Les ciutats han tingut un paper crucial en el progrés social. Són els llocs on arriba gent de molts orígens, coneixements i visions del present i del futur. A les ciutats s’intercanvien idees, es reben avenços i es difonen a través del seu territori d’influència. Les ciutats són les nostres portes al futur. Un futur que està prenyat de coses noves, que no hauríem de controlar amb les regles del passat, les que millor coneixem i ens són familiars. I encara que vulguem, no podrem. Perquè el futur sempre troba escletxes per on penetrar els búnquers. Els seus impulsors són les noves pautes de relació i demanda, especialment de les generacions més joves, conjuntades amb les possibilitats de comunicació i intercanvi que ofereixen les noves tecnologies.

Avui, la coordinació de demanda i oferta de serveis de transport mitjançant aplicacions mòbils o la contractació atomitzada d’allotjament turístic són veritables camps de conflicte a Barcelona. Aquesta és l’única ciutat important del món en què Uber no pot oferir de forma substantiva els seus serveis (la següent d’Europa és Budapest, amb un govern local d’extrema dreta), que ara són tota una trampa per a turistes; i en què el govern municipal manté una relació tan difícil amb Airbnb, plataforma de lloguers de pisos per a usos turístics —tot i que l’allotjament turístic a pisos és usat per una petita minoria dels turistes que visiten Barcelona—.

Els interessos instal·lats en els diferents sectors defensen vigorosament, amb major o menor subtilesa, la seua posició dominant davant aquestes amenaces disruptives.

En aquests moments de canvi intens ens juguem quin paper ocuparà Barcelona en el món del segle XXI

Aquests conflictes, però, s’acabaran superant. És ingenu pensar que una ciutat que es tanca als serveis de l’economia compartida, com Uber o Airbnb, podrà a la vegada preservar la capitalitat del Mobile World Congress, que sedueix fins i tot els que n’eren refractaris quan el toquen de prop. Hi ha coses que han de lligar. El problema és que el temps i l’energia perduts en aquestes batalles contra el futur s’haurien d’ocupar a aconseguir les millors posicions per a Barcelona en el futur que ja s’està dibuixant per a les properes dècades.

En aquests moments de canvi intens ens juguem quin paper ocuparà Barcelona en el món del segle XXI, el del progrés social o el de la reacció. Com que Barcelona és la porta de Catalunya al futur, això definirà la posició del mateix país en les properes dècades. Hem de fer cas a García-Margallo i ser capaços de navegar per l’espai. Igual que ho han après països com Dinamarca, Suècia, Finlàndia, Holanda o Àustria, tots massa petits per tancar-se per a protegir-se dels riscos del futur. Tots ells han après a ser flexibles per poder canviar internament i adaptar-se als canvis externs, que no poden controlar ni dels quals es poden aïllar.

Així no només poden aprofitar millor les oportunitats que ofereix el futur. També han aconseguit uns nivells de benestar i de cohesió social capdavanters al món. Els catalans i els barcelonins també haurem d’aprendre a ser més flexibles, a adaptar-nos, i tornar a canviar quan calgui. Perquè som massa petits per tancar-nos dins de casa i perquè sempre que ens hem obert ens ha anat millor. Ara també.