Mtoto vol dir “nen” en suahili. És el nom que han posat a les restes d’un infant que va viure fa uns 78.000 anys que han trobat enterrat a Kènia, a l’excavació de Panga ya Saidi. Mtoto va morir quan tenia uns 3 anys, i la gent que l’envoltava el devia estimar molt. Tots ens podem imaginar la gran pèrdua que havia de ser perdre un fill, encara tan petit, ja no només des del punt de vista de la mare i del pare, sinó de la petita comunitat, a l’Edat de Pedra, en què havia nascut. Moltes dones morien en el part, molts infants no superaven els primers mesos de vida. La mort d’un infant no era un fet estrany, però devia ser tan dolorós com ho és ara. Com sabem que la gent que el va enterrar l’estimava? Al capdavall, el fet que es conservi un cos enterrat no vol dir que tingués una mort plàcida, ni tampoc que l’acompanyés un sentiment especial, però el petit cos del Mtoto va ser cuidat amb tendresa. Quan va ser enterrat, va ser dipositat sobre el costat dret, dolçament doblegat en posició quasi fetal. La posició del seu crani mostra que descansava sobre alguna cosa tova que li feia de coixí. La posició de les clavícules demostra que anava amortallat o cobert en la part superior del cos. No sabem de què va morir, però sí que sabem que l’estimaven, perquè ningú no es pren tantes molèsties per enterrar el cos d’un humà o d’un infant tan curosament.
Els investigadors van trobar aquestes restes l’any 2013, en una petita tomba ovalada, a les excavacions arqueològiques realitzades a Panga ya Saidi, en capes on hi ha nombroses eines de pedra i restes de mamífer de l’època. Mentre analitzaven la capa on hi havia aquestes restes, van trobar un os menut que es va desintegrar fàcilment, no abans que sospitessin que podia ser una resta humana fòssil, ja que també es distingia el que podien ser les restes d’un crani humà. Amb molta cura durant anys van anar preparant el bloc de terra amb el fòssil que van enviar a analitzar al CNIEH (Centro Nacional de Investigación de La Evolución Humana) a Burgos, un dels centres del món on hi ha investigadors amb metodologia per analitzar aquest tipus de restes antigues. Mitjançant tomografia computada van penetrar dins el bloc per observar les restes de l’infant i la seva disposició natural tal com havia quedat després de desenes de milers d’anys. Aquest estudi in situ dona molta informació de què va succeir, i aquestes restes humanes ocupen la portada de la revista Nature.
Les restes de Mtoto, imatge de Jorge González/Elena Santos, dos dels autors de l’article científic, extreta del comentari de Price, Science, 5 maig 2021
Aquestes restes són les primeres trobades a l'Àfrica que demostren un enterrament d’humans moderns, i que aquest enterrament va ser fet expressament i únicament per a aquest infant. Hi ha altres restes d’humans i hominins, però o no són tan antigues, o no tenim clar que fossin enterraments similars als que efectuem nosaltres. Els costums mortuoris dels humans antics són subjecte de molt debat. Els humans vam passar de separar els morts dels vius, deixant-los en llocs concrets, a enterrar-los de forma individual i intencionada. La tomba d’aquest nen no es troba en una cova on emmagatzemaven els morts, com ara a la Sima de los Huesos, a Burgos (en anglès, funerary caching). Tampoc no té senyals de canibalització, ni d’haver sigut tractat de forma ritual, ni que la carn li hagi sigut extreta (en anglès, body processing). (A la imatge podeu veure la localització de les restes d’humans i hominins antics que s’han identificat fins al moment, i la forma en què van ser enterrats).
Localització i edat aproximada de les restes antigues d’humans i hominins que s’han trobat enterrades (imatge extreta de Louise Humphrey, Nature 593:39-40, 2021)
Es tracta d’un nen que va ser enterrat de forma formal, intencionada i curosa, com demostra que s’hagués dipositat el cos en una petita fossa on descansava, excavada i coberta pel mateix tipus de terra i sorra del voltant. A més, els estudis demostren que el nen va ser enterrat poc després de la mort, ja que les restes demostren que es va descompondre dins de l’espai on estava enterrat. Les zones toves del cos, les primeres en descompondre’s van ser ocupades per la sorra i la terra que cobria el nen, tot mantenint-ne la forma, ja que les restes del nen encara mantenien la forma del cos; per exemple, la columna vertebral encara està quasi intacta, sense col·lapse del cos ni desplaçament dels ossos. El cos està anatòmicament complet i sense senyals de processament ulterior. L’anàlisi de les dents mostra característiques una mica primitives, tot i ser d’Homo sapiens. Al costat del crani hi van trobar unes closques grans de caragol, del gènere Achatina, similars a altres que hi havia a la mateixa capa de l’excavació, però de mida més gran. No ho sabem, i això és pura especulació, però potser les hi van posar perquè li agradaven i el poguessin acompanyar en el seu descans etern.
Al voltant del 50% de totes les restes enterrades que hem trobat de les èpoques humanes antigues són de nens. Aquestes restes de Panga ya Saidi i les d’un altre infant a Border Cave a Sud-Àfrica, d’uns 74.000 anys d’antiguitat, demostren que els humans fa milers d’anys que enterrem els nostres morts amb tendresa i dol, i que la mort dels nens era particularment dolorosa.
Després de desvelar-nos els seus secrets, Mtoto ha tornat a l'Àfrica i descansa als Museus Nacionals de Kenya, a Nairobi.