Tinc el costum d'aixecar-me cada matí i engegar la ràdio. M'agrada la rapidesa amb què em poso al dia de les notícies, els comentaris, la previsió del temps... Cal que em posi més abric i emportar-me paraigua o no? Aquesta pregunta queda ràpidament resolta. L'emissora que escolto també amenitza les dades crues i dures de les notícies diàries amb notícies d'interès global, algunes curioses o d'altres que em toquen més de prop perquè disseminen el missatge principal d'algun article científic. Els mateixos periodistes esmenten les fonts, que solen ser grups periodístics o diaris d'arreu del món.
Aquesta setmana li ha tocat a l'efecte del tabac sobre les cèl·lules dels pulmons. Més ben dit, sobre la potencial reversió, si deixem de fumar, dels efectes mutacionals que té el tabac sobre les cèl·lules pulmonars. Sorpresa, he d'admetre que vaig tancar l'aixeta de la dutxa per escoltar amb detall una notícia que va durar menys que el que he tardat jo a transcriure-la. Segons sembla, a una publicació de la revista Nature d'aquesta mateixa setmana, es poden revertir els efectes d'anys i panys de fumar, si deixem el vici, atès que s'han descobert unes cèl·lules resilients a l'efecte mutagènic dels components del tabac, que són capaces de quedar incòlumes, i després de deixar de fumar, podien regenerar el teixit epitelial bronquial.
Com us podeu imaginar, una notícia així m'ha cridat fortament l'atenció. Em dedico a donar classes de Genètica Molecular, on parlem de mutacions, lesions i mecanismes de reparació. Així que, fins i tot, he sospesat si podria fer, a l'examen de l'assignatura, una pregunta relacionant aquest fet amb l'efecte dels agents mutagènics i carcinogènics.
La realitat és que he anat directament a cercar l'article original i he tractat d'entendre exactament què ens explica. Els autors, han obtingut mostres bronquials d'uns pocs pacients: nens, adults que mai han fumat, exfumadors i fumadors. Cal dir que la xifra és petita per obtenir significació estadística. Han extret i obtingut DNA per seqüenciar tot el genoma de les cèl·lules i esbrinar quantes mutacions han incorporat respecte a la resta de cèl·lules no pulmonars. És a dir, han comparat quines diferències hi ha entre el genoma de cèl·lules úniques dels pulmons d'aquestes persones respecte al DNA que han rebut dels seus pares (en aquest cas, han obtingut com a DNA de referència, el de les cèl·lules sanguínies). Així es poden obtenir les mutacions que s'han adquirit, bé a causa del pas del temps (l'edat també implica un increment de mutacions), o a causa del fet del fumar o d'haver deixat de fumar. Com us podeu imaginar, el nombre de mutacions per cèl·lula és molt baix en els nens, que han viscut poc temps per incorporar mutacions i tampoc no fumen. Les persones que mai no han fumat, d'una edat superior, tenen un nombre de mutacions una miqueta més alt, però similar en el genoma de cadascuna de les cèl·lules analitzades. Aquest panorama mutacional canvia totalment quan analitzem les cèl·lules de fumadors i no fumadors. És molt més alt, la qual cosa té molta lògica perquè sabem que el tabac té molts components mutagènics (no parlem només de la nicotina i el quitrà). Tanmateix, els autors identifiquen que els individus que són exfumadors, tot i tenir un elevat nombre de mutacions en moltes cèl·lules, mostren un petit percentatge de cèl·lules inermes a l'atac mutagenitzador del tabac. Aquest grup de cèl·lules mare tenen un nombre de mutacions relativament baix i són capaces d'anar colonitzant/regenerant el pulmó dels exfumadors. En resum, que el dany que el tabac exerceix sobre les cèl·lules dels bronquis podria ser reversible. Aquest és el principal missatge de l'article. I tot i que hi estic bastant d'acord, el meu acord és parcial. Voldria que us fixéssiu en el gráfico de l'article, per tal que pugueu vosaltres mateixos valorar-ne els resultats. Tant si sabeu anglès com si no, o si sou més de ciències o no, es pot interpretar fàcilment. La xifra de mutacions en els no fumadors és més similar a la dels nens, i la dels fumadors, als exfumadors. Per tant, els exfumadors no estan tan fantàsticament bé pel que correspon al nombre de mutacions, ni molt menys és comparable aquest nombre de mutacions al que presenten els no fumadors. Ni us penseu que podeu anar fumant tota la vida per a deixar-ho l'últim minut, que ja teniu temps i tot tornarà a la normalitat. No, aquest no és pas el missatge!
Figura extreta de l'article de Yoshida et al., 2020 (doi: 10.1038/s41586-020-1961-1)
Ara bé, tenen raó els autors quan troben senyals d'esperança per als no fumadors, ja que quan es deixa de fumar, sembla que s'activen cèl·lules mare (que fins al moment estaven inactives), que no han sigut tan danyades pel tabac i que, quan un exfumador deixa de fumar, potser prenen les regnes i intenten substituir totes les cèl·lules mutades de la resta dels bronquis.
Cal considerar, però, una sèrie de qüestions que són rellevants a tota la societat: 1) fumar incrementa moltíssim la probabilitat de patir càncer de pulmó; però també altres càncers, com el d'esòfag i el de boca (pels que fumen cigarretes sense filtre); 2) l'edat fa que incrementin molt les mutacions en moltes cèl·lules, i aquestes mutacions solen seleccionar-se cap a gens que poden afavorir que sorgeixi càncer; 3) el tabac és un agent mutagènic MOLT important (incrementa en ordres de magnitud el percentatge de mutacions), que mai no hem de menystenir; 4) com més aviat deixem de fumar, millor, perquè tindrem més temps per regenerar el nostre epiteli bronquial i potser, amb sort, no hem incorporat mutacions que puguin ser causants de càncer.
Potser el problema és que el tabac està tan implementat en la nostra vida diària que no som conscients del munt d'idees errònies que tenim sobre el seu consum. Us recomano que llegiu diversos articles de divulgació publicats a The Conversation per un metge australià especialista en aquest tema. Estan escrits en anglès, però els missatges són meridians, un primer article ens parla de mites urbans sobre el fet de fumar; i un segon, sobre altres idees sobre el tabac que són errònies. De vegades, ens cal una dosi de realitat. He cercat una imatge que mostri cruament, com de carbonitzat està un pulmó d'un fumador dels que fuma 1 paquet diari de cigarretes. En aquest cas, els pulmons d'un fumador impenitent van ser rebutjats en una donació d'òrgans, perquè el cirurgià encarregat va considerar que allò més que un pulmó, era quasi sutge i no podria ajudar a sobreviure al receptor de l'òrgan.
Jutgeu vosaltres mateixos, però si us plau, deixeu de fumar com més aviat millor.
Imatge extreta d'un vídeo publicat a Foxnews, el novembre de 2019, on es mostra el pulmó totalment ennegrit, extret d'una persona fumadora, potencial donant de pulmó.