Jo diria que als humans ens agraden els números, tant si som de ciències com si som de lletres. Per exemple, des de ben petits aprenem a dir quina edat tenim. Admeteu que us entendriu pensant en aquell somriure lluminós que es dibuixa en el rostre dels nostres fills o germans quan encara no aixequen quatre pams de terra i amb molta cura intenten posar bé els dits de la mà per a dir que tenen tres anyets i se’n surten (per cert, intenteu-ho i veureu que la posició dels dits no és tan trivial). Des de ben petits també aprenem a repartir bé els caramels entre els amiguets, i rarament ens enganyen. Encara que de vegades les menystenim, les xifres exerceixen una estranya fascinació sobre nosaltres, i tots sabem que existeix el llibre Guinness dels Rècords, una publicació anual de fites quasi increïbles que es mesuren en xifres. Els números impregnen i envaeixen la nostra vida quotidiana perquè ens donen un marc de referència, una mida de la magnitud de la tragèdia. Encara recordo un cosí meu quan va venir a Barcelona i, per primera vegada, el vàrem portar a veure el mar. Preguntava: “però com quan de gran és el mar? Com 50 piscines? Com 100 piscines?” i quan li vam dir que el mar era enorme, molt més gran que mil, molt més gran que un milió de piscines, senzillament era incapaç de creure-s’ho, fins que la realitat va superar amb escreix la seva incredulitat inicial.

Els números són una eina que ens permet descriure la realitat, que la ciència necessita per interpretar i avançar, i la imaginació, per a encabir-se dins la nostra ment. Tenim evidències físiques que fa 5.000 anys a Mesopotàmia, entre el Tigris i l’Eufrates, ja coneixien i feien servir els números, però jo crec que comptar —amb els dits de la mà, i del peu, si feia al cas—ha estat sempre una característica inherent a l’humà, tant com ho és el llenguatge i la representació artística.

Els números són una eina que ens permet descriure la realitat, que la ciència necessita per interpretar i avançar

Per això no és d’estranyar que recorrem als números, i a exemples que coneixem bé, per a exemplificar certes dades. Quan jo explico als meus alumnes com de gran i complex és el genoma humà, començo per donar mides i dades quotidianes, i així tots ens situem. L’ADN té quatre tipus de molècules diferents que anomenem nucleòtids. Els nucleòtids tenen una part comuna (un sucre i un fosfat) i una part que els diferencia, que anomenem bases nitrogenades, o bases (simplificant). Tenim quatre bases diferents. Com que la informació genètica està codificada en la seqüència d’aquestes bases, moltes vegades fem un símil amb el llenguatge, i diem que la informació genètica està codificada en quatre lletres (o bases). I hem de tenir en compte que el nostre ADN té dues cadenes enfrontades, una davant de l’altra, per això parlem de parells de lletres o bases. Doncs bé, quantes d’aquestes lletres tenim en el nostre genoma? O si ho preguntem d’una altra manera, quantes lletres ens defineixen com a éssers humans? Doncs resulta que el genoma humà dins d’una cèl·lula té 6.600 milions de parells de lletres (o bases), continguts en 23 parelles de cromosomes (quan es fa referència a 3.300 milions de bases, només compten un cromosoma de cada parella). Una quantitat que surt clarament d’escala i se’ns fa molt difícil d’imaginar.

Com ho podem mirar d’una manera més propera i fàcil? Donem-li un context que coneguem bé. Imaginem que l’ADN sigui com un text escrit en un llibre dels que llegim en paper. En una línia podem tenir unes 50 lletres (lletres i espais). I per pàgina podem ben bé tenir unes 40 línies; per tant, podríem dir sense equivocar-nos gaire que en una pàgina hi ha unes 2.000 lletres. Si tenim un llibre de 500 pàgines (d’un gruix ja considerable), tenim en total un milió de lletres (lletres i espais). Doncs resulta que el nostre pare ens ha donat 3.300 llibres com aquest, i la nostra mare 3.300 llibres més; en total, 6.600 llibres gruixuts. Si considerem que cada llibre té un gruix de llom d’uns 6 centímetres, vol dir que necessitem 396 metres d’estanteries per a col·locar tots els llibres que contenen la informació genètica que ens fa humans (ep!, i que està en cada cèl·lula del nostre cos, poca broma). Per cert, un altre dia us explicaré que quan busquem la mutació causativa d’una malaltia genètica vol dir trobar una lletra canviada, errònia, dins d’aquests 6.600 llibres... com diuen els angloparlants, no comment, sense comentaris!

Sabíeu que quan beveu un vas d’aigua, esteu bevent almenys 1.000 molècules d’aigua del vas que va beure Colom quan va descobrir Amèrica?

Doncs bé, a més dels números relacionats amb la mida d’ADN, també us volia comentar molts altres números que adornen i ordenen la nostra vida... i ens omplen de curiositat i de voler-ne saber més.

Sabíeu que el percentatge d’aigua d’un fetus humà és el mateix que el d’una medusa, el 96% del seu cos? Sabíeu que si Leo Messi hagués de xutar una pilota massissa d’or, molt probablement es trencaria el peu perquè la pilota pesaria 110 quilos? Sabíeu que un espermatozoide es mou a una velocitat de 5 micròmetres (micres) per segon i, per tant, recorre 42 cm en un dia, que seria l’equivalent d’uns 13 quilòmetres al dia per a un humà? Sabíeu que quan beveu un vas d’aigua, esteu bevent almenys 1.000 molècules d’aigua del vas que va beure Colom quan va descobrir Amèrica? Sabíeu que el 98% de l’aigua que surt de l’aixeta es tira per la pica sense utilitzar? Tot això i més ho trobareu en una magnífica exposició, “Els números i la humanitat”, que hi ha a l’entrada principal de l’edifici històric de la Universitat de Barcelona. Està oberta de dilluns a divendres, és gratuïta i serà itinerant, així que només es pot anar a veure fins a la primera setmana de febrer. El comissari de l’exposició i el grup d’acadèmics, científics i estudiants (GISME) que hi han col·laborat, han dissenyat una incursió en el món dels números des d’una perspectiva viva, social i molt quotidiana. Números que s’estenen a totes les disciplines, molts d’ells relacionats amb la sostenibilitat del planeta, la pobresa, la fam, l’alfabetització, la igualtat entre els gèneres i els recursos energètics... que ara estan al vostre abast. Crec que us sentireu atrets i seduïts per les dades i comptadors que surten en els panells, que no intenten emocionar sinó transmetre, fer pensar.

Us recomano que en feu un tastet, un recull d’aquells números que us semblin més interessants, com si fos un pom de flors, i us assegueu a “olorar” les dades i reflexionar una estona. Us sorprendreu.