Entre els punts que toquen els acords entre PSC i ERC i els Comuns fan referència al problema de l’aigua. Al document d’ERC es planteja aconseguir que el 2030 Catalunya pugui autoabastir-se a partir d’invertir en aigua regenerada, potabilització i dessalinització, de manera que permeti que Barcelona no depengui del transvasament del Ter per a l’aigua de boca. I també el compromís inequívoc de no fer cap mena de transvasament de l’aigua de l’Ebre. Al document dels Comuns es parla de la necessitat d’un pacte nacional sobre l’aigua, de dur a terme les infraestructures per garantir els cabals ecològics de les conques fluvials, i també de no transvasar l’Ebre cap a Barcelona.

Proposar-se deixar que el Ter sobrevisqui —alleugerint la servitud cap a la concentració metropolitana barcelonina— va en la bona línia, i no transvasar aigua de l’Ebre a Barcelona també. Serveix per a posar sobre la taula una qüestió que aquest país no s’ha pres prou seriosament, que és l’aigua per al reg. Per l’especial gravetat de sequera que s’hi està vivint, em referiré específicament al Camp de Tarragona, una part del país on el sector, tant de secà com de regadiu, està en greu amenaça de desaparició: els arbres es moren, les collites de cereals queden curtes, els ceps pateixen per sobreviure, els aqüífers s’estan quedant secs perquè tothom punxa el terra fins a centenars de metres. Un drama que queda lluny de la Catalunya humida i de la Catalunya metropolitana.

Específicament per a les zones de regadiu del sud del país s’estan estudiant (tard) sortides múltiples, amb algunes actuacions ja iniciades, com la previsió que d'aquí a un any ja es pugui regar a la zona del pantà de Guiamets. A Margalef s’hi podria fer arribar aigua del canal Garriga-sud, i potser més endavant als pantans de Siurana-Riudecanyes. També s’estudia la regeneració de l’aigua de la depuradora de Reus. Tanmateix, no se sent parlar d’una actuació que consistiria a aprofitar una infraestructura que ja funciona, com és el minitransvasamet de l’Ebre, una actuació de gran rellevància que es remunta als anys 80.

Al Camp de Tarragona, el sector —tant de secà com de regadiu— està en greu amenaça de desaparició, un drama que queda lluny de la Catalunya humida i de la Catalunya metropolitana

Va consistir a modernitzar canalitzacions de reg del riu de manera que van permetre estalviar aigua, i alhora cobrar un cànon anual per mantenir les canalitzacions  Els grans beneficiaris de l’obra van ser les indústries del Camp de Tarragona i una àmplia llista de municipis, entre els quals, principalment, els turístics de la Costa Daurada. Ara seria qüestió de parlar menys de turisme i més del camp, que és un sector estratègic.

La concessió vigent d’aigua que preveu el minitransvasament és de 3,78 m³/s. Traduït en volum d’aigua anual, si s’utilitzés tota la concessió, serien 119,2 h³ (hectòmetres cúbics). Per situar-nos, equival a una mica més que tota la capacitat del pantà de la Baells-Cercs. La concessió mitjana és de 3 m³/s, que equivaldria a 94 hm³ l’any, i la concessió mínima, de 2,63 (83 hm³ anuals). Quanta d’aquesta concessió s’aprofita i quanta no s’aprofita en la pràctica?

Segons el Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT), l’experiència indica que el màxim històric del volum transvasat es va enregistrar l’any 2007, amb 79,9 hm³, cosa que equival a 2,53 m³/s. De fet, el volum d’aigua transvasat al llarg dels darrers 20 anys és relativament estable, es mou gairebé sempre entre els 70 i els 80 hm³ anuals. Així, respecte a la concessió mitjana (3 m³/s), a l’any de màxim transvasament es va deixar d’aprofitar el 16% de la concessió, pràcticament 0,5 m³/segon. Traduït en xifres anuals, són quasi 25 hm³, això és, per exemple, cinc vegades la capacitat del pantà de Riudecanyes, o dues vegades el sistema Riudecanyes-Siurana.

Hom es pregunta si la Generalitat no hauria d’aprofitar la concessió vigent i fer arribar aquesta aigua al camp del sud, encara que només fos per assegurar-li un cert reg de suport. El cost polític seria baix, l’Ebre no se’n ressentiria gens (entraria dintre de la concessió vigent), el cost de fer un braç que portés l’aigua del CAT (prop de la costa) a Riudecanyes, per exemple, seria assequible.

El que sigui, però el tema és urgent abordar-lo si no es vol tenir aviat una zona predesèrtica al sud de Catalunya.