Sempre que es vol solucionar un problema, el primer que s'ha de determinar és quina naturalesa i envergadura té. En el cas del CatalanGate sembla evident que el govern de Pedro Sánchez, sense tenir clara ni la naturalesa ni l'autèntica envergadura de l'escàndol, ha sortit no a solucionar-lo, sinó a mirar de donar una carpetada que, tard o d'hora, li acabarà explotant a la cara... I és que, sens dubte, els "temps de la política" són una cosa molt complexa que, sovint, topa obertament amb la recerca de solucions reals.

Destituir, que no substituir, la directora del CNI entra dins del que no és més que un desesperat intent d'arxivar un escàndol que, com insisteixo des de fa setmanes, tot just comença. No dic que la seva destitució, que no substitució, sigui una cosa que s'hagués de descartar, però, segurament, no s'hauria d'haver produït sense abans tenir molt clares la naturalesa i envergadura del problema.

La naturalesa del CatalanGate ni la té clara el govern espanyol ni l'ha tingut en compte a l'hora de gestar una resposta —carpetada— que, com dic, se'ls girarà en contra. I és que sense que aclareixin, o s'aclareixin, sobre quina és aquesta naturalesa del problema, difícilment trobaran una resposta que aconsegueixi solucionar-lo, per molt que alguns tant irresponsables com deslleials pretenguin ajudar-los a tapar l'escàndol a costa del cap d'una funcionària que, no ho descarto, si en té alguna culpa, no ho seria des del punt de vista penal i, a més, no per l'espionatge, sinó per no haver-se'n assabentat i no haver-lo impedit.

Quant a l'envergadura del problema, passa si fa no fa el mateix. El govern central no sap encara com de gran ha estat l'espionatge, a quants ens ha afectat i, sobretot, a qui, i sense aquestes dades s'ha llançat a intentar donar-li carpetada encapsulant el problema en tres grans grups d'afectats: els "bons" (que són ells mateixos, en aquest cas com a espiats), els "dolents" (per als quals diuen haver comptat amb suport judicial, com si això fos garantia de legalitat) i, finalment, els qui neguen obertament que l'espionatge "als dolents" s'hagi produït, perquè qui es creu Citizen Lab, que seria una entitat filoindependentista.

Estic segur, o potser només ben informat, que el nombre d'afectats continuarà augmentant i que, a poc a poc, anirem descobrint com aquest espionatge no es va limitar ni a independentistes ni a advocats d'independentistes, sinó que es va estendre molt més enllà assolint tothom qui resulta molest o perillós o d'interès per als qui han orquestrat tot aquest pla criminal, que ens ha violat la nostra intimitat i el dret al secret de les nostres comunicacions i al secret professional.

Comencem fent-nos algunes preguntes:

Quina justificació s'oferirà quan, per exemple, comencin a aparèixer noms de periodistes, polítics, jutges i fiscals que disten de poder ser emmarcats en l'"òrbita independentista"?

Quina justificació s'oferirà quan, per exemple, comencin a aparèixer dades de contractes milionaris i ocults, llicències d'ús i documents que vinculin Pegasus amb altres estaments estatals diferents del CNI?

Quina justificació s'oferirà quan, per exemple, alguns dels "prestadors de serveis" comencin a reconèixer públicament les seves relacions amb estaments estatals espanyols que no siguin el CNI?

Aquest descontrol absolut sobre els aparells de l'Estat, en el qual alguns actuen criminalment emparant-se en les mateixes estructures de l'Estat, és un dels símptomes més clars que un sistema falla i que aquestes disfuncions formen part del que es denomina "fallada sistèmica o generalitzada"

Quan tot això passi, que passarà, veurem quin relat es construeix, però cada dia serà més difícil, si no ja obertament impossible, donar la culpa al "jutge del CNI" o al Marroc i, al final, caldrà buscar els autèntics responsables. Des d'un punt de vista de la responsabilitat política, el govern central s'haurà sotmès a un desgast innecessari que hauria evitat si, des d'un principi, hagués fet allò que fan, davant d'actuacions delictives d'aquesta mena, els governs democràtics: investigar fins a les últimes conseqüències.

