S’apropa l’estiu i ja puc començar a patir. Si em pica un mosquit, indefectiblement em surt una fava. A més, tinc la desgràcia que tots els mosquits em venen a picar a mi. Pel que sembla, soc irresistible a aquests insectes, així que maldo per trobar maneres d’evitar que els mosquits i jo compartim espai. De fet, quan parlem de mosquits, hauríem de distingir entre mascles i femelles, ja que els mosquits mascles no piquen, sinó que ho fan les femelles. Necessiten alimentar-se bé per poder pondre ous, i la nostra sang (com la d’altres mamífers) és molt rica en nutrients, escassos i difícils de trobar a altres bandes.
A part de la reacció al·lèrgica a les picades, hem de tenir en compte que els mosquits poden ser portadors de malalties infeccioses, i quan ens piquen, ens transmeten paràsits que causen malalties greus (com ara la malària, causada pel Plasmodium) i virus (com ara el virus del Zika, l’Ebola, el chikungunya o el dengue). Moltes d’aquestes malalties són endèmiques de les zones subtropicals. Nosaltres vivim a les ribes del Mediterrani, hi ha molts tolls i maresmes on poden pondre els ous les femelles dels mosquits, però fa centenars d’anys que la malària (que en altres èpoques va anorrear les poblacions humanes mediterrànies) és un fenomen rar. Tot i això, quan arriba l’estiu, volem evitar que els mosquits siguin inquilins de casa nostra. Les mosquiteres queden molt bé a les pel·lícules, però no són gaire pràctiques i preferim usar repel·lents químics. Qui no ha comprat espelmes amb olis essencials de citronel·la? Quan arriba l’estiu n’hi ha una invasió a tots els supermercats i drogueries, però, certament, altres plantes poden actuar com a molt bons repel·lents. Una de les plantes més utilitzades des de l’antiguitat per a repel·lir mosquits és la menta de gat o herba gatera (Nepeta cataria). La saviesa popular, basada en l’experiència dels nostres ancestres, es pot equivocar, però rarament enganya. Avui us explicaré per què es diu herba gatera i per què aquest arbust repel·leix els insectes, com ara el mosquit.
La nepetalactona de l'herba gatera repel·leix profundament els mosquits, i també mosques i formigues. Aquesta repulsió és molt més efectiva, fins a dues vegades més, que les substàncies repel·lents més conegudes
D’avançada, moltes plantes contenen olis, i aquests olis contenen compostos orgànics que poden actuar com a medicaments i que tenen un efecte sobre la nostra fisiologia. Els humans usem l’herba gatera (molt comú a Europa) en forma d’infusió per a tractar la retenció urinària, les bronquitis i també com antipirètic i sedant. Però els gats (d’aquí li ve el nom a la planta) senten una extraordinària atracció per aquest arbust. En poden ingerir les fulles quan volen vomitar (per exemple, per regurgitar les boles de pèl dels animals que han ingerit), però, a més, conté compostos aromàtics que són eufòrics i al·lucinògens per als gats, com ara la nepetalactona i el nepetalactonol. És a dir, que els gats quan llepen aquesta planta i s’hi refreguen per adquirir-ne aquesta olor que els sembla irresistible, queden sota l’efecte d’una droga. De fet, activen receptors similars als que s’activen en humans quan inhalem o ingerim opioides. Els gats es tornen més juganers, fan la croqueta a terra, fan veure que cacen i juguen amb l’aire… Aquesta resposta dura entre 5 i 15 minuts, però després decau durant unes poques hores. Aquesta resposta eufòrica no és exclusiva dels gats, sinó també la presenten altres felins, com ara lleons, jaguars i linxs, però no els tigres. D’altra banda, no tots els gats en són susceptibles, ja que, depenent de la seva genètica, els gats poden sentir o no els efectes d’aquesta droga (al voltant del 70-80% dels gats en són susceptibles). Aquesta eufòria al·lucinògena no semblaria tenir conseqüències patofisiològiques, i es venen “joguines” de gat que contenen aquests compostos químics.
Però la nepetalactona té diferents efectes segons l’organisme. De fet, aquest mateix compost extret d’aquestes plantes és el que repel·leix profundament els mosquits, i també mosques i formigues. Aquesta repulsió és molt més efectiva, fins a dues vegades més, que les substàncies repel·lents més conegudes (com ara la DEET, o N,N-dietil-3-metilbenzamida), components actius de molts productes repel·lents. De fet, hi ha investigadors que creuen que aquesta predilecció dels gats per l’herba gatera és justament per evitar les picades de mosquits. Però com pot tenir efectes tan diferents?
Uns investigadors acaben de publicar la raó de la conducta tan dispar entre humans i gats, d’una banda, i mosquits i altres insectes, per l’altra. Aquests últims, tots invertebrats, tenen un receptor sensible a aquests compostos anomenat TRPA1. Aquest receptor s’expressa al sistema nerviós i s’activa davant de situacions de toxicitat amb productes químics o d’estrès oxidatiu. Els autors van hipotetitzar que aquest receptor TRPA1 controlaria la resposta de les neurones somatosensorials aversives (que produeixen una resposta d’aversió). D’una banda, demostren que no sols els mosquits sinó molts altres insectes no suporten la nepetalactona, i de l’altra, que si s’anul·la la funció del gen que codifica per a TRPA1, aquesta repulsió queda eliminada. Per què aquestes plantes fabriquen aquests compostos repel·lents? Probablement no ho fan pels mosquits, sinó per evitar que molts altres insectes se les mengin, ja que aquest compost i altres similars els són irritants —i fins i tot tòxics—. Així, en activar-se TRPA1, s’activarien les vies de nocicepció (de sensibilitat al dolor), tot provocant que els insectes defugin la seva olor. Per contra, el receptor TRPA1 de vertebrats, com ara els gats i els humans, no és tan sensible a aquests compostos i no s’activaria la sensació de nocicepció (és a dir, no ens causaria dolor).
Sigui com sigui, les plantes ens ofereixen un gran ventall de productes repel·lents d’insectes, que podem explorar per tal de trobar-ne el més efectiu. Tanmateix, si omplim la terrassa d’herba gatera i tenim gats, potser els haurem de vigilar, perquè és molt probable que acabin sovint col·locats.