Aquest fenomen social, que l'agència internacional McKinsey jutja com "un canvi de dalt a baix al món del treball", té en suspens l'empresariat internacional.
És als Estats Units on va arrencar aquest espectacular gir, quan al setembre, 4,4 milions de treballadors van renunciar als seus llocs de treball.
El Wall Street Journal va interpretar aquesta fugida com el desig dels que se'n van per convertir-se en els seus propis caps.
La recuperació històricament ràpida que s'està produint als EUA, fins al punt que la Reserva Federal ha abandonat la política d'estimular l'economia, ha propiciat aquest esdeveniment històric.
Paral·lelament, la pandèmia ha empès nombroses famílies a adoptar un model de vida sedentari. Avui, cada vegada hi ha més famílies que treballen a casa, cuinen a casa, s'ocupen dels nens a casa i es diverteixen sense sortir de casa.
Eliminada l'oficina com a centre ocupacional i social en la vida de moltes persones podria haver desvalorat el treball com a valor bàsic per a la seva identitat. El culte a la feina, tanmateix, no desapareixerà per a molts, però no serà indispensable.
El comerç electrònic hi ha contribuït. Així com la migració cap als afores a les ciutats nord-americanes s'ha accelerat.
A Europa la perspectiva és diferent. L'assagista francès Nicolas Baverez considera que "les pandèmies són més poderoses que les crisis econòmiques ja que afecten també les mentalitats. Això fa que la recuperació estigui caracteritzant-se per una penúria de mà d'obra i, alhora, per l'explosió de dimissions, el que inverteix la correlació de forces entre els treballadors i el capital".
Els sectors més tocats als EUA han estat la gran distribució, l'hostaleria i la restauració, així com la sanitat, especialment, molt castigada per la covid-19.
A Europa, les empreses tecnològiques també s'han vist afectades, com s'observa en la informàtica i la logística. Els que se'n van ara estan lluitant pel seu compte com a consultors, detallistes i propietaris o gestors de petites empreses.
En aquest sentit, la indústria automobilística és també per a aquests un focus d'atracció perquè la seva activitat s'estén des de la fabricació de peces i recanvis, fins al comerç a la menuda, els garatges o el treball com a concessionaris.
En altres indústries també s'observa que els més indecisos estan pressionant les empreses perquè modernitzin les seves polítiques d'ocupació.
Un altre vessant que es dona als EUA és l'avançament de la jubilació. En una enquesta interna realitzada a Goldman Sachs entre l'última fornada de treballadors joves un 25% d'ells van dir que planegen jubilar-se als 55 anys. Un gran nombre de menors de 40 anys van respondre estar disposats a anar-se'n si els donen el 80%, (i fins el 60%) del que cobraven. Això plana sobre el fet que 2,3 milions d'americans han avançat la seva jubilació.
Aquest fenomen s'ha estès a Àsia, que, com passa al Vietnam, hi ha mancada d'obrers perquè els emigrants han tornat als seus pobles per fugir dels confinaments i les restriccions sanitàries.
En conjunt, l'equilibri entre vida professional i personal —les dones es mostren més sensibles a aquesta qüestió— posarà en una situació complexa les empreses per aconseguir uns resultats que permetin distribuir beneficis i abordarà inversions.
Per tot això, el canvi cap a l'automatització també s'està aclarint amb el coronavirus. On abans es veien els robots com a enemics dels treballadors ara se'ls veu d'una forma positiva o alternativa. Per això, Nicolas Baverez sentencia que "la mutació laboral que estem apreciant no ha fet més que començar". Segurament, pel que hem vist, no va descaminat.