Quan era jove m'agradaven molt les novel·les d'aventures. Recordo que devorava, literalment, les històries de pirates i corsaris, amb mapes de tresors amagats a illes exòtiques deshabitades, com ara la clàssica L'Illa del Tresor, de R.L. Stevenson. Aquesta setmana estic visitant les Illes Encantades, que van ser refugi de corsaris anglesos de tota condició i pelatge, i que avui dia són molt més conegudes per la seva gran biodiversitat. Parlo de les Illes Galápagos, un reservori d'espècies úniques i endèmiques, i un símbol en l'imaginari de tots els biòlegs, ja que en observar i intentar explicar la diversitat d'ocells a cada illa d'aquest arxipèlag volcànic, Charles Darwin va començar a posar els fonaments de la teoria de l'evolució que va fer trontollar la manera de veure el món a la seva època. Casualment, a més, aquesta mateixa setmana d'ara fa 160 anys, el 20 d'agost de 1858, es va publicar l'article de Charles Darwin i Alfred Russel Wallace en què conjuntament exposaren els seus arguments per a proposar una nova teoria que explicava l'aparició de noves espècies: l'evolució per selecció natural.
Segurament, la majoria dels lectors no saben que aquesta teoria va ser proposada, simultàniament i en termes molt similars, per Darwin i Wallace. Tot i que Wallace va ser un científic reconegut al seu temps, sobretot al final de la seva vida, és Charles Darwin qui té més reconeixement públic i, fins i tot, ha donat nom a corrents que defensen les seves teories, com ara el darwinisme i neodarwinisme. Això és així, en part perquè Wallace li va cedir part del protagonisme i, sobretot, perquè Darwin va aprofundir en la teoria de l'evolució escrivint diversos llibres més. En particular, el llibre publicat el següent any i dirigit a un públic ampli, L'Origen de les Espècies –en el que va desenvolupar l'argumentari de la teoria de l'evolució i el va aplicar a l'origen de l'espècie humana–, va capturar l'atenció i la imaginació dels seus congèneres i encendre agres polèmiques entre científics i intel·lectuals, però aquest llibre mereix un article propi en una altra ocasió.
Darwin era un jove inquiet i no massa estudiós, amb interès per les ciències naturals. Tot i que en teoria havia anat a la Universitat per aprendre Medicina, s'havia interessat més per la geologia, els fòssils, la zoologia i, fins i tot, tenia coneixements de taxidèrmia i conservació d'animals. Quan va sorgir l'oportunitat de fer la volta al món en el vaixell Beagle, amb la tasca d'anar recollint dades descriptives i mostres geològiques, de plantes i animals de les diferents zones i regions on s'aturaven, no ho va dubtar gens ni mica. S'hi va embarcar l'any 1831 i el viatge va durar quatre llargs anys, en què va fer un recull exhaustiu de dades, notes, dibuixos i comentaris, que més tard va anar ordenant, treballant i publicant i que li van donar un gran reconeixement científic. A les Galápagos s'hi va estar unes cinc setmanes, gaudint de les visites a les illes, tant habitades com deshabitades. Ja de bon inici, li va cridar l'atenció la diversitat i varietat d'animals entre les diferents illes. Segons les seves notes, el sorprenia trobar diferents varietats d'ocells, en concret, cuvates (nom que donen a aquests mímids a les Galápagos) en illes relativament properes en distància i mateix origen geològic. També es va fixar en el fet que els pinsans de cada illa eren molt diversos, tenien diferents becs i diferent alimentació i comportament. Fins i tot, respecte l'animal més representatiu de l'arxipèlag, la tortuga, els galapagueños li comentaren que només mirant la closca es podia saber de quina illa procedia. Amb les seves notes i esquemes va arribar a Londres, i en ensenyar la seva col·lecció d'ocells a un ornitòleg, John Gould, aquest li va confirmar que cada tipus de pinsà era una espècie diferent i nova.
