"Tots els jutges, nacionals i supranacionals, han incrementat el seu poder; cada vegada interfereixen més intensament en la tasca del legislador."
Jean-Éric Schoettl

Uns arriben al poder europeu acabant la festa i d'altres el desafiaran per començar-la. La festa de veritat comença ara, per moltes qüestions, però no és la menys interessant la pressa de les diverses instàncies jurisdiccionals per fer-se càrrec de l'aplicació de la llei d'amnistia. De broma us diria que sembla com que estaven a l'aguait, fent torns en la vigilància de la publicació per notificar unes providències que devien tenir fins i tot preparades; no són totes iguals ni totes denoten el mateix tarannà, perquè es pot dir el mateix amb gairebé les mateixes paraules però de manera diferent, tot consisteix a saber-ho llegir.

Analitzem en primer lloc la providència de Susana Polo, la magistrada de la sala II cridada a instruir el boig assumpte de Tsunami. És ben escarida. Ni tan sols fa referència al delicte, o sigui, que no surt del seu ordinador la paraula terrorisme de cap manera. S'acontenta amb demanar a les parts que informin sobre l'aplicabilitat de la llei "als fets que en la causa present s'atribueix als investigats". Au! No hi ha cautelars ni en fa menció i dona deu dies per presentar els escrits. Això ens situa al dia 27, perquè el 26 és dia de gràcia. És a dir, Polo se sostreu als terminis màxims d'investidura de president, es col·loca al marge.

Davant tenim la providència del jutge Llarena. A ell li queda per instruir contra Puigdemont un delicte de malversació, que afirma que és amb ànim de lucre, i un de desobediència —recordeu que no hi ha rebel·lió, la sedició es va derogar i la malversació va ser reformada—, delictes no només que el legislador ha volgut incloure en l'amnistia, sinó, a més, de baix perfil penològic. Fa ja temps que sembla que l'instructor té una espineta personal amb el tema, perquè no només trasllada a les parts perquè n'informin, sinó que assenyala als contraris a l'amnistia on han de mirar: "En particular, a si els fets es troben compresos a l'article 1 (...) i si poden ser considerats exclosos segons l'article 2.e". Molt aplicat, recorda a les policies que l'ordre de detenció de Puigdemont és vigent —per si no era obvi— i dona a les parts cinc dies per informar. Cinc dies, la meitat. Això converteix el dia 19 en dia de gràcia i, per tant, el 20 ja ho pot estar resolent. Ho veuen, no? Són cinc dies abans del 25 i no dic res. La providència de la sala II no afecta Puigdemont, sinó que es refereix a les condemnes pendents dels condemnats i indultats. Dona també cinc dies. Fins i tot el Tribunal de Comptes s'ha unit a la nova festa i parla de presentar prejudicials, com si pogués, perquè per moltes voltes que li donin, no pot considerar-se òrgan jurisdiccional aquell que els membres del qual són designats pels partits polítics, li diguin com li diguin. Però, vaja, que com que aquí ja tot déu surt de mare, doncs pretenen colar-se a la festa, i coca-cola per a tothom.

Potser és hora que el Tribunal Suprem s'amnistiï a si mateix i pensi en les conseqüències de seguir amb causes espúries per terrorisme

Total, que a Puigdemont només se'l pot intentar detenir ara mateix per la malversació i la desobediència que li queden a Llarena —però no per l'absurd terrorisme, pel qual no hi ha ordre dictada—, així que aquí s'enrocarà l'instructor en el que podria ser un joc del gat i el ratolí. Perquè Puigdemont vindrà a la investidura, això sí, dins del Parlament no es pot detenir ningú. I aquí començarà la festa. El detindrà Llarena per impedir-li que estigui en la investidura fins i tot si és la seva? No seria la primera vegada que des del Tribunal Suprem es treu un candidat del mig. Turull, recorden? Aquest tema està pendent de sentència al TEDH i ja veurem com en surt parat el Suprem després d'haver irromput en un procés d'investidura per impedir-ho. Fins i tot si el detinguessin —l'expresident ho ha previst—, qui té en presó preventiva ningú per una presumpta malversació de la qual no s'ha determinat ni l'import? Recordeu el diputat Casero, que tot i estar imputat per malversació campava tan lliure que fins i tot va poder votar malament la reforma laboral.

Pot ser que s'hi atreveixin, malgrat tot; estem ja en un nivell ínfim de contenció institucional i aplicació dels principis. Bé, ja ho veieu, van condemnar per un alçament tumultuari que pel que sembla es va produir en directe i que ningú no va veure fins passades tres setmanes. Després d'això, què podem predir? En primer lloc, que ara mateix l'acció judicial espanyola en aquest camp està molt monitorada i les qüestions prejudicials arribaran a Europa amb gent a la presó i una llei per aplicar? Va ser el TJUE el que va parlar de "grup de persones objectivament identificable els drets del qual cal garantir", el més identificable del grup òbviament és Puigdemont i a tot això s'hi ha de sumar una intenció clara del legislatiu convertida en llei.

Podem admetre que tinguin dubtes sobre l'aplicació de la llei, però, davant del dubte, i amb un article ordenant aixecar les cautelars, no pots privar de llibertat durant mesos o anys ningú. Per poder potser pots, però a quin cost reputacional per a la jurisdicció espanyola a Europa? Si no ets turc, no actuïs com un turc, perquè si actues com la justícia turca, acabaràs sent turc. No sé si queda clar. Potser és hora que el Tribunal Suprem s'amnistiï a si mateix i pensi en les conseqüències de seguir amb causes espúries per terrorisme o de no reconèixer que, ara mateix, després d'indults, reformes legals i amnistia, la situació s'ha portat a un lloc del qual no hauria d'haver sortit. Pot ser, fins i tot, que ni a les causes que a alguns els apassionen no els interessi cap altra cosa.

La qual cosa, evidentment, esquitxa el soldat Sánchez, gairebé tot just salvat a les urnes a costa de la mort agònica dels seus socis. El merder que té parla català. Primer per l'envit perquè es replegui i doni suport a la investidura de Puigdemont i, segon, perquè si a Puigdemont l'engarjolen, el més segur és que no pugui tornar a aprovar una llei en tota la legislatura sabent que, amb les dades a la mà i l'esquerra feta pols, no pot convocar eleccions. Mala peça al teler. Això i que alguns han començat a repetir com una orquestra que els queden tres anys i mig de legislatura, i ja sabeu què passa amb qui presumeix massa...