L’alcalde Collboni fa temps que parla de la Gran Barcelona. Ahir hi va tornar. La Barcelona dels cinc milions d’habitants. Ho fa sense haver-se encomanat a ningú. Ni als 36 municipis de l’actual AMB, ni a la resta de municipis que ara pretén annexionar, ni encara menys als veïns i les veïnes de la capital. No compta amb suports coneguts. De fet, a hores d’ara, només ha recopilat detractors. Alguns d’importants a les mateixes files socialistes, que ho han titllat d’inoportú. I obvia que l’actual AMB va ser fruit d’un gran diàleg i consens, treballat amb rigor i vocació de servei públic.

Barcelona té reptes urgents a resoldre: seguretat, habitatge, mobilitat, turisme, neteja, infraestructures, repte demogràfic. I, sobretot, posar fi als darrers deu anys de mal govern Colau-Collboni, de navegar a la deriva i de deixar una ciutat sense rumb ni horitzó. De trencar de manera obsessiva amb el llegat de l’alcalde Xavier Trias. Barcelona necessita un full de ruta de ciutat i també de capital de Catalunya. Per als barcelonins i també per als catalans. Per la responsabilitat inherent al fet de ser cap i casal. Un full de ruta de ciutat per donar resposta a les urgències que té Barcelona, que no són poques. La primera, la més bàsica i primordial: posar fi a la manca d’habitatge assequible. Acabar amb la Barcelona que està expulsant els seus propis veïns, la Barcelona que impedeix el dret a poder decidir als barcelonins si volen o poden continuar vivint als seus barris. Ni aquest dret a decidir se’ls permet. I un full de ruta de capital de Catalunya, entenent que aquest títol li atorga tant els drets i beneficis inherents a la capitalitat, com —sobretot— la responsabilitat envers la resta del país. Tot el país. No només una part que li interessa a Collboni per 'ves a saber què'. No pots ser alcalde de Barcelona —ni la dels cinc milions, ni la dels 1,7 actuals— ignorant el país sencer.

Collboni parla tant de la Gran Barcelona del futur que s’ha oblidat dels veïns de la Barcelona d’ara mateix

Mentre que el president Illa fa propaganda de la Catalunya de tothom, l’alcalde Collboni li contraposa la Barcelona dels cinc milions, fet que evidencia que el PSC no té projecte ni per a Barcelona ni per a Catalunya. Un sol poble és això, també: la gent de Barcelona i també la gent del Pirineu, de l’Ebre o del Montseny. Els catalans ens mereixem un país cohesionat territorialment, econòmicament i socialment, i generador d’igualtat d’oportunitats. I els barcelonins ens mereixem un alcalde que estigui a l'altura del càrrec i de les responsabilitats de ser capital. L’ocurrència de la Gran Barcelona de Collboni només obeeix a la voluntat d’omplir pàgines i distreure el personal dels problemes reals als quals ara mateix hauria d’estar fent front com a alcalde: Rodalies, mobilitat, aigua i energia, contaminació, habitatge, i tants d’altres.

I és que Collboni parla tant de la Gran Barcelona del futur que s’ha oblidat dels veïns de la Barcelona d’ara mateix. Ni el van preferir per ser alcalde de Barcelona, ni ningú li ha demanat que sigui el president de Barcelunya. La professora Mariona Tomàs deia recentment i ho comparteixo: "Hi va haver una unitat basada en la idea que l’àrea metropolitana havia de ser un espai més tècnic que polític; intentar no reviure la idea del contrapoder. M’agrada pensar que s’ha superat i que la Generalitat no veu l’àrea metropolitana com un contrapoder, però, és clar, una cosa són els 3,2 milions i, a més, és una població que està estancada, i l’altra són els cinc milions".

Collboni té deliris de grandesa i Illa pensa en una Catalunya en petit. I fan les coses malament. Una decisió d’aquestes característiques requereix consens, no adhesió. Sembla més una OPA hostil buscant beneficis de partit —també del seu partit espanyol— que no pas una altra cosa. Ni consens barceloní, ni metropolità, ni de la regió metropolitana dels 5 M. Ni, de bon tros, de país. I és que quan els socialistes manen a tot arreu, Barcelona hi perd. I Catalunya també.