraules del grec antic, ainos, terrible, i cyon, gos). Va viure a les Rocoses durant l’era glacial, i era de mida considerable, entre 80 i 100 kilograms de pes, i una mica més gran que el llop gris (Canis lupus). La seva característica principal era la gran envergadura i unes dents més esmolades i fortes (es considera que les més fortes dins dels cànids), que els servien per a caçar megafauna (és a dir, mamífers herbívors molt grans). Es considera que es van extingir quan les seves preses també ho van fer, segurament a causa del canvi climàtic i la competició amb altres espècies de llops, més petites i adaptades als nous hàbitats. Les poblacions de llop gegant es van reduir considerablement, fins que el nombre reduït d’individus i l’elevada consanguinitat en van disminuir la diversitat genètica, fet que va multiplicar les malalties hereditàries i la baixa fertilitat.
Aquesta setmana, totes les notícies han tornat a parlar d’aquest animal extint, perquè una companyia de capital privat, Colossal, ha anunciat mitjançant sengles exclusives publicades a les revistes Time i The New York Times, la desextinció del llop gegant, i això ho ha fet poques setmanes després d’anunciar que ha generat ratolins llanuts amb pelatge de mamut. Anem a pams, i expliquem bé quin és el context i què és el que realment ha fet aquesta empresa.
En primer lloc, Colossal és una empresa amb un important capital econòmic i humà. En aquests moments, té un valor de 10.200 milions de dòlars americans, i té en nòmina més de 130 científics que dominen tecnologies punteres, de seqüenciació massiva, edició genètica, embriologia, bioinformàtica i, també, un bon departament de màrqueting, és clar. Com us vaig explicar en un altre article, els seus projectes, tots basats en la desextinció d’espècies, han captat l’atenció de molts milionaris i celebritats, que hi han invertit milions. El projecte estrella és la desextinció del mamut, segons expliquen, perquè creuen que si hi haguessin manades de mamuts per l’estepa i la tundra siberianes, conservarien el permagel i ajudaria a disminuir els efectes del canvi climàtic. És cert que l’increment de temperatura al planeta està causant el desgel del permagel, que havia cobert sota el gel grans quantitats de restes de plantes i animals i, per tant, era una “trampa de CO₂” que ara s’alliberaria incidint en l’increment de CO₂ a l’atmosfera, amb el consegüent efecte hivernacle. Ara bé, de moment, el que han fet és seqüenciar completament el genoma de mamut, comparar-lo amb el de l’elefant asiàtic, l’animal més proper, i cercar fins a 85 posicions genètiques, localitzades en gens que intervenen en diferents característiques externes del mamut, com ara el pelatge, la forma del crani, la mida i els ullals, que creuen que serien suficients per a “generar” un elefant asiàtic que s’assembli a un mamut. Com que això és difícil, han començat per introduir mitjançant edició genètica fins a deu variants que canvien la qualitat del pèl en mamífers en l’animal preferit per a la modificació genètica, el ratolí, generant ratolinets amb pelatge més llarg, més gruixut, enrinxolat i de color daurat, uns ratolins que semblen de peluix. Compte, però! No han introduït cap gen de mamut en els ratolins, només han modificat genèticament els gens de ratolí per a produir un pèl “semblant” al que podria presentar el mamut.
Els científics han “tunejat” el llop gris perquè s’assembli externament a un llop gegant, però de cap manera es pot dir que l'han desextingit
Si ara anem a la notícia de la desextinció del llop gegant, ens trobem amb vídeos de tres cadells de llop d’aparença prístina, blancs de pelatge, dos mascles i una femella (Ròmul, Rem i Khaleesi) que semblen una còpia de Fantasma. La realitat és que són llops grisos als quals els han modificat genèticament catorze gens que són rellevants pel color del pèl, l’envergadura corporal, l'alçada, el crani i el morro, i també l’aparell fonador, de manera que emeten udols una mica diferents dels del llop actual i que podrien ser reminiscents (tot i que no ho podem saber perquè mai no els hem sentit) als que produirien els llops gegants. Només han introduït vint variants genètiques, quan les diferències entre el genoma del llop gegant i el llop gris ha de ser de centenars de milers de posicions. Només per donar-vos una idea, una anàlisi exhaustiva de les variants genètiques diferencials entre el famós gos Balto i els diferents gossos de trineu siberians, d’Alaska o de Groenlàndia, que tots són considerats gossos de diferents races, però de la mateixa espècie, detecta entre 100.000 i 200.000 variants genètiques en tot el genoma. Sabem que no totes aquestes variants són rellevants, però si introduïm canvis en catorze dels aproximadament 20.000 gens del genoma del llop, només han “tunejat” el llop gris perquè s’assembli externament a un llop gegant, però de cap manera es pot dir que l'han desextingit.
Ara bé, no hem de menystenir el que ha fet aquesta empresa, ja que des del punt de vista biotecnològic no és gens trivial i suposa avenços importants, tant en la posada a punt de tècniques d’edició genètica múltiple, com en la manipulació embrionària i clonació en cànids i altres espècies. Per aconseguir aquests tres cadells, han hagut d’obtenir cèl·lules endotelials de llop gris, desprogramar-les per a convertir-les en cèl·lules mare pluripotents induïdes, editar-les genèticament de manera múltiple, però molt precisa, i un cop aconseguides les cèl·lules amb les edicions genètiques desitjades, realitzar un procés de clonació, similar al de l’ovella Dolly: li han tret el nucli a un òvul de llop gris (enucleació) i li han posat en el seu lloc el nucli de les cèl·lules modificades, com si “reconstituïssin” un zigot. Han estimulat l’òvul amb aquest nucli per tal que comenci a dividir-se com ho fa el zigot, i un cop observen que es produeixen embrions de poques cèl·lules, s’han introduït dins de l’úter d’una mare de lloguer, una gossa de prou mida per acollir el desenvolupament de fetus que són naturalment més grans dels que tindria, i en arribar l’embaràs a terme (uns 65 dies), s’han extret els cadells per cesària. De 45 embrions trasplantats a úters, només han arribat al final aquests tres cadells, de mares de lloguer diferents, que ara corren per una zona boscosa, privada i encerclada, sense contacte amb humans ni amb altres llops.
Desextingir animals sembla un caprici, però cal dir que hi ha gent que dona suport a aquests animals modificats i ho veuen com una mena de justícia biotecnològica per tal de reviure animals extints, i no dubtarien a adoptar un Fantasma per a casa seva. No tot és blanc o negre i en els avenços biotecnològics hi ha molts grisos a declinar. Però és cert que podem discutir si tota aquesta feinada i inversió de recursos és bioèticament acceptable i té sentit. Colossal també té com a objectius desextingir el dodo, el tigre de Tasmània i altres marsupials extingits. Des del punt de vista biològic, ecològic i evolutiu, no té sentit desextingir animals que no han pogut sobreviure als canvis en el seu hàbitat, tot i que el coneixement que s’està obtenint de la seva diversitat genètica pot ser molt útil, en canvi, per evitar la desaparició de molts altres animals que actualment estan en perill d’extinció.