Fa més d’un mes que tornem a ser a la presó d’Alcalá-Meco. Que ens tinguin aquí, mancades de llibertat entre parets grises, amb normes obsoletes i absurdes, té una lectura pitjor per a nosaltres: la sensació i el sentiment constants d’estar allunyades de tot allò que més estimem: la família, les amigues i amics, el “nostre propi paisatge”, costums i cultures del nostre país... Ho enyorem tot! Recentment va ser la diada de Sant Jordi, la celebració que omple d’alegria... compartir un dia d’arrels profundes en el nostre país... Ens l’heu fet viure a través de les vostres paraules i roses de paper, que ens heu enviat en cartes.
Les cartes que rebem diàriament són la nostra connexió amb la realitat. És el que ens dona una alenada d’aire fresc. Volem dir-vos que les llegim totes (cada dia en rebem un centenar cadascuna) i, malgrat que ens agradaria poder-vos contestar, ens és impossible. Així que des d’aquí aprofitem per agrair-vos el suport i l'escalf que ens feu arribar, que ens aporta coratge i ens ajuda a mantenir-nos fermes.
Intentem portar la manca de llibertat amb la màxima dignitat possible.
El nostre dia a dia és monòton, les hores passen molt lentament. De fet, no hi ha diferència d’un dia a l’altre, per això són importants les notícies que rebem per correu. Agraïm als mitjans de comunicació que penseu en nosaltres: El Punt Avui, Ara, El Nacional, VilaWeb, El Temps, revistes comarcals i articles que ens feu arribar en les cartes. De fet, només se’ns permeten tres activitats: llegir (llibres que entren les nostres famílies en el paquet mensual o clàssics d’una petita biblioteca de la presó) i escriure, fer exercici físic (una hora tres dies a la setmana, organitzat per una interna) i caminar pel pati.
Estem esperançades i confiem en vosaltres. Sabem que trobareu una solució per a aquesta injusta situació.
Sovint el nostre patiment va més enllà del que és personal. Pensem que s’ha trasbalsat la vida de les nostres famílies ―les dues tenim mares d’edat avançada―, dels nostres companys; però també la vida de gran quantitat de persones al nostre país.
Aquesta setmana passada vam fer declaracions davant el jutge i vam ser clares en les nostres conviccions: la defensa del mandat popular del 27-S, de la sobirania del Parlament, de la llibertat ideològica, d’expressió i política. Creiem que se’ns vulnera el dret a la defensa per la manca d’intervenció dels nostres advocats en processos paral·lels que nodreixen la causa general, i que és un abús la presó preventiva a la qual estem sotmeses, sense que hagin canviat ni el presumpte delicte que se’ns imputa, ni les condicions per les quals el mateix jutge ens va decretar llibertat provisional tan sols uns mesos abans.
Estem convençudes que tot això va de democràcia. Per això agraïm les mil i una mostres de suport que sabem que hi ha arreu, des de moltes associacions, entitats, grups polítics i moltes persones individualment. Us demanem que no oblideu les preses polítiques, que no oblideu els que som a la presó i a l’exili, que treballeu per fer fora el 155, per millorar la cohesió social i la vida de les persones que viuen a Catalunya. La nostra dignitat és la dignitat de tots i totes vosaltres!
Gràcies per ser-hi sempre!
Carme Forcadell i Dolors Bassa