El punt més sensible, i fins i tot diria l'única escletxa democràtica del proper cicle electoral, és la candidatura de Gabriel Rufián a l'alcaldia de Santa Coloma. No sé si Rufián coneix prou bé la història del país per ser-ne conscient, o si dins del seu partit algú com Sergi Sol s'ha parat a pensar-hi. Suposo que les raons que han portat ERC a postular Rufián per alcalde de Santa Coloma són més pràctiques que intel·lectuals, i ja està bé que sigui així. El portaveu madrileny d'ERC necessita una sortida política i Oriol Junqueras necessita liquidar la sociovergència abans que la sociovergència no el liquidi a ell.

Més enllà de les urgències personals, però, la candidatura de Rufián és una jugada arriscada perquè toca el moll de l'os de la política espanyola davant Europa, i perquè només es podrà avaluar a llarg termini. A mi em recorda molt a la jugada d'investir José Montilla en el segon tripartit. Sense aquell moviment, l'independentisme no hauria trobat l'oxigen que necessitava en el món de CiU i del PSC per poder desbordar el mur propagandístic de l'autonomisme. Llavors el país anava cap amunt i era clar que podia absorbir el verí que desprenen els traumes quan hi furgues. Ara ja veurem què passa, tal com va el món.

Per més que TV3 promocioni VOX, a Catalunya la ferida més fonda de la guerra i del franquisme no ve de la violència fratricida entre l'esquerra i la dreta, com a la resta de l'Estat. Ve de l'impacte de la immigració espanyola en l'autoimatge del país. La primera funció política de les grans onades migratòries va ser substituir l'exèrcit en la feina d'imposar el castellà i destruir el teixit social de Catalunya. Ara que el PSOE fa veure que vol enterrar el franquisme, convé recordar que l'exèrcit espanyol, a Catalunya, s'autoanomenava d'ocupació, i que va entrar a Barcelona un 26 de gener per venjar la derrota de Montjuïc de 1641.

A Catalunya la ferida més fonda de la guerra i del franquisme ve de l'impacte de la immigració espanyola en l'autoimatge del país. La primera funció política de les grans onades migratòries va ser substituir l'exèrcit en la feina d'imposar el castellà i destruir el teixit social de Catalunya

Amb Europa desnazificada, Espanya no es podia permetre sostenir la seva unitat sobre un exèrcit d'ocupació i la immigració va servir per donar un vernís d'hegemonia cultural i demogràfica a la repressió franquista. Durant la transició, els immigrants van fer a Catalunya el paper que els jutges han fet en el procés, fins al punt que el règim de 1978 no va poder acabar de trencar amb la dictadura perquè a la societat catalana li va faltar cohesió i força. Amb la investidura de Montilla, la ferida ètnica es va començar a tancar, i això va convertir Rufián en un dels símbols d'ERC i de l'independentisme.

Si ara Rufián desperta el mateix odi visceral que Inés Arrimadas despertava durant el procés és perquè sembla que vulgui fer marxa enrere per tornar a explotar els traumes del franquisme que havien servit per legitimar el règim del 78. Cal recordar que, abans de treure els jutges, els espanyols es van fer un tip de pressionar sobre la ferida ètnica per mirar d'aturar els progressos de l'independentisme. Ara que la justícia espanyola ha de fer mitjana amb l'europea, i que els algoritmes s'han tornat tan útils per manipular les masses, els orígens han agafat de nou una importància inesperada a Catalunya.

Santa Coloma és una plaça clau perquè, per sobreviure, ERC necessita obligar els partits de CiU i del PSC (i aquí incloc Podemos i Ciutadans) a afrontar el conflicte nacional a pit descobert, sense disfressar-lo de xaronismes etnicistes. No només es tracta d'obligar els partits que van fer i promoure la Constitució a triar entre l'independentisme i VOX, també es tracta de deixar els fills de la immigració sense excuses. A l'àrea Metropolitana encara hi ha una diferència entre votar un partit o un altre. Per a un indígena d'Osona, o per a mi mateix, que soc de Barcelona, no hi ha cap diferència significativa entre els partits representats a les institucions.

Els fills de la immigració encara poden triar diferents futurs per Catalunya en una urna sense contradir els jutges espanyols, ni trair-se a ells mateixos. Aquesta és la ferida ètnica que el PSOE vol utilitzar per legitimar la democràcia espanyola davant Europa, mentre silencia o folkloritza la Catalunya històrica. ERC pretén traslladar el conflicte nacional a l'àrea metropolitana i sembrar el terreny per poder dir als seus habitants: "aviam si teniu collons de votar els partits de VOX". Val més que ens prepararem per a la resposta. Perquè el poble català no es rendirà i, veient com va Espanya, tard o d'hora cauran hòsties en alguna direcció.