"Jo d’història no en tinc ni idea". "Ara mateix no sabria...". "El final de la guerra va ser el 1945, però no sé quan va morir ni res". "Era el noi de la Guerra Civil?". Són respostes de nois i noies publicades a les xarxes socials del 3Cat, a partir de la pregunta "qui és o qui va ser Franco?", feta principalment a les "noves generacions", 50 anys després que el dictador espanyol morís al llit. I és per posar-se a plorar.

L’únic comentari sobre Franco que recordo a l’escola va ser el d’un capellà que em va dir que el Generalísimo tenia raó, però que potser hauria hagut de plegar vint anys abans. Es veu que en disset anys d’anar a estudi com un calvari, no hi va haver temps perquè el temari arribés a la República, la Guerra Civil i el franquisme. Molt l'Antic Règim, Cánovas i Sagasta, molt trienni liberal, i molt caòtic segle XIX, però res del cop d'estat del 1936, del franquisme o de la Transició. 

I això que l’home ja era mort. O no. I això que vaig anar de final de no sé quin curs a Perpinyà i, fins i tot, vam baixar a Cotlliure. Però molta tomba de Machado i gens de context. Gens de la retirada. I no era un problema de desconeixement dels professors, perquè algun n’és un expert reconegut. Fa pocs anys, vaig parlar dels camps d’Argelers, ara que sabem tots els avis que hi van passar, però es veu que a l’escola no havíem tingut temps.

Una cosa és no estar tot el dia amb aquesta murga i l’altra que es fomenti el silenci i el desconeixement

I ara resulta que 33 anys després, la cosa continua igual. No només per l’enquesta aleatòria de la tele, sinó segons diverses investigacions. Resulta que parlar de Franco continua sent una assignatura pendent a les aules. Perquè són molts els joves que saben que aquestes etapes van existir, però en desconeixen o confonen moltes de les característiques, segons un estudi amb nois i noies d'entre 16 i 30 anys fet per a l'Associació de Descendents de l'Exili Espanyol.

Tots saben anomenar algun camp de concentració nazi, però si els pregunten pels d'aquí o per les presons, en saben poc, i tendeixen a menystenir la importància que va tenir la repressió. D'aquest desconeixement en surten mites i creences falses, que entronquen amb els de la societat: amb Franco es vivia millor, feia pantans o es podia tenir la porta de casa oberta. I afegiu-hi l'auge del discurs de l'extrema dreta, simplificador del passat i poc científic, que ja ha penetrat en part dels estudiants.

Perquè la primera vegada que a un alumne li parlen a classe del franquisme, no és fins a 4t d'ESO. Però la gran extensió del programa no n'afavoreix un tractament en profunditat. A més, com que el temari sol seguir un ordre cronològic, es deixa per al final de curs i això en fomenta l'"evitació o l'abordatge superficial", segons l'estudi Franquisme i transició a les aules, d’investigadors de la Universitat de València.

No cal viure sempre pensant en el passat i no sé si cal commemorar els 50 anys de la mort de Franco. Però una cosa és no estar tot el dia amb aquesta murga i l’altra que es fomenti el silenci i el desconeixement, perquè després passa el que passa i Donald Trump ens acaba caient simpàtic.