Catalunya té raons que les xarxes socials desconeixen. Pere Lluís Font (1934), filòsof, professor i expert en Pascal, ha estat reconegut amb el 57è Premi d'Honor de les Lletres Catalanes per la seva contribució en el camp de la filosofia en llengua catalana i per haver estat potenciador de la filosofia en llengua catalana en l'àmbit europeu. Ho sabem si llegim els diaris, però no ho coneixeríem si només ens moguéssim entre xarxes socials, que n’han parlat menys i no valoren prou la figura d’aquest gegant de la nostra cultura, un savi en la línia del pare Batllori i dels grans pensadors que aquesta catalana terra ens llega. Pere Lluís Font no és només filòsof, també és teòleg. Va néixer fa 91 anys a Pujalt, al Pallars Sobirà. El poble té 29 habitants i fa 90 anys en tenia 35. D’aquella terra n’ha sortit un cervell espectacular que com bé defineix el meu company a la universitat, també filòsof, Ignasi Boada, “ha fet compatible el cristianisme amb l’època que ens ha tocat viure”.

Al volum que Qüestions de Vida Cristiana ha dedicat a Pere Lluís Font, Boada descriu com Pere Lluís Font ha reconegut que “el cristianisme va viure plenament adaptat en la cultura medieval. En canvi, amb la irrupció del pensament modern, el cristianisme ha viscut amb una tensió i una incomoditat gairebé constants”. Font, “com a filòsof cristià, ha sabut articular de forma integradora i equilibrada un món complex i relativament canviant”, conclou Boada. Pere Lluís Font es va formar a Tolosa de Llenguadoc i a Roma i va impartir docència en filosofia a la Universitat Autònoma de Barcelona del 1968 al 2004. Abans, del 1964 al 1968 havia donat classes a la Universitat de Barcelona. Josep Ramoneda reconeix que d’en Pere Lluís Font en va aprendre la paraula “enraonar”, que és el mot que feia servir sempre la meva àvia Tureta, “raonar compartir”, “entrar en raó junts”. L’intel·lectual catòlic català que ara honoren les Lletres Catalanes encarna aquest acte col·lectiu d’entrar en raó, de viure raonablement bé amb els veïns (siguin idees o sobretot, persones).

Un home connectat, ancorat. Un far, un savi, un regal per l’intel·lecte i per l’esperit

Els seus deixebles en destaquen el rigor, les classes magistrals, ben preparades. La capacitat de ser-hi, d’acompanyar, amb la distància del pensament i l’escalf de la persona conscient i responsable. La cura per la llengua, que defensa i promou. L’esperit crític. Tots els ingredients que calen per a un bon mestratge. Font ha publicat nombrosos treballs sobre la història del pensament cristià, considerant-lo inseparable de la història de la filosofia. Els seus companys són Descartes, Montaigne, Spinoza, Kant, Pascal… La Fundació Joan Maragall, que conjuga fe i cultura, el va tenir des dels seus inicis com a promotor i n’ha estat membre del Patronat i hi ha exercit el càrrec de vicepresident. També és membre emèrit de l'Institut d'Estudis Catalans i membre numerari de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. Ha rebut la Creu de Sant Jordi i és doctor honoris causa per la Universitat de Lleida.

Gran coneixedor de Blaise Pascal n’ha estat també el seu traductor, no només lingüístic. Li agraeixo que hagi posat el seu intel·lecte també al servei d’una qüestió no menor, i és el de la presència i paper de les dones a l’Església. Va editar un dels meus llibres de capçalera (“Una altra mirada. Deu dones i el cristianisme”), editat per Cruïlla i la Fundació Joan Maragall, on presenta el cristianisme amb ulls femenins a través de figures com Hildegarda de Bingen, Edith Stein o Simone Weil, i hi reconeix que “és obvi que la desproporció entre la presència d’home i de dones entre els creadors de cultura, cristiana o no, en la nostra tradició, no és pas una qüestió de diferència d’aptituds o de talent, sinó que és una qüestió de condicionaments culturals: una cultura patriarcal com la que tenim al darrere, feta gairebé només per barons i per a barons, discrimina la meitat de la humanitat”. Un gran filòsof dient el que pancartes militants feministes repeteixen pels carrers. Un home connectat, ancorat. Un far, un savi, un regal per l’intel·lecte i per l’esperit.