Segons un estudi de tant és on (d’alguna universitat de prestigi, suposadament), un gran nombre de joves (i no tan joves) pateixen de disfunció erèctil perquè consumeixen molta pornografia extrema (suposo que es refereixen als debats polítics). La culpa sempre és de la pornografia; el camí fàcil per resoldre el que ens fa mandra o por d’entendre. Desviar la mirada cap a fora per no fer-se preguntes cap a dins. Algú s’ha preguntat mai per què aquests nois —i no tan nois— en són addictes? Tota addicció està lligada a un plaer immediat espectacular que et fa oblidar fins i tot de com et dius i a un no voler deixar de sentir aquesta sensació tan increïble mai més. La realitat sempre decep; les addiccions et fan creure (falsament) que hi ha un món millor. L’addicció —sigui a la pornografia, a les xarxes socials, a les drogues, al menjar, al sexe, al poder, a la cosmètica, a les operacions estètiques...— és un miratge que ens fa creure que som immortals i que la felicitat existeix sempre que consumim aquell producte. És a dir, que nosaltres no som responsables de la nostra felicitat, que la felicitat depèn de si tinc allò o no; que ve de fora. La realitat, aquí, no hi té res a fer; ja pot fer les maletes i anar-se’n. Els petits plaers de la vida, com molt bé diu l’expressió, són petits; mai són apoteòsics com els que ens dona una addicció com la pornografia extrema.
Tornem a la disfunció erèctil. Qui es creu que la causa de la fi de la trempera matinera és el consum de pornografia extrema? Si un psicòleg fa una afirmació com aquesta, ja pot plegar i estudiar alguna altra cosa. Suposo que també dirà que les xarxes socials són el diable. Consumir pornografia extrema de forma compulsiva no és res més que la conseqüència d’algun desequilibri emocional molt més profund. La conseqüència, no la causa. La teoria simplista diu que, com que veuen a la pantalla un sexe irreal en el qual es denigra la dona i s’enalteix el mascle bla, bla, bla, llavors no s’exciten quan tenen a davant una persona real (que té una olor corporal concreta, cel·lulitis, estries, sentiments; que no li ve de gust que l’encastin a la paret i li diguin puta; que hi ha dies que li ve més de gust que l’abracin que no pas penetrar o ser penetrada). Seria interessant que la gent sabés diferenciar la realitat de la fantasia: el que t’excita en una fantasia pot repugnar-te a la realitat, i viceversa.
Els joves d’avui en dia han d’afrontar una societat que els desmotiva; que els presenta un món apocalíptic; que els fa creure que la felicitat és consumir, i que els culpa de tot quan la realitat és que els hem deixat un món de merda
El problema rau en el fet que aquests nois necessiten sensacions, extremes per sentir-se feliços i que no es conformen amb menys. El problema rau en el fet que molts joves han estat educats en famílies que els han dit sempre que sí i no accepten un no per resposta. El problema rau en el fet que molts d’ells no tenen autoestima i els fa por afrontar la realitat i decebre algú. El problema rau en el fet que la manera com es mostren davant dels altres no té res a veure amb qui són realment. El problema rau en el fet que són incapaços de gaudir dels petits plaers de la vida perquè senten un buit existencial immens i no saben per què. El problema rau en el fet que aquests joves han tingut d’exemple uns pares infeliços que no han lluitat mai per ser qui realment són. Hi ha tants "el problema rau" i perquès que no es volen explorar que no acabaríem mai. Cada persona és un món, i, per tant, cada persona té una disfunció erèctil per un motiu diferent, únic i irrepetible. Hi ha tants motius darrere de la disfunció que simplificar-ne les causes al fet de consumir pornografia extrema, em sembla una falta de respecte a la nostra intel·ligència. Hi ha molta gent que mira pornografia extrema diàriament i no té cap disfunció quan practica el sexe; fins i tot n’hi ha que combinen les dues coses satisfactòriament. Com s’ho expliquen?
Potser s’han marcat uns ideals massa elevats (o els els han marcat) que no els permeten gaudir de les petites coses i cada vegada necessiten consumir més d’això que els extasia i els fa oblidar que no són qui els agradaria ser i que no arriben a satisfer els desitjos que els altres han dipositat en ells. Els joves d’avui en dia han d’afrontar una societat que els desmotiva; que els presenta un món apocalíptic; que els fa creure que la felicitat és consumir; que els ofereix un món laboral precari; que no els dona l’oportunitat d’independitzar-se perquè ni els sous són prou alts ni l’habitatge prou barat, i que els culpa de tot quan la realitat és que els hem deixat un món de merda. Us estranya que consumeixin pornografia extrema d’una manera compulsiva? D’alguna manera s’han d’evadir de la realitat.