L'univers fiscal està immers en una onada de canvi profund perquè se li tiren a sobre dures qüestions imprevistes i que avui monopolitzen l'actualitat. L'augment de la desigualtat, el futur de l'ocupació, les pensions o la regulació d'un sector tecnològic que ha marcat la seva llei a tot el món exigeixen respostes a unes hisendes desbordades.

Recentment, l'FMI ha advertit que el deute mundial ha assolit un màxim de 164 bilions de dòlars, un 40% més que el 2007. Aquesta càrrega pesarà fortament sobre el potencial del creixement global. Cal, per tant, reduir-la per alliberar les economies. El problema és que, com ha indicat John Williams, futur president de la Reserva Federal de Nova York, la productivitat als Estats Units i a la resta del món està estancada i no hi haurà grans canvis en el futur. Els salaris, ha afegit, no pujaran com ho feien abans.

En aquest cas, com es resoldrà la greu qüestió del deute? Si els ingressos no augmenten via creixement, ho haurien de fer incrementant els impostos? Impossible. La forta crescuda del populisme als EUA i a Europa impedirà una solució simple i el més probable és que els impostos baixin, com ha passat amb Trump,

La desigualtat produeix una demanda de més redistribució, i la recerca d'un equilibri més compatible amb el creixement quedarà molt probablement ajornada força temps, atès que la progressivitat dels impostos a la renda ha disminuït, així com la del capital, atesa la necessitat imperiosa d'encoratjar la inversió.

La desigualtat produeix una demanda de més redistribució, i la recerca d'un equilibri més compatible amb el creixement quedarà molt probablement ajornada durant temps

En aquest àmbit, el dilema de les pensions, tant pel que fa a la sostenibilitat com al volum, ha saltat del Pacte de Toledo als carrers i a l'arena política. El nou ministre d'Economia, Román Escolano, ha dit que el Govern planteja un impost digital que gravi les firmes tecnològiques a partir de 2019, amb la qual cosa espera recaptar 600 milions d'euros que ajudaran a cobrir l'alça de l'1,6% de les pensions.

La iniciativa s'inscriu en el projecte de la Comissió Europea d'aplicar un gravamen del 3% als ingressos digitals de les grans multinacionals com Google, Facebook i Amazon, que acusa de beneficiar-se d'un sistema fiscal europeu desfasat. L'adopció d'aquesta mesura requereix la unanimitat de tots els estats membres. Els ministres de Luxemburg, Malta, la República Txeca i Irlanda s'han oposat al projecte. Fins i tot el nou ministre de Finances alemany, Olaf Scholz, hi ha mostrat reserves.

Amb tot això, per a aquesta fase complexa de transició, el president de l'APttCB (els tècnics tributaris), Joan Cortecans, suggereix el principi del "compliment voluntari"; no es tracta d'eludir les obligacions fiscals, sinó de practicar una idea col·laborativa davant el temor que suposa "aquesta carta que no m'atreveixo a obrir" d'Hisenda. "El servei d'atenció al contribuent falla i les aplicacions informàtiques per resoldre problemes es mostren confuses i insuficients en molts casos", afegeix.

Certament, la fiscalitat entra en una nova era de canvis i exigències.