Per a uns, queimada, per a altres, aquelarre. Les eleccions gallegues han replicat les autonòmiques de maig en expectatives i resultats. El PP sortia a revalidar la cinquena majoria absoluta i va agafar por a les enquestes. Els 40 escons, encara baixant mig punt, són incontestables. Al juliol, la seguretat del triomf va accentuar la sensació de caiguda. Després de les gallegues, tot segueix com al maig i al juliol. El PP triomfant en el terreny autonòmic, el PSOE governant sense que el resultat tingui impacte en el full de ruta de La Moncloa. Estem davant d'un PP amb agenda territorial i sense govern. I davant d'un PSOE la fortalesa electoral del qual passa per l'articulació de majories i la protecció social sense respondre al model de gestió territorial. Així que la cita gallega deixa un got ple —el d'Alfonso Rueda— i d'altres mig buits per al PP, el PSOE i Sumar.

Qui més podia perdre era Feijóo i per això és qui més guanya. Tranquil·litat interna, tancament de files i per davant, una cursa electoral fins a les generals. Eufòric davant de la junta directiva del PP gallec, va clavar la foto fixa: "El PP va guanyar, el PSOE es va estavellar. Sumar, en la irrellevància". Però en la foto dinàmica, el what's next del PP, Feijóo llança dos missatges incompatibles. "Per què vam guanyar?", es pregunta retòricament. "Perquè governem per a tothom. El PP de Rueda no és un partit contra ningú, ni obliga a pensar en contra de ningú, ni a pensar com nosaltres, no classifica en bons i dolents, no és un partit que posi la ideologia per davant del partit. És un partit que vol negociar amb el resultat de les urnes". Això, que sona transversal i pacificador, col·lideix amb la recepta de l'èxit esmentada a continuació: "Concentrar el vot en el PP frena l'independentisme i arracona el sanchisme".

Independentisme i antisanchisme. Ni rastre de Vox en les paraules de Feijóo. Ni tan sols per enaltir haver aconseguit ser l'únic parlament autonòmic on n'han quedat fora. Aparentment, el PP podria presumir de tenir dos frens amb les seves majories absolutes: l'independentisme i Vox. El PSOE només en té un: la ultradreta. A aquesta tesi li faltaria ser certa. El PP no té fre en Vox. Per això està absent en el discurs de Feijóo. Perquè no ha resolt la recepta nacional: amb qui i com. Del "governar per a tothom" a Galícia a l'Espanya dels enemics replicada des de Madrid. El model del PP autonòmic és incompatible amb el nacional.

A diferència del PP, els socialistes necessiten lideratges autonòmics forts amb implantació, projecte i reconeixement social

A l'escenari oposat hi ha el govern espanyol. El PSOE pot fer com que no ha passat res. Fer com si el cop estigués esmorteït. Però sí que ha passat i sí que hi ha cop. No és fàcil reflexionar en plena derrota, tanmateix, a l'executiva de dilluns presidida per Pedro Sánchez no hi va haver debat i tampoc no es va incitar a tenir-lo. El PSOE s'ha tirat a l'esquena la legislatura, estirant la resistència i la debilitat dels seus socis. Al davant, té tot un debat pendent quan pugui agafar oxigen. I no hauria de ser d'aquí gaire. Abans de les següents generals, hi ha les autonòmiques. Algun territori hauria de pretendre recuperar.

Des de l'any 2015, els partits no tenen límit ni a dalt i a baix. El PSC va ser quarta força el 2016 i va guanyar les eleccions el 2019; al BNG el van ofegar les marees i ha passat de 6 escons a 25. Amb aquestes regles, les marques d'esquerres no poden perdre de vista el per a què serveixen. Aquesta és la primera vegada que el PSOE va a eleccions per fer presidenta de la Xunta una altra marca que a més és líder nacionalista.

Els errors de la campanya gallega es tradueixen en passar de 14 a 9 diputats. Els errors de l'endemà en la falta de reacció. A diferència del PP, els socialistes necessiten lideratges autonòmics forts amb implantació, projecte i reconeixement social. La candidatura de Xosé Ramón Gómez Besteiro era innòcua. O com retreuen des de dins, el PSOE no pot anar així a una cita electoral. Besteiro feia set anys que era al congelador i no va aconseguir entrar en campanya. En externalitzar la victòria, el BNG ha pujat més de 12 punts en feus socialistes, ha arrasat a Vigo i ha deixat el PSOE per sota del 15% de vot.

Sense poder autonòmic La Moncloa és una closca buida. Tenir projecte nacional i territorial no és mirar a Emiliano García-Page, un baró difícil d'exportar més enllà de Castella-la Manxa. Una versió embrutida de Susana Díaz amb dificultats per connectar amb el PSOE urbanita, plural, europeista i perifèric. Aquest home que envia la seva filla a estudiar Medicina i el seu fill a fer les pràctiques i a sobre li fa gràcia. La reflexió pendent del PSOE és més vasta en amplitud i, per descomptat, en matisos.

En les dues legislatures de Pedro Sánchez, el PSOE és el partit que està absorbint la crisi territorial i constitucional heretada del procés. Una crisi social i política que no pot resoldre's amb condemnes de presó. Però també és un partit que pot perdre identitat i pes si no mira més enllà. Com en les autonòmiques de maig, el PSOE no ha fet la reflexió de què li està passant als territoris. I com al maig, el PP confon el món autonòmic amb el projecte nacional.