La Red Nacional de los Ferrocarriles Españoles (Renfe) és una empresa creada per Franco l’any 1941 quan va nacionalitzar totes les companyies ferroviàries privades. Des de llavors el ferrocarril a Catalunya va estar sota gestió estatal. Dues idees clau a partir d’aquest fragment: 1. Renfe és una imposició franquista; 2. Renfe és de l’any 1941, per tant, abans de Renfe hi havia trens. Ho subratllo perquè d’això que diuen que sense Renfe no podem gestionar Rodalies, res de res. A Catalunya hi va haver trens abans de Renfe i hi va haver trens abans que a Espanya, perquè la primera línia de ferrocarril de la península Ibèrica va ser entre Barcelona i Mataró l’any 1848. Començava l’expansió ferroviària de Catalunya. Barcelona-Granollers-Girona el 1854; Barcelona-Tarragona el 1861; Barcelona-Lleida el 1862; Barcelona-Portbou el 1877, etc. Durant la Guerra Civil espanyola (1936-1939) la xarxa ferroviària va quedar molt deteriorada. El franquisme la va nacionalitzar.
El ferrocarril va ser molt important en el desenvolupament econòmic i social de Catalunya durant molts anys. Però la gestió i la planificació per part de l’Estat ha estat un fre; pel dèficit d’inversió i pel boicot als reptes de futur. El 1992 s’inaugurava l’alta velocitat entre Madrid i Sevilla. A Lleida va arribar-hi el 2003 i a Barcelona el 2008; 16 anys després. Pitjor ha estat el tracte al projecte estratègic d’Europa, el Corredor Mediterrani, que acumula grans retards. És cert que actualment Renfe només gestiona els serveis de trens i és Adif qui gestiona les infraestructures. Però fins al 2003 Renfe era la responsable de tots els aspectes del ferrocarril; típic del sistema ferroviari estatal integrat. Renfe com a símbol del monopoli de les grans empreses franquistes. L’objectiu de la Llei del sector ferroviari de 2003 era modernitzar i liberalitzar el sistema ferroviari a Espanya per fomentar la competència i l’eficiència en el transport. Vint-i-dos anys després, Renfe és l’única operadora que gestiona els serveis de Rodalies i Mitjana Distància. Molts així ho avalen, com la consellera Paneque, que va dir que “l’operador que gestiona Rodalies és Renfe i ha de continuar sent Renfe”.
Traspàs vol dir fer fora la Renfe de Catalunya
Això també manifesten els sindicats d'aquesta empresa pública creada pel franquisme, que defensen una xarxa ferroviària unificada a tot l’Estat espanyol “per evitar problemes d’operativitat”. Com si ara l’operativitat fos exemplar. Uns sindicats, els sindicats de maquinistes, que són aliens a la catalanitat. Ho són a conseqüència de la seva pròpia composició: més del 80% dels maquinistes de Renfe que treballen a Catalunya són de fora de Catalunya. És molt significatiu. Per això, per oposar-se al traspàs de Rodalies han convocat i teòricament desconvocat vagues polítiques que són il·legals. Dic teòricament perquè no es nota la diferència. El servei de Rodalies va fatal sempre; hi hagi vaga o no hi hagi vaga. És una constant que la setmana prèvia a una negociació el servei de Rodalies empitjori. Els sindicats anuncien una vaga que desconvocaran a última hora. Però la setmana següent tot anirà com si hi hagués vaga i a sobre sense serveis mínims garantits. L’any 2024 hi va haver més de deu mil incidències. A Madrid mil. Entre el 2010 i el 2021 l’Estat va preveure invertir 7.340 milions a Renfe i Adif a Catalunya. Ni el 50%. A Madrid el 121%. Que això és Estat i no Renfe? Renfe és l’Estat.
I aquest és el problema. Renfe com a empresa mai pressionarà el ministeri del qual depèn. Perquè són el mateix. Igual que el PSC, que mai pressionarà el partit del qual depèn, el PSOE, perquè són el mateix. Sobre el traspàs no valen subterfugis. Traspàs vol dir fer fora la Renfe de Catalunya. Pels usuaris és una qüestió de cultura empresarial: els mateixos de sempre no ho faran diferent. Pels pragmàtics és una qüestió d’eficiència: un subordinat no farà canviar l’amo ni s’hi enfrontarà. Pels catalanistes és una qüestió de projecte: allò que va ser motor econòmic i social al segle XIX i que va aturar el franquisme pot tornar-ho a ser al segle XXI. I sense complexos: qui cregui que no en som capaços que analitzi els Ferrocarrils de la Generalitat.