Thomas Merton va comparar l’escriptora Flannery O’Connor amb Sòfocles. Hi reconeixia “una potència tràgica capaç d’il·luminar el misteri de la vida”. Fa 100 anys que O’Connor va néixer a Savannah, a l’estat de Georgia, al sud dels Estats Units, una zona rural i protestant que la va marcar en el seu catolicisme d’arrels irlandeses, familiar i devot. 

Va ser una estudiant brillant a una de les millors escoles de literatura, a Iowa i també al Georgia State College for Women. Es trasllada a Nova York on comença a freqüentar escriptors, però una malaltia, el lupus, la va confinar altre cop a casa seva, a Milledgeville, on va viure amb la mare fins a la seva mort. El pare ja havia mort de Lupus quan ella era adolescent. O’Connor va morir jove, als 39 anys, però va ser capaç de deixar un llegat impressionant de contes curts, però també la novel·la Sang sàvia, un clàssic que es va dur al cinema. El que més atrau d’O’Connor és com escriu (és irònica, dura, sarcàstica), però sobretot com els no-valors com la violència, la tibantor, l’elitisme, la supèrbia… són les condicions de possibilitat que ella fa servir per deixar anar raigs de gràcia, moments de petites lucideses. Dona de molta fe, de molt misteri, de veu difícil, és una de les millors escriptores dels Estats Units. El seu relat curt Un home bo és difícil de trobar (1955) la va fer famosa. La seva escriptura és breu, impactant, sense floritures.

Els no-valors com la violència, la tibantor, l’elitisme, la supèrbia… són les condicions de possibilitat que ella fa servir per deixar anar raigs de gràcia, moments de petites lucideses

Va batejar com a “Andalusia” casa seva, on a més d’escriure criava pavons, ànecs, gallines i faisans. L'autora aconsegueix que el lector compadeixi els seus personatges, a qui et venen ganes de renyar, de sacsejar o d’escridassar, però també d’abraçar i de convidar a un te. Llegir-la no és tranquil·litzador. El 2023 es va estrenar la pel·lícula biogràfica Wildcat, dirigida per Ethan Hawke. S’allunya del que a priori podríem pensar que escriu una autora catòlica. De fet, no ho sembla gens, i potser aquí rau la seva gràcia i el seu enorme èxit i les continuades traduccions, també en català, de la seva obra.