Després del descans nadalenc, la primera portada de l’any 2018 de la revista Science és molt suggerent i atractiva. A vista ràpida, ben bé us semblaria un anunci d’una botiga de gominoles, figures mengívoles de colors i formes brillants, diferents sabors, diferents textures... però, de fet, és una il·lustració imaginativa de la nostra microbiota intestinal. Una de les meves amigues ja fa temps em va comentar si algun dia parlaria de microbiota, un tema complex, que dona molt de si, i que he anat posposant, però del que avui toca parlar-ne, en alguns aspectes, atès que s’acaben de publicar tres articles consecutius de diferents grups sobre la rellevància dels nostres bacteris intestinals en l’èxit de la teràpia anticàncer.

En primer lloc, què és la microbiota humana? La microbiota és el conjunt de bacteris i altres microorganismes que viuen i comparteixen el nostre cos. Estan per sobre de la pell i la còrnia, i dintre de tots els orificis, dins dels canals auditius, les fosses nasals, la boca, coll i els pulmons, la bufeta i la uretra, la vagina i, evidentment, tot el tracte digestiu. Si comptéssim el nombre de cèl·lules bacterianes, la xifra guanya en ordres de magnitud el nombre de cèl·lules del nostre cos. Sí, sí, tenim més bacteris que cèl·lules! Si fem el càlcul pel pes, tenim al voltant de 2 quilos de bacteris compartint el nostre espai, particularment concentrats als nostres intestins. Aquests bacteris són de molts tipus diferents: poden ser oportunistes i provocar infeccions si estem en baixa forma, poden ser comensals i viure de forma més o menys neutra en el nostre cos, o també mantenir una relació de mutualisme, que ens beneficia mútuament. Tot i que la idea ens pot semblar estranya, aquests organismes no són alienígenes “ocupes” dels quals ens n’hem de desempallegar, sinó que formen part del que som, ens defineixen i, fins i tot, poden exercir efectes impensables sobre la nostra salut. Avui, en particular, parlarem de la microbiota intestinal (antigament anomenada flora intestinal), un dels temes que està atraient més atenció de moltes organitzacions europees i mundials de la salut, de les que podem consultar pàgines web de divulgació científica molt informatives.

Igual que no hi ha dues persones amb les mateixes empremtes digitals, no hi ha dues persones amb la mateixa microbiota intestinal

Quan naixem, els nostres intestins són estèrils; estan buits i és la interacció amb el nostre ambient —sobretot amb la pell del pit de la mare i la llet materna, i tot allò que toquen les nostres mans i ens posem a la boca— la que ens posa en contacte amb els que seran els nostres companys de viatge, molts i molt diferents; companys que no seran sempre els mateixos; hostes que aniran variant igual que la nostra vida va variant amb els anys. Depenent de les infeccions que patim, dels antibiòtics i altres medicaments que prenem, de si som intolerants a la lactosa o al gluten, de la nostra edat i, és clar, de la nostra alimentació, les poblacions de la microbiota intestinal van canviant. Del quilo i mig a dos quilos de bacteris intestinals que hostatgem, al voltant de la meitat aproximadament són bacteris compartits amb la resta dels humans (el que anomenaríem “nucli dur” dels bacteris intestinals dels éssers humans), però l’altra meitat té una composició específica, ben nostra i diferent de la d’altri. Igual que no hi ha dues persones amb les mateixes empremtes digitals, no hi ha dues persones amb la mateixa microbiota intestinal.

Tot i que tenim diferents espècies i soques bacterianes en tipus i proporcions, la microbiota intestinal de totes les persones fa una feina similar, i ens ajuda al sentiment de benestar. De fet, quan prenem antibiòtics i ens carreguem part de la nostra microbiota intestinal, notem que els nostres intestins no acaben de funcionar del tot bé, i intentem recolonitzar-los amb noves poblacions bacterianes a partir de probiòtics, iogurts amb bacteris...

