Els bons dies dels mercats globals sembla que acaben a curt i mitjà termini mentre l'agressiva conjuntura militar domina. Per protegir-se, un món advers al risc s'acosta.

La Reserva Federal (la Fed), banc central nord-americà, ha enviat missatges durs anunciant un pla de reducció dels ajuts a l'economia d'EUA, mentre a Washington, el seu president, Joe Biden, està preparant un paquet de 750 milions de dòlars carregat d'armes per a Ucraïna.

La intenció de la Fed és, a més, controlar la pitjor inflació en quatre dècades. Es tracta d'evitar que un IPC descontrolat porti l'economia a la recessió. Tanmateix, Jamie Dimon, director de JP Morgan afirma que el banc central americà mai no ha endurit la politica monetària tan bruscament.

El Consell del BCE va indicar el dijous que s'abstindria de prendre decisions importants el dia que es reunís. El president del Bundesbank, Joachim Nagel, va dir que es reunirien al juny, on les noves projeccions haurien d'oferir llum sobre els pròxims passos de la política monetària. Un creixent cor d'economistes prediu que l'activitat es contraurà perquè la despesa dels consumidors disminueix davant dels preus més alts.

La guerra a Ucraïna, que va començar a finals de febrer, va provocar un augment de l'11 % dels preus de l'energia després de tallar el petroli i el gas russos.

A més, la Fed ha indicat que començarà al maig a posar fi als seus generosos suports a la inversió nacional, deixant la porta oberta a pujar 50 punts bàsics els tipus d'interès que aprovarà a curt termini. Davant de tot això, els inversors s'estan atrinxerant als bons del Tresor, que van pujar fins al 2,76%. Amb la ràpida desaparició del suport monetari, la por de la recessió ha superat al temor de l'augment dels de tipus d'interès.

Amb la ràpida desaparició del suport monetari, la por de la recessió ha superat al temor de l'augment dels de tipus d'interès.

"Estem veient una estampida cap a les accions defensives i una aversió a les accions que pugen i baixen". Els estrategs del Deutsche Bank van dir que avançaven que el S&P 500 caurà un 20% del màxim al mínim a finals de 2023.

Analistes com Kolanovic, del banc JP Morgan, recomanen que és hora de materialitzar part dels guanys acumulats i sortir-ne amb aquests. El fet que membres de la Fed indiquessin que tot es farà el més ràpidament possible va fer que el mercat acceptés la derrota de les seves expectatives que semblen haver quedat antigues.

Després d'això, els bons dies van acabar als parcs lliurant el seu espai a un món advers a més riscos. No només als EUA, a Europa la caiguda del Dax (el principal indicador de la borsa alemanya i europea, com un altre Dow Jones) que ja va retrocedir a prop de l'1,3 % el 8 d'abril fent sonar el senyal d'alarma. La frenada del comerç mundial, anunciat dilluns per l'OMC, s'ha sentit com el final d'aquesta conjuntura de la mundialització.

La directora general de l'OMC, Ngozi Okongo-Iweala, va declarar el dimarts que la guerra "ha danyat l'economia mundial en un moment crític". I va indicar que l'OMC revisarà a la baixa les seves previsions. I, mentrestant, la inflació a Espanya ha pujat un 9,8 % en una cursa en què també s'ha sumat el Regne Unit. A Àsia, el moment de la Xina, atacada pel Covid, ha obligat el banc central a relaxar la seva política monetària, una cosa a què era reticent.

Aquesta fase no serà fàcil de saltar. Però financers com Jamie Dimon mantenen la seva perspectiva inalterable en funció de la fortalesa i el poder adquisitiu del consumidor nord-americà. Joachim Nagel, per la seva part, va dir que la invasió russa determinarà els passos dels bancs centrals. Són, com coincidint amb la Setmana Santa, temps de meditació.