Si m’haguessin dit que amb diners públics el barri del Poblenou s’ompliria durant tres dies seguits d’imatges bíbliques gegants i, sobretot, de paraules recitades del primer llibre de la Bíblia, el Gènesi, hauria pensat que era un error o una distopia. L’art, però, és disruptiu i capaç d’inserir-se on vulgui. La instal·lació estrella del Festival Llum BCN d’enguany Gènesi.IA porta l’obra de l’artista Joan Fontcuberta a l’espai públic i gratuït, precisament amb una obra que en la forma i en el contingut és espiritual i, concretament, bíblica.

Llum BCN és un festival de tecnologia, art i encreuament d’altres disciplines que es fa cada any al Poblenou, al districte de Sant Martí que evidencia com es transforma el paisatge humà amb la presència de la llum. En la instal·lació, Fontcuberta ha jugat amb la intel·ligència artificial donant-li ordres, com en el Gènesi: que es faci la llum, la paraula. El projecte ha fet servir Midjourney, Krea o Stable Diffusion per aconseguir projectar, a la façana del Museu del Disseny, que ara es diu DHUB, paisatges generats a partir de versets del Gènesi com a prompts (missatges que es donen a la màquina a partir dels quals ella interpreta i calcula i ho torna en forma d’imatges, en aquest cas). I el que s’obté quan s’introdueixen versets bíblics dins una màquina són oceans, separació d’aigües, animals, plantes… però no tot és irènic, i aquí rau la gràcia de Fontcuberta, que ho completa amb una veu que va recitant els versets. És el mateix autor, que en diversos idiomes pronuncia solemnement, i una mica robòticament, la Bíblia, en ple espai urbà, immersiu, imponent, subvencionat, obert i inclusiu.

El debat que obre Llum BCN és una esplèndida ocasió per escoltar punts de vista sobre el sentit de la creació i el sentit de la vida i permet observar l’art com a expressió, eina o crossa terapèutica

Fontcuberta és un artista pluripremiat, creador, docent, assagista. Entre els seus llibres, Revelacions (2019) o El beso de Judas. Fotografía y verdad (1997), títols també amb reminiscències bíbliques. La seva obra transita pel MoMa a NovaYork, pel FOAM a Amsterdam o a l’Art Institute de Chicago.

És la IA la nova creadora? O una nova divinitat? A diferència del Déu bíblic, que és ell qui crea, ordena i imagina, la IA és una eina en mans humanes que per ara obeeix i intenta fer allò que se li mana. El debat que obre Llum BCN a l’espai públic és una esplèndida ocasió per escoltar punts de vista sobre el sentit de la creació i el sentit de la vida i permet observar l’art com a expressió, eina o crossa terapèutica en un món que continua preguntant-se per l’origen de tot plegat. I que, de vegades, ho fa en plena plaça pública, situant la religió sense embuts com a pretext, i ho aconsegueix sense estripar-se les vestidures.