La Unió Europea (UE) està disposada a capgirar la seva economia per aconseguir ser líder mundial en el canvi climàtic. Això suposarà una revolució des de la manera en què la gent escalfa casa seva fins als automòbils que condueixen, encara que el resultat que l'acompanyi sigui una pujada d'impostos.
Tot això, a més, provoca suors fredes als dirigents empresarials, sobretot en les pimes, a causa que les indústries es veurien obligades a reduir almenys un 55% les emissions de carboni. El paquet de mesures s'ha batejat a Brussel·les com a "Fit for 55".
En qualsevol cas, és més fàcil dir-ho que fer-ho. El camí cap a la neutralitat de carboni està envoltat de tota mena de dificultats. En principi, per als estats membres, als quals se'ls imposaran objectius nacionals de reducció d'emissions de gas amb efecte de serra, i de retruc, per a les empreses i els ciutadans. "Encara que el que s'ha presentat ara no serà fàcil, "el que segueixi serà d'allò més difícil", segons Frans Timmermans, vicepresident executiu del Medi Ambient Europeu.
Per entrar en el que és més quotidià, la calefacció dels edificis es veurà afectada, ja que s'estima que representa el 40% del consum del CO2 . A això se sumarà eliminar els nous automòbils amb motor de combustió i imposar taxes impositives a les importacions d'acer, ciment i alumini. L'agricultura no es deslliurarà del "Fit for 55".
La forta aposta de la UE ha estat vista i apreciada com a maximalista fins que les inundacions més greus des de 1953 assolessin aquest mes el Centre d'Europa, amb només a Alemanya 183 morts i desenes de desapareguts
És l'estratègia climàtica més ambiciosa impulsada mai, per sobre de la Xina, que es presenta com a exemple de futur. La Xina té per objectiu reduir un 3% el seu consum energètic per cada unitat del producte interior brut (PIB) el 2021, segons l'informe presentat al març a l'Assemblea Nacional Popular pel primer ministre, Li Keqiang.
A més, l'informe destaca que la Xina desenvoluparà "activament" l'energia nuclear "amb la seguretat com a premissa".
Al seu torn, els EUA generen ara gairebé el 20% de la seva electricitat a partir de fonts renovables com l'energia eòlica, solar i hidroelèctrica, mentre que la nuclear representa un altre 20%.
La forta aposta de la UE ha estat vista i apreciada com a maximalista fins que les inundacions més greus des de 1953 assolessin aquest mes el Centre d'Europa, amb només a Alemanya 183 morts i desenes de desapareguts. En una visita a Schuld, epicentre de la catàstrofe, la cancellera Angela Merkel ha apressat a "actuar a fons" en la lluita contra el canvi climàtic.
La commoció provocada per les mortíferes inundacions podrà tenir repercussions en les eleccions alemanyes de setembre, on un Partit Ecologista a la baixa està pujant a les enquestes i podria arribar al poder a través d'aliances polítiques de per se minoritàries.
Així, el dilema verd s'ha encès a Alemanya, promotora en bona part dels 750.000 milions d'euros per a la reconstrucció d'Europa. La inoblidable Heidi, que tantes vegades va haver d'amagar-se de la senyoreta Rottenmeier, podria treure el cap per conciliar els dos fronts que el clima i el verd poden crear un 2021 que ja ha estat prou castigat amb la covid-19 i les noves variants.