Per molt que es vulgui ocultar, girant full o fins i tot fent favors polítics a costa del CatalanGate i de la intimitat de tots nosaltres, la veritat és que som davant d'un escàndol constitucional de grans dimensions, d'una gravetat que pocs l'han tinguda i que arrossega l'estat espanyol a una mena de fallada sistèmica que ni es resol amb destitucions ni amb sortides en fals i que, a més, acabarà tenint unes conseqüències que tampoc no podran ser impedides ni ocultades.

Dades que es van coneixent apunten cap a una situació que serà cada vegada més complexa, com la que s'evidencia a partir de fets tan clars com que entre els afectats hi ha situacions en què, per exemple, les dates en què s'haurien produït les intercepcions del CNI i les de l'espionatge amb Pegasus, provades per Citizen Lab, no coincideixen. A qualsevol observador mínimament perspicaç això el portarà a entendre que som davant de dues accions diferents, encara que d'una etiologia similar.

D'una banda, el CNI hauria investigat opositors polítics i els seus advocats, comptant amb unes ordres judicials que no passen el filtre de legalitat més mínim, i, d'una altra, els qui realment estan operant amb Pegasus també els haurien estat espiant en altres períodes sense ni tan sols aquest vernís de legalitat que alguns volen atribuir a les autoritzacions del "jutge del CNI", la qual cosa comporta haver d'assumir no una xarxa d'espionatge, sinó dues: la controlada i la descontrolada.

Aquesta situació, un descontrol absolut sobre els aparells de l'Estat, en el qual alguns actuen criminalment emparant-se en les mateixes estructures de l'Estat, és un dels símptomes més clars que un sistema falla i que aquestes disfuncions formen part del que es denomina "fallada sistèmica o generalitzada", que, ara per ara, estaria dirigida cap a una minoria nacional determinada, però que, a mesura que es vagin coneixent la resta de dades, es podria estendre a tot l'espectre opositor, entenent per opositor les persones que mantenen posicions contràries als interessos dels grups de poder que han comès aquests delictes.

I, justament, de "fallades sistèmiques o generalitzades" va ser sobre el que més va insistir a parlar la Comissió Europea el passat 5 d'abril en la vista de les prejudicials del jutge Llarena. Una cosa semblant va fer la representació del Regne d'Espanya, i ambdues van negar l'existència d'un escenari com el que ara s'està demostrant que existeix.

Nosaltres, al contrari, i davant de la llavors falta de proves d'aquesta fallada sistèmica o generalitzada, mai no hem entrat en aquesta discussió. Creiem que una ordre europea de detenció es pot denegar davant de l'acreditat risc individual de patir vulneracions de drets fonamentals, però, un cop vist el que ha revelat el CatalanGate i com això afecta els procediments europeus, és possible que estiguem en presència d'un doble risc: l'individual i el generalitzat.

Segurament, ni la Comissió ni el Regne d'Espanya no van pensar que les coses podrien arribar fins on estan arribant i, per això, van sostenir les conclusions que, sens dubte, semblaven marcianes. Ara, quan ja sabem que el Regne d'Espanya assumeix l'espionatge a advocats personats davant dels grans tribunals europeus en procediments en què l'altra part és el mateix Regne d'Espanya, m'imagino que aquestes autoritats judicials europees començaran a pensar que efectivament estem davant d'un fet sistèmic o generalitzat amb les conseqüències que això té en el terreny jurídic, però també en el polític.

Pensar que el CatalanGate no tindrà conseqüències en l'àmbit de la justícia europea és no haver pensat gaire, i assumir, com s'ha assumit, l'existència d'un espionatge estatal, deixant en evidència l'existència d'un altre de paraestatal, és tant com acceptar, insisteixo, l'existència d'una fallada sistèmica i això, almenys a Europa, no és gratis.