En aquesta arrencada d'any el que cada vegada es torna més evident és que l'economia es cou a les olles de la política. La proximitat d'eleccions a Europa, el Brexit, el sinuós esdevenir d'Itàlia, el canvi de model econòmic a la Xina i la guerra comercial dels Estats Units ja per si mateixos fomentaven un entorn general molt carregat. La crisi de Veneçuela ha servit per completar un quadre general que alguns estarien temptats de qualificar de gairebé apocalíptic.

A la Unió Europea, les urnes de maig no han pogut arribar en pitjor moment per als governs que la conformen, amb previsions que els partits i moviments populistes podrien fer-se amb un terç dels vots esperats. Ni el BCE sembla capaç de desviar aquesta bala.

A la zona euro es preveu un creixement el 2019 de l'1,5%, però els signes de debilitat de l'activitat i de la confiança s'acumulen.

El motor de l'economia europea, Alemanya, dóna mostres d'estar gripat

El motor de l'economia europea, Alemanya, dóna mostres d'estar gripat. El Ministeri d'Economia, al capdavant del qual hi ha el socialdemòcrata Olaf Scholzor, qui ha avisat que els temps de les vaques grasses han acabat, ha reduït la seva previsió de creixement per a aquest any fins a l'1% davant l'1,8% inicialment previst. La seva dependència de les exportacions i de la indústria automobilística, li estan passant factura.

A França, amb les 'armilles grogues' com a protagonistes, la posada en qüestió del seu sistema polític, el retard en procedir a reformes econòmiques i a reduir el dèficit públic, està coneixent un fort sotrac de la seva economia, caient del 2,3% a l'1,5%.

La Gran Bretanya està perdent prestigi a doll amb un Brexit que ha enfonsat les seves previsions d'activitat, que han baixat del 2,8% d'abans del referèndum a l'1,3%.

La palma la porta Itàlia, que ja ha entrat en recessió a causa de la seva nombrosa burocràcia, d'un deute públic del 132% del PIB i les seqüeles de la guerra entre el seu Govern i Brussel·les, que ha elevat la seva prima de risc. L'objectiu de creixement del 0,6% previst pel Banc d'Itàlia és jutjat de massa optimista.

La pujada del salari mínim fins als 900 euros, podria destruir 125.000 llocs de treball, segons l'autoritat monetària

En el cas de l'economia espanyola els 204.865 llocs de treball menys el pitjor gener des de 2013 han fet sonar els senyals d'alarma. La pujada del salari mínim fins als 900 euros, podria destruir 125.000 llocs de treball, segons l'autoritat monetària.

Als EUA, amb el discurs de l'Estat de la Nació, Donald Trump ha iniciat la seva precampanya electoral de 2020, advertint l'expert Martin Feldstein que el seu contenciós amb la Xina no és una guerra comercial sinó una baralla a mort pel lideratge mundial.

En el cas del seu rival oriental, Nicholas Lardy, de l'Institut Peterson de Economía Internacional, ha assenyalat que l'economia xinesa ha canviat amb Xi Jinping el seu model de creixement impulsat pel sector privat al capitalisme estatal, la qual cosa portarà males conseqüències.

Alguna cosa d'això ja està experimentant Pequín amb la crisi de Veneçuela. La Xina no ha aconseguit salvar la seva economia llatinoamericana del col·lapse econòmic. Segons l'expert Cary Huang, "la Xina ha injectat durant l'última dècada 62.000 milions de dòlars a Veneçuela, la qual cosa econòmicament l'ha fet patir enormes pèrdues. Molts dels seus 790 projectes a Veneçuela han fracassat, víctima de corrupció i impagaments". El fiasco de Veneçuela ha posat en evidència la seva política d'"extensió natural" basada en una xarxa de projectes que es desenvolupen en països i regions políticament inestables, assenyala Cary Huang.

D'aquesta situació de crisi global política, alguns sortiran marcats a llarg termini quan abans les hi prometien molt felices.