Doncs bé, a què venen aquesta portada de “gominoles” i els tres articles publicats? Doncs que s’ha demostrat que l’èxit d’una teràpia molt prometedora contra el càncer agressiu, la immunoteràpia, està fortament condicionada a la microbiota intestinal que tenen els pacients. Què és la immunoteràpia? En el primer article que vaig escriure per a aquest diari us vaig explicar com les cèl·lules dels càncers més agressius usen estratègies d’invisibilitat, de desactivació del mateix sistema immunològic del pacient, per tal de passar desapercebudes i poder créixer descontroladament. La immunoteràpia va dirigida a desarticular aquesta estratègia d’invisibilitat, de forma que sigui el mateix sistema immune del pacient, ara no desactivable, el que aprengui a reconèixer i destruir les cèl·lules canceroses. I quan funciona, la immunoteràpia és extremadament eficient. Dit això, se sap que els intestins juguen un paper molt important en el funcionament del sistema immunològic, tant per a la resposta inflamatòria com de regulació i control. Tres grups diferents, a França i dos als Estats Units, demostren que en la teràpia contra el melanoma i altres càncers, la resposta al tractament (i, per tant, la remissió del càncer) depèn de les poblacions bacterianes que hi hagi als intestins dels pacients.

Algun dia, prendrem píndoles de bacteris intestinals, no com a probiòtics per a promoure benestar, sinó com a part del tractament curatiu

Per començar, si els pacients havien estat tractats amb antibiòtics (que destrueix les poblacions bacterianes normals) prèviament o durant el tractament d’immunoteràpia, els pacients no responien i els tumors continuaven creixent. Quan van separar els pacients entre qui van respondre al tractament i qui no, i es va analitzar la seva població bacteriana fecal (intestinal), van veure que clarament se separaven en dos grups diferents, amb espècies bacterianes comunes presents a tots els pacients que responien, no compartides amb els que no van respondre bé al tractament. Els científics encara van anar més enllà per demostrar que això no era casual. Agafaren, d’una banda, aquestes poblacions bacterianes dels pacients que sí que havien respost al tractament, i de l’altra, les dels que no havien respost, i en van fer píndoles. Tenien ratolins model, que van separar en dos grups: a uns els donaren les píndoles plenes de bacteris dels pacients que havien respost, i als altres, les píndoles amb els bacteris dels pacients que no s’havien curat dels tumors. Aquest tractament va colonitzar els intestins dels ratolins amb poblacions bacterianes dels pacients que van respondre bé, o amb les dels pacients que no es van curar. Als ratolins se’ls provocà la formació de tumors, i se’ls donà la immunoteràpia, tal com es tracta als humans. Doncs bé, només els ratolins que van rebre els bacteris dels pacients que havien respost bé al tractament van ser capaços de reduir els tumors, ja que el seu sistema immunològic va reconèixer i destruir les cèl·lules canceroses. En canvi, els ratolins tractats amb els bacteris dels pacients que no van respondre, tampoc van poder limitar el creixement dels seus tumors.

I per què? Doncs perquè els bacteris que viuen a l’intestí no són aliens, sinó que “parlen” al sistema immunològic. Les poblacions bacterianes dels pacients que sí que van respondre al tractament, són bacteris que estimulen positivament la producció de limfocines, i promouen que el sistema immunològic estigui més ben preparat i amatent, de forma que es pot infiltrar i destruir els tumors. Per contra, hi ha poblacions bacterianes que no afavoreixen o directament apaivaguen aquesta resposta, i llavors, el sistema immunològic dels pacients no és capaç de respondre a l’estímul ni destruir les cèl·lules canceroses.

Tot i que encara ens queda saber més del perquè i com, aquests tres treballs independents se sumen a altres evidències sobre la gran rellevància de la microbiota en la resposta als tractaments contra el càncer. Algun dia, prendrem píndoles de bacteris intestinals, no com a probiòtics per a promoure benestar, sinó com a part del tractament curatiu contra malalties tan agressives com el càncer.