El Banc Mundial, que ha rebaixat aquesta setmana un punt percentual el PIB global el 2022, ha explicat que el món està sotmès a tres crisis: la invasió d'Ucraïna per Rússia, la inflació (que posa fins i tot en perill el futur de la Unió Europea) i els darrers espeternecs de la covid-19 (que ara s'acarnissa amb la Xina). L'eurozona és on se sent l'impacte més gran de la inflació. La moneda comuna ―l'euro― és l'àncora del projecte europeu, per la qual cosa una caiguda precipitada de la divisa seria un risc greu per al futur, com ja es pot apreciar.

La inflació a la UE es va situar al març en un 7,5%, que va pujar des del 5,9% al febrer, segons Eurostat. El retrocés que ha seguit ―i ve de lluny― és palpable. L'euro es fa servir amb menys freqüència com a moneda de pagaments global, que va registrar la caiguda més important al març. Els pagaments en euros van caure al 35,4% de la quota de mercat. La proporció més baixa des dels primers mesos de la pandèmia, segons Swift.

Mentrestant, el dòlar es va mantenir en primer lloc per desena vegada. Comparat amb el bitllet verd, l'euro ha disminuït constantment, des de més d'1,22 dòlars per euro fins a caure a 1,0640 el març del 2022. La paritat, com alguns van somiar, es veu molt llunyana.

La moneda comuna és l'àncora del projecte europeu, per la qual cosa una caiguda precipitada de la divisa seria un risc greu per al futur, com ja es pot apreciar

En la reunió de dijous passat 14 d'abril, el BCE va informar que en el tercer trimestre d'aquest any posarien fi a la QE (la compra de deute per estimular l'economia). Però no hi ha calendari sobre quan començaran a apujar els tipus, una cosa davant la qual el president del Bundesbank, Joachim Nagel, va advertir: "No estic a favor de passar-se de rosca, però cal evitar l'estagflació", és a dir, no a l'estancament econòmic i, alhora, més inflació. I això podria passar, perquè que la caiguda de l'euro fa que les importacions s'encareixin.

Al contrari, la Reserva Federal (Fed) que va arribar tard als EUA a controlar la pujada de preus, sembla estar a favor d'augmentar el tipus d'interès al ritme més ràpid. El seu president, Jerome Powell, és partidari d'apujar-lo un 0,50%.

En la seva reunió de fa uns quants dies, el president de la Fed de St. Louis, James Bullard, va dir que s'ha d'anar ràpid per moure els tipus al voltant del 3,5% aquest any, i que no s'haurien de descartar augments del 0,75. I va agregar que la Fed ja ho va fer quan era president Alan Greenspan el 1994 i va conduir a una expansió d'una dècada. "No ho descartaria, encara que no és el meu cas ara". "Els comentaris de Bullard resumeixen el dilema en el qual s'han trobat molts dels bancs centrals del món", segons l'analista financer Jeffrey Halley. "Apujar agressivament encara que sigui corrent el risc de recessions".

En un període d'"incertesa excepcional", segons Carmen Reinhart, economista en cap del Banc Mundial, així estan les coses. Però sense oblidar que els bancs centrals tenen com a mandat fonamental l'estabilitat dels preus.

Però, ara mateix, la inflació no està només en mans dels bancs centrals. La producció de petroli de Rússia ha baixat un 10% des del nivell anterior a la guerra. El Brent, referència mundial del petroli, va pujar comercialment a 139,13 dòlars el barril el 7 de març en els primers dies de la campanya militar russa, però va retrocedir gairebé un 30% fins a un mínim de 97,57 dòlars per barril.

Ara, Vladímir Putin vol que pugi, perquè estan en joc els ingressos per vendes de petroli, que fins ara han servit per esmorteir el cop de les sancions. Ara necessita que pugi al començament d'una segona onada, que "probablement serà més duradora i amb augments de preus del petroli", segons Bloomberg. "La Unió Europea està considerant fer petits passos per reduir les compres de petroli rus", segons Ursula von der Leyen, presidenta de la Comissió Europea, "i també perquè pugui incloure's al pròxim paquet de sancions".

Entre la inflació i la invasió hi ha una guerra nova que pot ser més dura del que un es pot imaginar, com va començar tot.