Algunes de les espècies de pinsans de les Illes Galapagos (dibuix original de Gould, 1837)
Com podia ser que hi hagués espècies similars però diferents a cada illa, i diferents també de les que hi havia al continent americà? D'on venien? Com havien sorgit? Totes aquestes preguntes van començar a donar-li voltes al cap al jove Darwin. Al segle XIX ja se sabia que l'evolució dels organismes existia perquè era evident en la cria de moltes espècies domèstiques així com estudiant el registre fòssil, però no se sabia com ni per què succeïa. A més, es creia que l'evolució tenia poca importància i estava restringida a casos molt concrets, ja que els creacionistes creien que Déu havia creat cada espècie amb els seus atributs predeterminats.
Durant 20 anys, Darwin va dedicar-se a escriure la seva obra magna, Natural Selection, en què desenvolupava la seva teoria sobre l'evolució de les espècies, il·lustrant-la prolíficament d'exemples obtinguts en els seus viatges i mantenint una animada correspondència amb científics reputats per anar configurant i polint arguments. Imagineu-vos la seva sorpresa quan a inicis de l'any 1858 rep la carta d'un impetuós i jove Wallace, que treballant des d'un altre arxipèlag exòtic, les illes de Malàisia, l'escriu per a demanar-li consell tot exposant-li fil per randa unes idees sobre evolució tan similars a les seves que, tal com comenta Darwin per carta a un amic, semblaven vertaderament un resum del seu llibre. Per tal d'evitar un conflicte d'interessos i mostrant honestedat personal i integritat científica (Darwin era reconegut i Wallace, encara no; Darwin hauria pogut accelerar la publicació del seu llibre sense donar el crèdit corresponent a Wallace), Darwin decidí presentar un article conjunt, en què a més de la carta de Wallace, hi adjuntà un resum de les seves idees i fragments de la seva correspondència prèvia amb altres col·legues científics per tal de demostrar que no havia "copiat" les idees de Wallace. Aquest article seminal conjunt, que és considerat per alguns com l'article de biologia més rellevant mai escrit, va ser presentat per a la seva lectura per dos prestigiosos científics a la seu de la Societat Linneana de Londres (fundada al s. XVIII en honor del naturalista suec Linné, i dedicada als estudiosos de les ciències naturals; la societat científica en actiu més antiga del món) el dia 1 de Juliol, però no va obtenir massa atenció. Ni Wallace, encara a Malàisia, ni Darwin, de dol per la mort del seu fill de 19 mesos feia tres dies, no hi van poder assistir. Publicat en paper l'Agost del mateix any, l'únic comentari que Darwin va rebre va ser: "Tot el que és nou és fals, i tot el que és cert no és nou".
Tanmateix, qui llegeix l'article (per cert, molt recomanable) pot descobrir com Darwin i Wallace construeixen amb elegància el cos conceptual de la teoria de l'evolució, com van desenvolupant els seus arguments amb exemples i símils propers, fent reflexions i inferències, fins a exposar com els recursos naturals són limitats i, per tant, els organismes d'una espècie estem permanentment lluitant per la supervivència per tal de tenir accés als aliments i poder reproduir-nos; com dins les poblacions existeix una tendència natural a diversificar i que els organismes presentin noves característiques que, en bona part, són hereditàries; com aquestes característiques poden afavorir o desafavorir als individus i, per tant, aquells individus que estiguin més ben adaptats a les condicions ambientals tindran més descendents i podran transmetre aquestes característiques favorables a la seva descendència. Tots dos científics argumenten que aquesta selecció natural farà que les varietats d'individus més adaptats, sobrevisquin millor i amb més descendents, substituint progressivament a les varietats menys adaptades, tot inferint com es pot arribar a l'extinció d'espècies i alhora generar-ne de noves, que en molts casos podrien dividir-se l'espai (per exemple, en diferents illes) i coexistir si estan adaptades a diferents circumstàncies.
Elegant i simple, la selecció natural és la força més potent en l'evolució de les espècies, el fonament principal de la teoria de l'evolució. Com va dir Dobzhansky, un dels pares de la genètica evolutiva, "en biologia res no té sentit si no és a la llum de l'evolució".