Per simplificar, en política se sol parlar de dretes i d'esquerres. Dins d'unes i altres i altres hi ha diverses famílies, algunes fins i tot frontisses. Aquesta dicotomia ens fa oblidar molt sovint una família a la dreta de la dreta, font d'on beu l'extrema dreta, que són els reaccionaris.
Erròniament, es considera massa cops la dreta, és a dir, els conservadors, com a immobilistes i defensors a ultrança de la tradició, la imposada per ells. Els conservadors són progressistes que es desperten (molt) més tard i acaben pujant diverses estacions més enllà al tren del progrés.
Els reaccionaris, en canvi, són els paladins de l'immobilisme. Si fos per ells, la roda encara no existiria: el moviment els fa feredat. Són la gent de bé, aquella que, amb el furor del croat, Feijóo exigeix que no es molesti.
Són la gent que no vol l'avortament. Després de recórrer la llei del 2010 —recentment avalada pel TC—, veurem ara què fa el PP amb la restauració del consentiment de les dones entre 16 i 18 anys i la supressió del paternalista i patriarcal període de reflexió. Veurem què farà amb la llei trans. Com si avortar o identificar-se amb el propi sexe fos un divertiment de cap de setmana.
Res com l'statu quo, sempre que ells, la gent de bé, continuï remenant les cireres; si no, tampoc
Ja hem vist que, llevat del primer estat d'alarma, no en van votar cap més a favor i van utilitzar Madrid com a punta de llança de, segons ells, la llibertat. Ja hem vist com han votat en contra de les mesures econòmiques, en especial les que tenen per finalitat fer la vida un xic més fàcil als més desfavorits.
La gent de bé és la que té dret a beure quan li plagui sense que ningú li pugui dir que al volant no es pot beure. Visca el vi!, cridava l'altre reaccionari. O que tenen entre el seu personal un àngel aparcador. Aquesta és la gent de bé a la qual no s'hi val molestar. Per ells les mudances són cosa del dimoni. Vade retro! Res, doncs, com l'statu quo, sempre que ells, la gent de bé, continuï remenant les cireres; si no, tampoc. La gent de bé són ells: els reaccionaris, els immobilistes; no els conservadors.
Una prova de foc, una més, de què és i com és la gent de bé la tindrem ben aviat. En efecte, l'estrafolària moció de censura, destinada al fracàs i que serà la riota de l'hemicirc, serà resposta pel seu autèntic destinatari, Feijóo, amb l'abstenció. Contràriament a l'energia del seu predecessor, Casado, que va posar tota la carn a la graella per oposar-se a l'anterior moció, també de l'extrema dreta; ara, el reaccionari, disfressat —tot l'any és carnaval— de moderat centrista, Feijóo només s'abstindrà: no hi votarà en contra.
Serà, tot manllevant l'expressió, una abstenció crítica? No. Serà la resposta reaccionària de qui va arribar al poder del seu partit —recordem, antisistema— gràcies a la traïció dels fidels al seu predecessor. La causa? Haver denunciat un presumpte cas de corrupció que, des d'aleshores, està judicialitzat i no para de fer-se cada dia que passa més gran.
Aquesta és la gent de bé: la que prefereix la corrupció a la decència. I encara se'ls denomina conservadors?