A molts els sorprèn el que estem veient en el judici dels mal anomenats "papers de Bárcenas". D'una banda, la majoria dels exlíders del Partit Popular declarant per videoconferència i abillats amb una nova peça de roba que podríem denominar "fatxareta" i, de l'altra, faltant a la veritat clamorosament sense que ningú els digui res.
El que s'està jutjant en aquesta peça separada de la peça separada, i no és un embarbussament, és tot el que té a veure amb les importants obres de reforma de la seu central del Partit Popular, a Génova 13, que en gran part van ser pagades amb diner negre. Almenys aquesta és la hipòtesi acusatòria i la més plausible, tenint en compte totes les proves que existeixen.
Malgrat que l'objecte del judici és tan delimitat, hi ha una part d'aquest que obre portes a altres escenaris i, per això, no deixa de ser rellevant el que diguin uns i altres testimonis i com això lliga, d'una banda, amb el que ja va declarar Bárcenas i, de l'altra, amb el que ja va ser acreditat mitjançant sentència ferma, com ara la comptabilitat paral·lela del PP durant diverses dècades.
Tots, absolutament tots els exdirigents populars han negat no només el que és evident, l'existència d'una caixa B, sinó que, a més, han marcat distàncies respecte de Bárcenas, a qui acusen d'haver-se inventat aquesta comptabilitat paral·lela i delictiva, així com d'inventar-se les anotacions que els impliquen.
Bárcenas ha dit clarament el motiu pel qual ho està explicant tot, més ben dit, gairebé tot, i, també, va convidar els seus excompanys a ser valents i a reconèixer el que ell va denominar "un error", atès que això no tindria conseqüències penals per a aquests dirigents perquè ja està prescrit, pel que fa a ells. Els ho ha posat fàcil, però no han volgut acceptar el pont de plata que els ha bastit qui, tard o d'hora, podria arrossegar-los a una situació encara pitjor de la que ara els pertorba per comparèixer com a testimonis.
Per què Bárcenas s'inventaria una comptabilitat paral·lela? I posava Bárcenas de la seva butxaca els diners pagats i reflectits en aquesta comptabilitat paral·lela?
Qui menteix? Bárcenas o els exdirigents del PP?
No és fàcil determinar-ho, però hi ha alguns elements que fan que la balança es decanti, clarament, en contra de la credibilitat dels exdirigents del PP i això per simple lògica i partint d'una cosa que cap d'aquests testimonis no ha estat capaç d'aclarir: a) Per què Bárcenas s'inventaria una comptabilitat paral·lela? i b) Posava Bárcenas de la seva butxaca els diners pagats i reflectits en aquesta comptabilitat paral·lela?
Dues preguntes que són com la prova del cotó fluix i que cap d'ells no ha pogut superar. En realitat, és tan senzill com això: ni Bárcenas es va inventar les dades, ni existeix cap motiu perquè ho fes i menys en aquella època, ni va posar diners de la seva butxaca per renovar la seu del PP, comprar la seu de La Rioja, pagar corbates a Rajoy o entregar diners per cobrir despeses personals de diversos alts dirigents del PP.
Ja en la primera de les sentències de Gürtel, la causa mare d'aquests papers de Bárcenas, s'ha deixat constància, com a fet provat, de l'existència de la comptabilitat paral·lela del PP i, també, de l'escassa credibilitat dels dirigents populars que van declarar en qualitat de testimonis en aquell procediment, i ara en aquest. Llavors, un es pregunta: per què menteixen i quines seran les conseqüències de fer-ho?
Segurament cap no ho fa per aspiracions polítiques, perquè qui més qui menys, tot fent girar la porta, estan ja fora de la política i dedicats a activitats més lucratives... o no, però a resguard de qualsevol sospita.
És molt probable, i ja ho determinarem, que la raó que els mou a no explicar la veritat no sigui cap altra que la d'evitar incriminar-se en altres possibles delictes que no estiguin prescrits. Dit més clarament, estan declarant en una doble condició de testimonis-imputats, tot i que aquesta última posició processal encara no la tenen, però podrien tenir-la.
