Fa poc vaig llegir un escrit d’un habitant de l’illa canària de La Palma en què comentava, amb una certa resignació, que ja no eren notícia, tot i que l’erupció del volcà Cumbre Vieja continua sent molt activa i milers de persones s’han quedat sense casa, negocis, ni terres de conreu. Les notícies són efímeres, però les que es refereixen a desastres geològics tenen un gran impacte per als habitants de la zona, i també, en un àmbit diferent, per als científics que investiguen en aquestes àrees. Quan succeeix un fenomen natural d’aquesta envergadura, ens sorprèn i ens fascina, però, alhora, també ens preguntem si podem solucionar-ho o, si més no, si podríem preveure-ho i prendre mesures abans que passi o afecti la gent. I, per això, cal molta investigació.
Una de les queixes que sents sovint quan parles amb els geòlegs és que són poc coneguts per la gran part de la societat. Hi ha pocs alumnes que a batxillerat estudiïn Ciències de la Terra i pocs alumnes que estudiïn aquest grau universitari. En canvi, conec molts companys i companyes de la Facultat de Ciències de la Terra que són uns apassionats del que ensenyen i del que investiguen. Potser gràcies al fet que el volcà Cumbre Vieja va començar sobtadament l'erupció el 19 de setembre d’enguany, coneixem que hi ha vulcanòlegs i vulcanòlogues que poden parlar amb propietat i de forma didàctica de com i per què les illes Canàries tenen un origen volcànic, i que són cons volcànics que sobresurten sobre el nivell del mar a partir de la superposició de laves de diverses erupcions durant els últims milions d’anys, a partir de fissures al fons oceànic, a 4.000 metres de profunditat. Molts instituts de recerca de geologia segueixen de ben aprop els moviments sísmics i les erupcions dels nostres volcans. No podem oblidar que la península Ibèrica està enmig del cinturó de foc, i tot i que els seus volcans estan apagats i latents, els de les illes Canàries encara són actius. A més, en el Mediterrani, tenim volcans que erupcionen força sovint, com ara l’Etna o els de les illes Eòlies (on es troba l’illa de Stromboli).
Imatge de l’erupció del Cumbre Vieja, extreta d’una gravació realitzada mitjançant drons del Servei de Treballs Aeris (STA) de l’IGME/CSIC (Institut Geològic i Miner d'Espanya)
És probable que si mireu la televisió, hàgiu vist Meritxell Aulinas, professora de la Universitat de Barcelona, que ha sigut entrevistada en diverses ocasions, fins i tot en directe des de l’illa de La Palma, ja que ella i el seu grup són vulcanòlegs i s’interessen pels materials magmàtics que, en aquest cas, el Cumbre Vieja està expel·lint i dipositant al seu voltant, tant pels vessaments de lava com per les explosions que ejecten piroclasts (roques d’una certa mida), lapil·li (mida de grava), cendra i gasos al seu voltant (podeu trobar un vídeo curt de la recerca de la Dra. Aulinas i el seu grup en aquest enllaç, i si us interessa, una xerrada més completa sobre els volcans de les Canàries i de La Palma, en aquesta conferència inaugural de curs).
Per sort, aquest cop no hi ha morts directament relacionades amb l’activitat volcànica del Cumbre Vieja, però sabem que quan hi ha inundacions, erupcions, allaus o huracans, és molt probable que algú perdi la vida, perquè no s’havia previst ni s’havien pres mesures prèvies a la contingència d’haver d’actuar immediatament. Als humans ens agrada preveure i prevenir, per això, és tan cabdal la recerca que es fa en aquests caps, per aprendre a reconèixer patrons i aplicar mesures. Un article acabat de publicar a Science reflexiona sobre aquesta erupció volcànica (hi ha molts geòlegs arreu del món que l’estan estudiant i recollint dades) i, per exemple, fa molt èmfasi en l’activitat sísmica que s’ha registrat a La Palma en els últims anys i, molt particularment, l’increment en intensitat i freqüència tot just 8 dies abans de l’erupció.
Imatge extreta de l’article de Longpré, Science 2021 doi:10.1126/science.abm9423 amb dades extretes del Institut Geogràfic Nacional
La conclusió és que els volcans estrombolians poden estar quiescents durant uns anys (en aquest cas, l’última erupció del Cumbre Vieja va ser fa 50 anys), però després poden anar avisant de la seva progressiva activació. En aquest cas, quatre anys abans d’aquest setembre, el volcà va començar a avisar de la inestabilitat de l’escorça i l’increment de la pressió magmàtica. Una vegada actiu, el volcà pot continuar l’erupció durant setmanes i mesos. Si aprenem a interpretar els senyals inicials i quin tipus de materials són ejectats, serem capaços d’estar avisats amb temps i de prevenir les accions que cal emprendre per minimitzar els danys. Una investigació que és necessària, no només per saber-ne més, sinó perquè obre pas a la prevenció, tan important en un futur.