Aquest és el nom del primer llibre de divulgació, dirigit a tota la societat, del conegut físic Stephen Hawking, que avui ens ha deixat a 76 anys. Què hauria passat si Stephen Hawking hagués estudiat Matemàtiques, que és el que ell realment volia estudiar, en lloc de la carrera de Ciències Naturals? L’estudiant Hawking era molt intel·ligent, però no treia notes excepcionals. Tot i això, el seu pare, un conegut metge parasitòleg, quan el seu fill va entrar a la Universitat d’Oxford, el va inscriure al mateix College al que ell havia anat i en què no s’oferia una carrera en Matemàtiques, així que es va dedicar a estudiar Ciències Naturals, triant més assignatures de física que de biologia. De vegades la vida té forquilles de decisió que poden marcar la diferència. Hawking hagués continuat sent un geni, però potser en aquests moments no hauria desenvolupat els estudis amb altres companys que han canviat la nostra visió de l’Univers. Segons Hawking i col·laboradors, seguint la teoria de la relativitat d’Einstein, l’univers que coneixem va començar per una explosió anomenada big bang, i acabarà dins un forat negre (on tota la massa queda tan atrapada que ni tan sols la llum pot escapar-ne), tancant el breu cicle de milions d’anys d’història de l’univers que els humans habitem com a temporals ordenacions d’àtoms en una finestra de temps minúsculament irrellevant.  

Segons Hawking, seguint la teoria de la relativitat d’Einstein, l’univers que coneixem va començar per una explosió anomenada 'big bang', i acabarà dins un forat negre 

Una altra forquilla de decisions va succeir quan amb 21 anys, el seu cos, que fins aquell moment l’havia obeït perfectament fins al punt de ser un excel·lent atleta (era remer de les famoses regates entre Oxford i Cambridge), va començar a manifestar els primers símptomes de pèrdua de control dels músculs i se li va diagnosticar una malaltia neuromuscular degenerativa rara, l’esclerosi lateral amiotròfica (ELA o ALS, en anglès, una malaltia causada per factors genètics, però també ambientals). Com es devia sentir quan tan jove li van pronosticar només 2 anys de vida de coll? Com et sents quan encara et sents fort i valent i a punt d’iniciar un tema de doctorat que t’apassiona a Cambridge, i sembla que t’estronquen els somnis? En una nova forquilla de decisió, va voler continuar lluitant pel seu somni i gaudir del temps que li quedava. I no només va acabar el doctorat, sinó que va continuar treballant, col·laborant, fent aportacions científiques rellevants, al final en una cadira de rodes i amb un aparell de transcripció per a comunicar-se, durant 55 anys més. Mai no va refusar les oportunitats de divulgar i sortir en públic, de fer front a les seves circumstàncies personals, que no es poden deslligar de la seva genialitat ni de la malaltia que ha patit. Fins i tot ha aprofitat ocasions per apropar-se a les noves generacions, fent un petit cameo en un programa de la coneguda sèrie de The big bang theory, en què surt competint intel·lectualment amb el personatge de Sheldon Cooper, per acabar vencent-lo amb els seus arguments.

Avui és un dia per a rendir homenatge a Stephen Hawking, no només per tot el que ens ha aportat com a científic, amb noves teories sobre l’univers, sinó també pel missatge social que ens transmet com a persona, en ser un pacient d’una malaltia minoritària, que és molt potent. Al final el que som a la vida és també, en bona part, allò que decidim ser.