Fa ja diversos mesos vaig escriure, en aquest mateix mitjà, que quan l'acusació per rebel·lió no reeixís, ara coneguda com a sedició, s'intentaria criminalitzar el president Puigdemont i el moviment independentista que lidera, sota qualsevol altra cobertura legal. Vaig dir també que a ell i al seu entorn, en el qual m'incloc, se'ns acusaria de tot i que s'utilitzarien les acusacions més abjectes i brutes possibles. A la vista està que no m'equivocava.

La nova acusació és de prevaricació, frau a l'Administració i falsedat documental per irregularitats relacionades amb la utilització de fons de l'empresa d'aigües de Girona, però també podria ser per pederàstia, tràfic de drogues, blanqueig de capitals o assassinat... La qualificació jurídica no importa, perquè el que és autènticament rellevant és la criminalització que es pretén i els temps de la qual no són innocus. Ja algun d'ells fa la qualificació a grans trets de "corrupció" amb la clara intenció no només d'enfangar la imatge, sinó, de passada, intentar marcar la casella que la jutgessa Lamela i el jutge Llarena han volgut utilitzar per confondre els jutges belgues i provar de portar cap aquí el president per la via exprés dels "delictes catàleg" del sistema d'euroordre.

Quan analitzem el que està passant no hem de perdre de vista diversos aspectes i un de no menor és el moment en què aquesta nova pedra és llançada.

Per què es fa públic ara i no abans si fa anys que el fiscal investiga aquests fets i la jutgessa María Elena Román Aita va cursar l'opinió raonada el 17 de febrer passat? La resposta és més complexa del que a primera vista pot semblar, però, sens dubte, no és una dada de poca importància. En primer lloc, es fa pública l'existència d'aquesta nova causa just el dia en què els mitjans haurien d'estar centrats en un compte suís del rei emèrit i, en segon lloc, quan és evident que el paper exercit dins de la JEC per alguns partits polítics no ha estat poca cosa.

Com si amb tot això no n'hi hagués prou, es ventilen uns fets no només antics, sinó, també, mancats de qualsevol suport i, això, dies després del rotund èxit de l'acte del president Puigdemont a Perpinyà i, sobretot, quan sorgeixen seriosos i fundats dubtes sobre la viabilitat jurídica del suplicatori per sedició que s'està tramitant al Parlament Europeu. Els temps no són una dada de poca importància i la seva gestió no té res a veure amb la recta administració de la justícia.

Continuarem veient nous atacs al president i cadascun d'ells serà més estrambòtic, demencial i més mal fundat, així que, per evitar el malbaratament de fons públics que tot això comporta, hauríem de saltar-nos els prolegòmens i directament resoldre l'assassinat de Kennedy atribuint-lo al president Puigdemont

Si els temps no són de poca cosa tampoc ho és com s'ha arribat fins a aquesta "opinió raonada" cursada a instàncies del fiscal José Grinda, perquè, primer, hem de recordar que qui va destapar el que passava amb els cànons d'Aigües de Girona va ser el mateix president Puigdemont i, en segon lloc, es va oferir a declarar al fiscal Anticorrupció de manera voluntària per aportar-li les dades que pogués conèixer i fossin útils per a la investigació. Aquest oferiment, del qual existeix constància, va ser rebutjat perquè, com se'm va dir: "No et preocupis, no se l'investiga a ell ni crec que tingui dades que ens puguin servir"... Dit més clarament: existia ànim de col·laboració per part del president Puigdemont i un clar ànim persecutori per part del fiscal del cas.

Els sistemes, quan entren en fase de descomposició, acaben sent imprevisibles i la sola existència d'aquesta causa és un clar reflex d'això i no podem oblidar que hi ha elements destacables d'aquesta causa que l'acaben vinculant amb la ja tristament coneguda com a Operació Catalunya, que ara està en fase d'"afinament" per part del fiscal Grinda.

El problema d'aquest tipus d'actuacions és que sempre aconsegueixen un dels seus objectius: enfangar la reputació de l'afectat i obligar-lo a dedicar temps i recursos a defensar-se d'una cosa que, com es demostrarà, és falsa de principi a fi. Una altra vegada s'està aplicant el manual de law fare i, una altra vegada, la víctima d'aquestes argúcies no és ningú altre que el president Puigdemont.

No és gratuït dir que estem davant d'un acte de law fare i això per alguns detalls que el caracteritzen, a part dels que ja s'han exposat, i que es poden resumir en: a) els fets que ara es pretenen imputar al president Puigdemont són de fa més de 7 anys i es rescaten ara, b) no ha existit cap mena de perjudici patrimonial per a les arques de la ciutat de Girona, sinó, al contrari, un increment patrimonial, atès que es va comprar la col·lecció Sants Torroella per 3.900.000 euros quan estava valorada en, almenys, 4.725.810 euros, c) en tot moment s'ha actuat tal com es va indicar per part de l'interventor municipal, d) l'adquisició de la col·lecció Santos Torroella va ser aprovada per la majoria i e) és, jurídicament parlant, tan barroca la imputació que acaba transformant-se, més si pot ser, en un clar indici de persecució política.

Si els fets estan clars i no són delictius ―del que no en tinc cap dubte―, per què s'embarquen en aquest nou intent per criminalitzar el president Puigdemont? Hipòtesis en tinc moltes, però les més plausibles són dues: i) el rotund èxit del seu acte a Perpinyà ha posat nerviosa molta gent, i ii) no són pocs els que pretenen reconduir les seves carreres professionals a costa del cap del president. El que no han mesurat és que aquest nou atac només reforça el demostrat pel president a Perpinyà i el fracàs que comportarà aquesta escomesa no comportarà cap rèdit professional, sinó tot el contrari.

Del que no s'adonen els qui s'han estimbat en aquesta cursa esbojarrada per lliurar el cap del president Puigdemont al preu que sigui, és que, tard o d'hora, a Europa es començarà a parlar del cas Puigdemont com ja s'està parlant del cas Navalny, en el qual tantes imputacions abjectes acaben acreditant una persecució política.

Sigui com sigui, continuarem veient nous atacs al president i al seu entorn i cadascun d'ells serà més estrambòtic, demencial i més mal fundat, per la qual cosa, pot ser, per evitar el malbaratament de fons públics que aquesta persecució comporta, ens hauríem de saltar els prolegòmens i directament resoldre l'assassinat de Kennedy atribuint-lo al president Puigdemont com a líder indiscutit de l'independentisme i de la conspiració que va portar al magnicidi de Dallas.