Quan jo era jove, ningú mai em va parlar d’Hipàcia d’Alexandria, la física, astrònoma i matemàtica que va viure entre els segles IV i V de la nostra era. Va ser de més gran que, en llegir llibres sobre referents científics femenins, vaig trobar el seu nom i la seva història, malauradament tràgica. Però avui no us volia parlar d’aquesta Hipàcia, sinó de com el seu nom és l’escollit per anomenar la primera missió, Hypatia I, liderada i conformada exclusivament per dones catalanes, que es durà a terme l’abril del 2023 a la Mars Desert Research Station (Estació de Recerca sobre el Desert de Mart). Els objectius d’aquesta missió són clars: avançar en el coneixement dels estudis sobre Mart, realitzar experiments sota condicions similars a les que ocorren a Mart, promoure l’exploració de l’espai i afavorir les vocacions científiques, particularment, la de les noies. La tripulació són nou dones de diferents àmbits i generacions, entre els 20 i els 50 anys, sobradament preparades en les seves disciplines, des de l’astrofísica a l’art o el periodisme, passant per l’enginyeria i la biologia. Passaran 15 dies en l’estació que “recrea” les condicions del planeta vermell al desert de Utah, en una localització de la Terra que és molt similar a l’orografia i tipus de terreny que es troba a Mart. Les condicions climatològiques i de temperatura d’aquesta zona són força extremes per al nostre planeta, però és clar, menors de les que hi ha a un planeta sense la nostra atmosfera.
Tanmateix, us convido a pensar-hi. Us avindríeu a conviure en un espai molt reduït, amb altres vuit persones, deixant de banda els luxes quotidians, com ara l’excés d’aigua per dutxar-se, l’alimentació amb menjar fresc, la llibertat de moviments, i que quan cal sortir fora, us hàgiu de posar un vestit espacial, amb el que implica de restricció de mobilitat i visibilitat? Aquestes nou tripulants no només s’hi avenen, sinó que els fa una il·lusió que traspassa fronteres, només cal escoltar-les per veure que estan entusiasmades i, alhora, enfronten el repte d'una manera molt professional. M’imagino explicar el seu projecte a les estudiants de primària i secundària, quantes vocacions no es poden despertar? Podeu trobar la descripció del seu projecte i l’experiència que aporta cada tripulant, i com pensen abordar aquest repte, a la seva pàgina web. Com diuen elles, tenim moltes dones científiques al voltant. Som moltes, però ens hem d’empoderar i ens hem de fer visibles.
Imatge de la pàgina web de la missió Hypatia I (https://hypatiamars.com/)
Avui, la tripulació de l’Hypatia I (esperant que hi hagi més missions en el futur) ens ha parlat del seu projecte en l’acte de presentació de l’acció #100tífiques (organitzada per la FCRI i el BIST) d’enguany. #100tífiques coordina al voltant de 500 científiques i investigadores d’universitats, centres de recerca i empresa que aniran a parlar sobre la recerca que fan al seu dia a dia a centenars d’instituts d’arreu de Catalunya, el dia 11-F. Un acte en què moltes altres dones, investigadores i empoderades, hi han pres la veu i han manifestat que cal comptar amb aquest 50% de la població que normalment no es té gaire en compte (podeu trobar l’acte enregistrat a Fibracat.cat). Les dones ens queixem sovint que no existeixen referents científics àmpliament reconeguts socialment, ens quedem amb Madame Curie (amb dos Premis Nobels, el de Física i el de Química) i poca cosa més. Les dones científiques volem demanar que la societat conegui els noms d’investigadores, científiques, tecnòlogues i dones singulars, de forma que les nenes i noies puguin emmirallar-s'hi i sentir-se acompanyades en la seva tria professional o d’estudis, sense límit de condició o gènere. Aquesta és la raó per la qual celebrem l’efemèride de l’11 de febrer, el Dia de la Dona i la Nena en la Ciència, perquè volem reivindicar el paper femení en l’avenç científic, però, sobretot, volem disseminar als centres educatius que som moltes les dones científiques i, alhora, facilitar que la societat ens vegi! Per això, trobareu que a moltes institucions, com ara a la UB, es fan moltes activitats per a l’11-F.
Si l’humà mai vol participar en els viatges interplanetaris i vol establir una colònia en un altre planeta, molt probablement, caldrà manipular genèticament certs gens perquè pugui sobreviure a condicions per a les quals la seva genètica no està preparada
Escoltant les tripulants de l’Hypatia I he recordat la magnífica exposició del CCCB Mart. Mirall trencat i una jornada sobre l’exploració de l’espai exterior (de la qual ja us vaig parlar en una altra ocasió). També m’ha vingut al cap un debat recent sobre la possible modificació genètica dels humans que algun dia viatjaran per l’espai (i potencialment, puguin establir-se a Mart). En aquest debat, molt ben preparat i discutit pels meus estudiants de l’assignatura de Bioètica, es presentava la següent idea (que sempre planeja, però ningú afronta directament): si l’humà mai vol participar en els viatges interplanetaris i vol establir una colònia en un altre planeta, no està preparat com a organisme per viure en aquestes condicions tan diferents de les terrestres. Per tant, molt probablement, haurà de pensar en l’edició genètica, o dit d’una altra manera, caldrà manipular genèticament certs gens perquè l’organisme humà pugui sobreviure a condicions per a les quals la seva genètica no està preparada. Penseu que els humans (com qualsevol altra espècie de la Terra) han sigut seleccionats naturalment per sobreviure en les condicions terrestres de gravetat, pressió d’oxigen i diòxid de carboni de l’atmosfera, moviment corporal sense restriccions, una irradiació solar i espacial molt modulada per l’atmosfera terrestre... Els tripulants de les estacions orbitals, tot i estar-hi només 6 mesos, tornen a la Terra en condicions molt minvades. Imaginem com seria sobreviure a molts mesos de viatge fins a Mart i intentar fer una colònia viable. En una gravetat força menor a la de la Terra, què passarà amb l’excés de calci circulant pel nostre sistema cardiovascular? Què passarà amb l’excés de musculatura? I amb el nostre cor? En unes condicions de llum i foscor tan diferents, què passarà amb els nostres ritmes circadiaris, que controlen molts cicles hormonals i metabòlics? En el buit de l’espai o en una atmosfera quasi inexistent, què passarà amb l’excés d’irradiació que, clarament, incrementarà les mutacions somàtiques i, per tant, el risc de càncer i envelliment prematur de cèl·lules i òrgans? I més enllà, estem preparats com a societat per debatre-ho?
Hi ha científics que ja pensen en aquest món futur. Fins i tot, n’hi ha qui proposen un pla de 500 anys per editar genèticament els humans de forma que estiguin més adaptats i més ben preparats per sobreviure a l’espai. També hi ha qui proposa explorar si la introducció de gens dels tardígrads, uns petits invertebrats molt resistents a les condicions extremes, permetria obtenir humans més resilients. Però també em sorgeix el dubte de com ho entomarem els que ens quedem a la Terra, considerarem als humans editats iguals o diferents de nosaltres? A la sèrie The expanse, els humans modificats per poder viure al cinturó d’asteroides entre la Terra i Mart són considerats humans de segona classe, però d’altres humans modificats podrien ser superhumans… La ciència-ficció i les possibilitats de l’edició genètica, Hypatia i les missions a Mart, les dones científiques i les nenes a les escoles… tot plegat, per recordar-vos que ja estem a prop de l’11-F i ho volem celebrar amb tots vosaltres!