Francisco García Prieto ha estat durant anys la cara, el cos i les extremitats de la Feria de Abril catalana. L’invent va començar l’any 1971 a Castelldefels amb 4 “casetas” i, després de passar per Barberà o Santa Coloma, ha acabat al Fòrum de BCN. Mentre, ell, García Prieto, ha acabat als tribunals acusat per la fiscalia de saquejar els fons de la FECAC (Federació d’Entitats Andaluses de Catalunya) i de desviar subvencions públiques que anaven a la Feria.

Va ser Francisco Flores, secretari de la Fundació FECAC qui va fer la definició més genial del personatge: “Era el Millet del poble”. SEN-SA-CI-O-NAL!!!

García Prieto va veure de seguida que allò era un gran negoci econòmic i polític. I els polítics van veure de seguida que calia alimentar aquell monstre, no fos cas. I així va ser com una part dels catalans nascuts en altres indrets van ser usats pels uns per ingressar diners i pels altres per ingressar vots (bé, o això pensaven que estaven aconseguint).

Fixi’s com va arribar a ser de grossa la pilota que aquesta immensa estafa política, econòmica i intel·lectual va provocar el naixement de Contrastant, un grup de gent que, farts d’escoltar que 3 milions de persones havien anat en 10 dies a la Feria, un dia es van posar a la porta i van començar a contar-les una per una. Els en van sortir un màxim possible de 570 mil.

Però, tornem al Millet del poble, al Pequeño Nicolás del fino i el “pejcaito frito”. En aquestes històries sempre hi apareix el llest de torn. Fèlix, Paco o Nicolás, el nom tant se val. Ell és qui entabana una constructora, un distribuïdor de xopped o un regidor amb ínfules. Són els “aconseguidors”, gent que coneix gent i que sap explotar les debilitats humanes en benefici propi. I, com que qui usa els aconseguidors n’obté el benefici buscat, els deixa fer i tanca els ulls a possibles irregularitats. I és que la feina és llaminera. Per les teves mans i els teus ulls hi passen tants diners, tants favors i tanta estultícia humana que al final allargues més el braç que la màniga, comences a descontrolar-te aprofitant la impunitat, t’acaben pillant i se t’acaba la festa. O no. Perquè, realment s’acaba del tot?

Millet i Montull són a casa esperant un judici que va com el regional de Tortosa. Al Petit Nicolau el promocionen com a nova estrella dels programes de consum “poligonero”. I en García Prieto, veurem com acaba, però tenint en compte altres precedents, l’optimisme és millorable.

I, sap el més bonic? En aquest moment hi ha un Fèlix, un Paco o un Nicolás començant a treballar per ocupar el lloc dels seus predecessors. I hi ha un munt d’administracions frisoses de rebre els seus favors per obtenir uns objectius que seran pagats amb els nostres diners. No l’emociona aquesta sincera demostració de comportament humà?