Només això explica la contumàcia d'uns testimonis que neguen el que és evident, rebaten el que ja s'ha provat i això els col·loca en una esperpèntica situació davant de milers de persones que estan seguint el judici dia a dia.
No poder veure'ls la cara, de pedra, no és un fet menor, ja que no es poden apreciar gestos, tics o reaccions davant les diverses preguntes i això afecta l'adequada interpretació de la prova
Sempre hem tingut el dubte de si els mal anomenats papers de Bárcenas eren l'autèntica caixa B o, simplement, una mena de registre comptable de la xavalla d'operacions molt més sucoses i que, finalment, no només Bárcenas i Correa tinguessin comptes a Suïssa. Això, que és una hipòtesi sòlida, no està acreditat, però podria arribar a estar-ho si Bárcenas estira totalment de la manta o apareixen contradiccions o testimonis o documents que així ho provin.
En qualsevol cas, i com que a molta gent li sorgeixen dubtes sobre els motius pels quals mentir no està tenint conseqüències, penso que hem d'esperar al final del judici, ja que davant de desviacions tan evidents de la veritat, només hi pot haver dues respostes jurídicament acceptables: deduir testimoni per faltar a la veritat o entendre que estan en el seu dret davant d'una possible condició mixta de testimoni-imputat... No sé quin escenari és pitjor per a tots aquests exdirigents que han volgut aixecar-nos la camisa a tots els que, amb la mascareta a la cara, passem hores en aquesta sala de judicis.
Tot això s'ha de lligar, directament i com a indici, amb la nova moda dins de la dreta tribunalera de posar-se en una videoconferència la mascareta, que, com el fachaleco al seu dia, s'ha convertit en una peça distintiva dels qui van, segurament en aquesta condició mixta de la qual parlo, a declarar protegits pel que podem anomenar "fatxareta".
Les diverses explicacions que han donat aquests testimonis per usar la fatxareta estan en línia amb els arguments que han utilitzat per negar l'existència de la comptabilitat B del PP, és a dir, dins de l'àmbit de l'esoterisme i inadmissible, perquè vulnera la garantia de la immediació que ha de presidir qualsevol judici, més un penal.
No poder veure'ls la cara, de pedra, no és un fet menor, ja que no es poden apreciar gestos, tics o reaccions davant les diverses preguntes i això afecta l'adequada interpretació de la prova, a la qual cosa s'ha de sumar el fet d'estar declarant per videoconferència, que ens impedeix apreciar una part important del llenguatge no verbal d'aquests testimonis.
Com es valorarà la prova al final del judici és tot un misteri, però, sens dubte i arribat el moment, haurem d'insistir en aquests dos elements essencials: la condició mixta de testimonis-imputats i l'ús sistemàtic i injustificat de la fatxareta.
Només si s'admet que es tracta de persones que com a testimonis poden acabar incriminant-se, es podrà evitar la deducció de testimonis per faltar a la veritat, i no tinc clar què serà pitjor per a ells... I només després de fer aquesta avaluació, s'aconseguirà determinar que l'ús de les fatxaretes no és una moda, sinó una estratègia de defensa per part dels qui durant dècades han dirigit el destí d'un país en el qual la corrupció els està corcant per tot arreu i a tots els nivells.
Quan va començar la investigació dels papers del PP, que no de Bárcenas, van ser molts els que ens van dir que això no arribaria enlloc i, la veritat, moltes vegades hem tingut molts dubtes que no tinguessin raó. Tanmateix, més de vuit anys després, veient-los desfilar, un rere l'altre, negant l'evident, es reprèn la confiança que, quan es vol, es pot acabar amb una xacra amb la qual s'ha estat i es continua sent tan permissiu.
Lamentablement, la corrupció que ha envoltat i envolta una part important de la vida política és preocupant i ha de ser combatuda, però més perillosa és la corrupció que els encobreix i aquesta, sens dubte, no es pot tapar amb fatxaretes.